Cosme Toda, mural ceràmic, ceràmica, anys 70

Anonimat artístic

Primer recull de plafons ceràmics dels anys setanta.

El meu problema és que m’animo i no hi ha qui em pari. Fent la cerca d’obres d’un ceramista, m’ha portat a voler saber d’altres que he descobert pel camí. Aquest és un d’ells.

Passejant per Lloret de Mar vaig topar amb un gran mural ceràmic al carrer de Santa Eulàlia, a tocar de l’església. L’obra està realitzada amb plafons amb formes diverses en relleu. Predominen els tons terrosos.

Dos dels plafons estan relacionats amb la sabateria a la qual pertany el mural: una pell estesa i una bota. Vaig preguntar a la mestressa de la botiga, però em va comentar que no recordava qui ho va fer.

Pg. de Pere III, 40. Manresa.

Les casualitats mai venen soles. Llavors vaig recordar haver vist a Barcelona un mural amb formes similars. Es troba al carrer Gran de Sant Andreu i decora l’entrada d’un edifici d’habitatges.

Idèntic patró el trobem a la façana del Palau de la Metal·lúrgia de Barcelona. Els dos murals que han sobreviscut, els trobem a banda i banda d’una de les entrades. Van ser col·locats durant les reformes realitzades els anys 60 del segle XX. Destaca el relleu d’un martell picant una peça damunt una enclusa, al·legoria molt apropiada pel primer ús que va tenir l’edifici.

Palau de la Metal·lúrgia, Fira, plafó ceràmic, anys 60, mural, rajola
Palau de la Metal·lúrgia. Barcelona.

Fent una cerca més acurada a les xarxes, vaig veure més obres a Barcelona amb idèntiques rajoles, col·locades de diverses maneres. I en altres llocs, com una estació de metro a Madrid o l’aeroport de Santander.

Lloret de Mar, mural ceràmic, ceràmica, anys 70
Calçats Fàbregas. Lloret de Mar.

Enrajolant les parets.

La dècada dels 70 va continuar l’experimentació en l’art iniciada anys abans, donant lloc a les desbarrades estètiques més increïbles, especialment en tot el relacionat amb l’arquitectura. La psicodèlia dels 60 va deixar pas a una estètica abarrocada i plena de textures, a la qual frenèticament s’abocaren arquitectes i artistes. Alguns amb més que dubtosos resultats.

Era un temps gens respectuós amb el patrimoni. Aquí recordo una coneguda empresa constructora que va enderrocar notables edificis del segle XIX i al seu lloc va aixecar uns més que oblidables blocs, coneguts com a ‘edificis singulars’.

Joguineria Els Tres Reis. Santiago Rusiñol, 58. Sant Cugat del Vallès.

La construcció en sèrie origina una forta demanda de materials decoratius estandarditzats, que permetin una ràpida execució. Després d’un llarg període de decadència, la rajola tindrà un important protagonisme en l’arquitectura, per la seva durabilitat, capacitat d’aïllament i estètica.

Els treballats mosaics de ceràmica de la dècada anterior que decoraven façanes i vestíbuls, s’han convertit en plafons de peces més grans i prefabricades, que permetran diversos dissenys i facilitaran el procés de col·locació.

, mural ceràmic, ceràmica, anys 70
Gran de Sant Andreu, 291. Barcelona.

A la recerca de l’autor.

Vaig preguntar a l’aeroport de Santander i oh, em van contestar molt amablement! Em van dir que els hi constava que l’autor es deia Lorente i que el mural va ser realitzat el 1974, que és quan es van remodelar totes les instal·lacions. Però amb aquest nom, tampoc he localitzat cap ceramista.

Una nova pista va aparèixer en veure el mural de l’antiga fàbrica de ceràmica Cosme Toda, a l’Hospitalet de Llobregat. Allà apareixen alguns dels dissenys de rajoles utilitzades en diversos murals! Segurament això vol dir que la ceràmica que estic buscant, va ser fabricada allà. Però, qui és l’autor?

Per cert, poc després d’escriure aquest article, el mural de Cosme Toda ha desaparegut sota la piqueta. Una altra victòria de l’especulació. Una altra pèrdua irreparable.

Cosme Toda, mural ceràmic, ceràmica, anys 70
Cosme Toda. L’Hospitalet de Llobregat.

Vaig parlar amb la historiadora Natalia Piernas, qui al seu magnífic blog -anotat més avall- ha fet un interessant article sobre aquesta fàbrica. Em va comentar que potser a l’Arxiu de l’Hospitalet de Llobregat tindrien alguna cosa. Així ho vaig fer, però tampoc. Sembla com si perseguís un fantasma!

Després vaig trobar un article que em va desmuntar tots els esquemes, ja que atribueix l’autoria del mural de Cosme Toda a Joan Rifà Benet. Però, tot i que aquest reconegut ceramista també va decorar façanes amb la seva obra, em costa de veure similituds amb el que ara m’ocupa. A més, Benet sempre signava les seves creacions.

Potser un bon dia trobi la clau per desxifrar qui va ser l’autor.

Has vist algun mural similar? Fes-li una fotografia i la compartirem en aquest article. En cas que tinguis problemes per adjuntar-la, m’ho dius i et facilitaré un correu.

ceràmica, anys 70, mural, mosaic, rajola, Sitges
Passeig de Ribera, 27. Sitges.

Agraïments.

El meu agraïment a la historiadora Natalia Piernas, qui em va donar pistes d’on trobar informació. A l’Arxiu de l’Hospitalet de Llobregat, per l’amabilitat amb què em van atendre. També a Calçats Fàbregas de Lloret de Mar, per l’atenció que em van dispensar. I a l’aeroport de Santander, que van contestar la meva petició molt professionalment.

Palau de la Metal·lúrgia, Fira, plafó ceràmic, anys 60, mural, rajola
Palau de la Metal·lúrgia. Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Localització dels murals: veure el mapa

Saber més:

Altres ceramistes: