Quan el poble es va fer ciutat

La Casa Illa de Vic.

L’arribada del tren, la millora de les carreteres i la introducció de l’electricitat, van permetre la creació de petites indústries a Vic a finals del segle XIX i principis del XX.

Davant la nova situació, la població es va incrementar. La ciutat, que al segle XVIII ja havia començat a créixer fóra de la muralla, no va poder quedar-se per més temps encaixonada dins el recinte medieval.

Una de les importants obres d’urbanització d’aquest període és l’obertura del carrer d’en Verdaguer, que aviat es convertí en un dels més importants de la ciutat.

Aquesta via uneix directament la plaça del Mercadal, centre neuràlgic de Vic, amb l’estació de trens. De fet, l’estació va ser desplaçada perquè coincidís amb aquest eix.

A construir s’ha dit!

Els arquitectes i constructors es van fregar les mans i van començar a edificar a tort i a dret. Com l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, qui ja havia deixat constància del seu particular estil a Barcelona, el Vallès Oriental i, molt especialment, a Osona.

Hi havia molta feina a fer i Pericas va aprofitar el moment. Esglésies, vil·les, edificis d’habitatges, escoles i panteons, són només alguns dels camps on va deixar la seva empremta. Però no vol dir que hagi estat projectat personalment per ell.

Probablement va necessitar l’ajuda d’algun mestre d’obres, ja que crec impossible que pogués estar a la vegada a Barcelona, Torelló, Vic i Ripoll.

Dedueixo -suposicions meves- que Josep Illa i Casanys va ser un d’aquests mestres d’obres. No sabeu què va fer Illa? Només cal que us acosteu a Manlleu, on construí quaranta-un habitatges. Poca broma.

En aquells temps existien poques empreses de construcció a la zona, així que molts edificis de Vic i dels voltants van ser realitzats per la Casa Ylla. Malgrat això, davant l’obligatorietat de què els registres els havia de signar un arquitecte, el cognom Ylla no sempre apareix.

El fet que Josep Ylla fos un amant de la fotografia, ha deixat un bon testimoni de les seves edificacions.

La Casa Illa de Vic (Osona). Arcades interiors de les Galeries Montseny.

Viure en família

Lluís i Josep, els germans Ylla -o Illa-, van heretar del pare l’empresa de construcció. Quan es va obrir el carrer Verdaguer, van comprar un solar on ells mateixos construïren la seva casa, per viure totes dues famílies. No obstant això, al registre consta només la signatura de Josep M. Pericas, pel que abans he explicat.

La Casa Illa de Vic va ser pensada per viure i treballar. Tenia un jardí i també un taller pels temes relacionats amb la feina de construcció.

Actualment, a la casa s’hi arriba a través d’unes galeries comercials. Desconec si van ser construïdes al mateix temps que la casa, tot i que, veient antigues fotografies, apunto que van ser posteriors i potser ocupen el que havia estat el pati.

Les anomenades galeries Montseny, avui pràcticament desertes i amb les botigues tancades, presenten un aire entre romàntic, trist i decadent. Destaquen les escalinates que porten a dos nivells. A la part superior trobem una interessant successió d’arcades, que sostenen un sostre de vidre.

La Casa Illa de Vic (Osona). Vitrall amb l'escut de la ciutat a les Galeries Montseny.

Baixar al poble

Cal destacar el gran vitrall de l’entrada amb l’escut de la ciutat. A diferència d’altres, el de Vic és totalment simètric i es veu igual des del carrer que des de l’interior, exceptuant el mot Vicus.

En realitat, el nom de la ciutat prové de quan aquí hi havia un poblat. Els ibers en deien ‘Ausa’, que vol dir poblat o llogaret. És a dir, que no tenia un nom en particular. La gent devia dir ‘vaig al poble’ i prou. Per extensió, s’anomenaren ausetans els habitants d’aquests verals.

Després, van venir els romans i el van batejar com a ‘Vicus’, que mira tu per on, també vol dir llogaret o barri.

Al segle IX, durant la repoblació que va efectuar Guifre el Pilós, ell es va quedar la part alta de la ciutat, on hi havia el castell -actualment hi ha el temple romà- i cedí la part baixa al bisbe. I això és el que veiem a l’escut: les barres corresponents al comte de Barcelona i la creu del bisbat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Jacint Verdaguer, 20. Vic

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).