Quan el poble es va fer ciutat
La Casa Illa de Vic.
L’arribada del tren, la millora de les carreteres i la introducció de l’electricitat, van permetre la creació de petites indústries a Vic a finals del segle XIX i principis del XX.
Davant la nova situació, la població es va incrementar. La ciutat, que al segle XVIII ja havia començat a créixer fóra de la muralla, no va poder quedar-se per més temps encaixonada dins el recinte medieval.
Una de les importants obres d’urbanització d’aquest període és l’obertura del carrer d’en Verdaguer, que aviat es convertí en un dels més importants de la ciutat.
Aquesta via uneix directament la plaça del Mercadal, centre neuràlgic de Vic, amb l’estació de trens. De fet, l’estació va ser desplaçada perquè coincidís amb aquest eix.
A construir s’ha dit!
Els arquitectes i constructors es van fregar les mans i van començar a edificar a tort i a dret. Com l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, qui ja havia deixat constància del seu particular estil a Barcelona, el Vallès Oriental i, molt especialment, a Osona.
Hi havia molta feina a fer i Pericas va aprofitar el moment. Esglésies, vil·les, edificis d’habitatges, escoles i panteons, són només alguns dels camps on va deixar la seva empremta. Però no vol dir que hagi estat projectat personalment per ell.
Probablement va necessitar l’ajuda d’algun mestre d’obres, ja que crec impossible que pogués estar a la vegada a Barcelona, Torelló, Vic i Ripoll.
Dedueixo -suposicions meves- que Josep Illa i Casanys va ser un d’aquests mestres d’obres. No sabeu què va fer Illa? Només cal que us acosteu a Manlleu, on construí quaranta-un habitatges. Poca broma.
En aquells temps existien poques empreses de construcció a la zona, així que molts edificis de Vic i dels voltants van ser realitzats per la Casa Ylla. Malgrat això, davant l’obligatorietat de què els registres els havia de signar un arquitecte, el cognom Ylla no sempre apareix.
El fet que Josep Ylla fos un amant de la fotografia, ha deixat un bon testimoni de les seves edificacions.
Viure en família
Lluís i Josep, els germans Ylla -o Illa-, van heretar del pare l’empresa de construcció. Quan es va obrir el carrer Verdaguer, van comprar un solar on ells mateixos construïren la seva casa, per viure totes dues famílies. No obstant això, al registre consta només la signatura de Josep M. Pericas, pel que abans he explicat.
La Casa Illa de Vic va ser pensada per viure i treballar. Tenia un jardí i també un taller pels temes relacionats amb la feina de construcció.
Actualment, a la casa s’hi arriba a través d’unes galeries comercials. Desconec si van ser construïdes al mateix temps que la casa, tot i que, veient antigues fotografies, apunto que van ser posteriors i potser ocupen el que havia estat el pati.
Les anomenades galeries Montseny, avui pràcticament desertes i amb les botigues tancades, presenten un aire entre romàntic, trist i decadent. Destaquen les escalinates que porten a dos nivells. A la part superior trobem una interessant successió d’arcades, que sostenen un sostre de vidre.
Baixar al poble
Cal destacar el gran vitrall de l’entrada amb l’escut de la ciutat. A diferència d’altres, el de Vic és totalment simètric i es veu igual des del carrer que des de l’interior, exceptuant el mot Vicus.
En realitat, el nom de la ciutat prové de quan aquí hi havia un poblat. Els ibers en deien ‘Ausa’, que vol dir poblat o llogaret. És a dir, que no tenia un nom en particular. La gent devia dir ‘vaig al poble’ i prou. Per extensió, s’anomenaren ausetans els habitants d’aquests verals.
Després, van venir els romans i el van batejar com a ‘Vicus’, que mira tu per on, també vol dir llogaret o barri.
Al segle IX, durant la repoblació que va efectuar Guifre el Pilós, ell es va quedar la part alta de la ciutat, on hi havia el castell -actualment hi ha el temple romà- i cedí la part baixa al bisbe. I això és el que veiem a l’escut: les barres corresponents al comte de Barcelona i la creu del bisbat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Jacint Verdaguer, 20. Vic
Saber més
- Les muralles: wikiwand.com
- Casa Illa: joandalmaujuscafresa.blogspot.com – vic.cat
- Creixement de la ciutat: vic.cat
- Josep Ylla i Cassany, per C. Alemany
- Josep M. Pericas i Morros, arquitecte, per A. Pladevall
- Josep Illa: Catàleg de bens… : manlleu.cat
- Toponimia ibérica, latina y árabe,…, per R. Pocklington
- Escut de Vic: wikiwand.com
- Topònim: wikiwand.com
Interessant!
Vaig sovint per Vic, i se m’havien passat per alt…
Jo cada vegada que hi vaig, trobo ‘novetats’.