Murals ceràmics de Pedro Llorentes a Salou.

Anonimat artístic 3

Tercer recull de murals ceràmics de Pedro Llorente dels anys setanta.

Aquestes són algunes de les descobertes de decoracions ceràmiques que he anat fent. 

Actualment, gràcies a Kusi Colonna-Preti de la pàgina El mosaic del meu barri, ja sabem que els variats dissenys es deuen a Pedro Llorente Brieva, un escultor de Cubelles, autor entre altres, d’un mural per a la central tèrmica de Foix i un gran monument al municipi de Torrevella (Alacant).

La producció d’aquestes ceràmiques va anar a càrrec de l’empresa Relieves + Ordenaciones Pétreas de la qual encara no disposem de cap altra dada.

Murals ceràmics dels anys setanta a la Via Augusta de Barcelona, probablement realitzats per Pedro Llorente Brieva.
Via Augusta, 149. Barcelona.

Barcelona és un museu

En primer lloc, a l’avinguda de les Drassanes, fent cantonada amb el carrer Nou de la Rambla, hi ha un edifici construit el 1973. En realitat es tracta de dos blocs units per un mòdul més baix que fa de galeria porxada. És aquí on trobem 10 plafons al primer pis. El vestíbul també està decorat amb la mateixa temàtica, però no ha estat possible accedir a l’interior.

Mosaic dels anys setanta a l'avinguda de les Drassanes de Barcelona, probablement realitzat per Pedro Llorente Brieva.
Avinguda de les Drassanes, 29. Barcelona.

A continuació, poc menys que espectaculars resulten els murals ceràmics que decoren la parada del Metro de Marina. Formes que recorden petites explosions de color blau i verdós, barrejades amb altres de perfils orgànics de tons ocres, conformen un variat mostrari totalment ignorat pels viatgers que transiten pel davant.

Mosaic dels anys setanta a l'estació del metro de Marina a Barcelona, probablement realitzat per Pedro Llorente Brieva.
Estació de metro de Marina. Barcelona.

Continuem a Barcelona amb aquest tercer recull de plafons ceràmics. A la Via Augusta tenim uns baixos enrajolats amb colors terrossos. Per un moment, un dels motius m’ha recordat un fons marí amb peixos i algues, però probablement es tracta d’imaginacions meves.

Murals ceràmics dels anys setanta a la Via Augusta de Barcelona, probablement realitzats per Pedro Llorente Brieva.
Via Augusta, 149. Barcelona.

Petjada al Tarragonès

Jo no sé, però aquest home devia ser infatigable. A Salou també seguim el rastre del seu peculiar univers de formes orgàniques, textures infinites i colors terrosos. 

Murals ceràmics de Pedro Llorentes a Salou.
Carrer Major, 5-7. Salou.

A partir dels anys seixanta del segle XX, el turisme converteix aquesta població en un destí d’estiueig. És quan té lloc un salvatge creixement urbanístic que, amb alguna raresa, va construir blocs de ciment sense cap atractiu, arribant fins i tot arran de mar. El que devia haver estat un paradís, actualment és un eixam de ciment i turisme d’espardenya.

Murals ceràmics de Pedro Llorentes a Salou.
Carrer Major, 5-7. Salou.

Una d’aquestes oblidables construccions és l’edifici Palafox, al carrer Major, del qual jo només salvaria els tres mosaics que trobem a la planta baixa. Imagino que a l’altra façana hi devia haver tres més que han pasat a millor vida.

En aquest cas resulta interessant que a cada un hi ha un motiu central abstracte envoltat d’algunes de les habituals formes que va crear la desbordant imaginació de Llorente. 

Murals ceràmics de Pedro Llorentes a Salou.
Carrer Major, 5-7. Salou.

També a Llevant

A l’entrada d’un bloc al carrer Puríssima, en ple centre històric de València, tenim un altre dels interessants murals ceràmics de Pedro Llorente sense signar, però del mateix estil que hem anat veient anteriorment. 

Murals ceràmics de Pedro Llorente al carrer Puríssima de València, probablement realitzats per Pedro Llorente Brieva.
Carrer Puríssima, 5. València.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més