Les Encies

El llobater endimoniat

Això passava a principis del segle XVII. Pere Torrent residia al lloc de Les Encies a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa). Un dia, vés a saber per què, el sabater es negà a posar-li soles a les sabates.

En Pere, que era conegut pel seu mal temperament, li digué que un llop el duria a l’altre barri. La cosa no hauria passat d’aquí si l’amenaça no s’hagués acomplit tal qual.

Llinda amb una inscripció a Les Encies

Poc abans, sembla que havia intimidat un altre veí per haver-li mort un llop del ‘seu ramat’. Sembla que el llop havia matat diversos caps de bestiar.

En un temps en què l’església governava per la por i la ignorància, no va fer falta res més per acusar-lo de bruixot. Els inquisidors no van parar fins a obtenir la confessió que buscaven i executar-lo.

Finestra amb una inscripció a Les Encies a Les Planes d'Hostoles, Garrotxa.

Més que anècdotes

A part d’aquesta anècdota, l’indret té més història de la que sembla, ja que s’han trobat restes de fa 7.000 anys, que aviat són dits. Els romans també hi van fer estada, ja que van aparèixer un conjunt de dotze dracmes de finals del segle III aC.

També aquí sembla que nasqué Josep de Vilamala, el darrer president de la Diputació del General -actualment Generalitat-, abans que aquesta institució fos abolida pel Decret de Nova Planta de 1716.

Picaporta amb forma de ma.

Actualment, passejant pel minúscul indret de Les Encies a Les Planes d’Hostoles, costa de creure en aquestes històries. Els fets van passar anys abans que l’antiga església de Santa Maria fos completament reformada en estil barroc, afegint el porxo, el campanar i noves edificacions adossades que han esborrat la seva fesomia original.

Les Encies a Les Planes d'Hostoles, Garrotxa. Fanal

Esquerdes divines

Sembla que el nom Encies podria derivar d’un mot llatí que significa tall o incisió. Segons s’explica, al segle XIII, un cop van fer fóra els musulmans, aparegué la imatge de la Verge dins una esquerda de l’església. Per afegir més emotivitat, diuen també que en aquest punt sorgí una font d’aigües miraculoses.

Pilar del porxo de l'església de Santa Maria de Les Encies, amb el nom Janer inscrit.

Una característica de les esglésies dels voltants, és la presència d’un porxo amb bancs de pedra davant l’entrada. Aquests espais podien tenir funcions polivalents, ja que tant s’hi podia reunir la comunitat per tractar diversos temes. Fins i tot servia d’aixopluc pels ramats de bestiar.

Quan dins l’església ja no hi havia lloc o bé estava prohibit, als porxos s’hi enterraven persones de certa categoria, com capellans, o senyors dels masos.

Llosa sepulcral al paviment de l'església de Santa Maria.

Protecció màgica

Les edificacions properes al temple conserven algunes llindes gravades on, a més de la data i del nom del propietari, mostren símbols cristians, com la creu i les inicials IHS -Jesucrist-. Aquests símbols, col·locats a les portes i finestres, servien per allunyar bruixes i esperits malignes.

Les Encies a Les Planes d'Hostoles, Garrotxa. Llinda amb una inscripció del segle XVIII.

Els triangles sota els ràfecs de la teulada, també eren un poderós amulet.

Les Encies a Les Planes d'Hostoles, Garrotxa. Ràfec amb teules decorades.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop