Sant Julià d’Alfou (Vallès Oriental).
El nom Julià ve de lluny. Dels romans de bon bressol. Julià, Juli i Juliana —com la sopa—, provenen del mateix lloc. I juliol també, ja que es diu així en honor a l’emperador Juli Cèsar. De sants —verídics o no— que es diguin Julià, n’hi ha per avorrir. Però ara ens ocuparem d’un que el van degollar. Vaja, t’he avançat el final!
Sexe? No gràcies!
La llegendària vida d’aquest xicot no l’hauria pogut imaginar millor ni el guionista de Falcon Crest. Va néixer en algun punt de l’actual Turquia al segle III, suposadament de família cristiana i ben apanyada. Els seus pares el van fer casar, perquè ell no semblava tenir-ne intenció.
Trià una noia, la Basilissa, que tampoc estava per la labor i de mutu acord decidiren no deixar-se arrossegar per les luxurioses temptacions del cos. En morir els pares d’ell, els va caure una herència que ja la voldria jo. Però ells la dedicaren a convertir casa seva en un hospital —ves a saber com era de gran aquesta mansió.
Una parella estimada
Però vet aquí que l’emperador Dioclecià decretà perseguir tot cristià que es posés pel davant i, després de fer mil bretolades a en Julià, li tallaren el coll. A partir d’aquell moment se’l representa amb una espasa i una palma, símbol del martiri que va patir.
De la Basilissa hi ha qui diu que també va acabar de mala manera i altres diuen que va morir de gran. El cas és que ella ha quedat eclipsada per la figura del seu marit, tot i que sovint se’ls representa junts.
A l’edat mitjana, aquesta parella gaudí de gran devoció. A Catalunya hi ha nombroses esglésies dedicades a sant Julià, com Sant Julià d’Alfou —o de Fou—, pertanyent al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, que ara et proposo visitar.
Sol diví
Malgrat que ara es troba envoltada d’una urbanització, en temps pretèrits gaudia de bones vistes. Tot i que documentada al segle XI, el que ens ha arribat és el resultat de successives remodelacions realitzades durant quatre segles.
Una de les ampliacions va tenir lloc al segle XVII. Ho pots veure a la senzilla portalada on hi ha un poc freqüent timpà amb uns relleus radials. És probable, penso jo, que al mig hi hagués una desapareguda mènsula amb una desapareguda imatge. Si és així, els raigs servirien per magnificar la figura.
Especulant teories
Cas contrari, és a dir, si aquest fos l’aspecte original, aquests raigs —suposicions meves— poden tenir a veure amb la simbologia solar, ja que sembla com un sol que es pon. Cal tenir en compte que, com és habitual, la porta es troba orientada a ponent i que a les Escriptures Jesús és considerat el sol de justícia. Aquesta expressió la pots llegir al llibre de Malaquies, en referència al dia del judici final.
Una altra teoria —meva i sense cap fonament—, és que en aquell temps, Julià va haver de compartir protagonisme amb sant Jaume, a qui se li dedicà un altar barroc poc després de fer la portalada. Feia temps que Jaume arrasava a les llistes de popularitat. Les nombroses i infundades llegendes escampades per l’església amb finalitats de màrqueting, van ajudar molt. El símbol de l’apòstol és la petxina i vés a saber si no estarà tot relacionat!
La petxina venerable
Una tercera teoria, probablement la més encertada és que aquesta forma radial sigui una evolució de la petxina. El cristianisme adoptà paraules i imatges que ja existien, transformant-les en benefici propi. Explica la mitologia grega que quan Venus nasqué de l’escuma del mar, una gran venera —és a dir, una vieira— la va portar flotant fins a terra ferma. La noia es va convertir en una bandarra, que s’ho muntava amb el primer que passés. D’aquí ve la paraula venèria per designar les malalties de transmissió sexual.
En els primers temps del cristianisme, la venera s’utilitzava profusament a les tombes. Aquesta tradició era una herència pagana en què la petxina emmarcava el cap del difunt, especialment en persones venerables. El cristianisme, molt hàbil en fagocitar idees alienes, va apropiar-se d’aquest símbol per a aixoplugar Crist, Maria i els sants, ja que també tenia una relació molt directe amb el nou naixement cristià.
Curiosament, la festivitat de Julià no és al juliol, sinó al gener. En canvi, la de Jaume sí que té lloc al juliol. Així que la vila celebra dues festes majors, la d’hivern i la d’estiu. I tots contents.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Julià i Basilissa: wikiwand.com
- Sant Julià d’Alfou: butlletí del CEC
- Sant Julià d’Alfou: santantonidevilamajor.cat
- Goigs de Sant Julià: algunsgoigs.blogspot.com
- Goigs de Sant Jaume: somatemps.me
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: