Per fi he pogut entrar dins el temple romà de Vic (es que sempre era tancat).
Sincerament, dins no hi ha res per veure, però un cop al porxo miro amunt i veig les vuit columnes i els capitells des d’una altra perspectiva. Em sorprèn descobrir que cada columna té un nom gravat a la part alta, però de nit no els puc llegir bé. Després t’explicaré què hi diu.
Febre restauradora
En primer lloc, el temple, datat al segle II dC, se situava a la part més alta de la ciutat. Al segle XI, en aquest mateix indret es construí el castell dels Montcada, que temps després s’utilitzaria com a presó. Curiosament, l’estructura central del temple delimitava el pati de la fortificació.
El 1882, en enderrocar l’edifici, van aparèixer les parets de l’oblidat temple romà, alguna motllura, la base i un tros de columna i un capitell.
La resta? Tot refet als anys trenta del segle XX, dins l’ànsia de deixar les coses ‘tal com es creia que eren’. Fins i tot es pensa que no hi havia tantes columnes com va deixar la reconstrucció.
Columnes dedicades
Els noms de les columnes corresponen a persones il·lustres relacionades amb Vic a qui se’ls va dedicar la (excessiva) restauració duta a terme el segle passat.
Així doncs, una columna duu el cognom dels quatre germans Masferrer i Arquimbau. En Joan va ser doctor en teologia i professor del Seminari de Vic. Francesc d’Assís s’especialitzà en filosofia. Francesc de Paula va destacar en dret i política. I en Ramon Masferrer es llicencià en medicina i en ciències naturals. Tots quatre van néixer a la casa que hi ha davant del temple.
A continuació tenim una altra dedicada al canonge Collell. Nascut a Vic el 1846, a més d’eclesiàstic, Jaume Collell i Bancells va ser periodista, poeta i escriptor, ferm defensor del catalanisme.
Seguidament, hi ha una columna dedicada a Josep Morgades, un altre activista cultural català. Va néixer a Vilafranca del Penedès el 1826 i, a més de la seva tasca com a clergue, va desplegar una important activitat en el camp de la sanitat i de la beneficència. Finalment, acceptà ser bisbe de Vic i fundà el Museu Episcopal d’aquesta mateixa ciutat.
Un altre bisbe ocupa la següent columna. Es tracta de Josep Torras i Bages qui, nascut el 1859 a Barcelona, arribà a bisbe de Vic. Va ser president de la comissió encarregada de redactar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa. Publicà nombrosos llibres en català i va ser posat d’exemple com a capdavanter de l’adaptació de l’Església a les noves realitats polítiques i socials.
Més dedicatòries
La cinquena columna porta el nom del vigatà Josep Sadoc Alemany i Conill. Alemany va ser un missioner del segle XIX que es convertí en el primer arquebisbe de la ciutat californiana de San Francisco.
També apareix el nom de Josep Gudiol i Cunill, sacerdot, arqueòleg i historiador nascut a Vic el 1872. Igualment, va participar en la creació del primer Museu Episcopal de Vic. Es convertí a més, en el responsable de la conservació del temple romà.
En penúltim lloc, tenim Josep Serra i Campdelacreu, un altre vigatà impulsor del Museu Episcopal i del temple romà. Serra va ser escriptor, arxiver i, després de la Guerra Civil, va ser regidor de Vic.
La darrera columna està dedicada a Narcís Verdaguer i Callís, polític i advocat vigatà especialitzat en qüestions comercials. Molt implicat en el moviment catalanista, participà en la creació de la Unió Catalanista.
Dilema sense solució
Per acabar, una reflexió. Penso que una cosa és restaurar i una altra molt diferent inventar. La discussió ara podria ser: tornem a deixar les restes tal com es van trobar? Clar que llavors no sé què passaria amb l’artificial Barri Gòtic de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Pare Xifré, 2. Vic
Saber més
- classicsalaromana.blogspot.com.es
- El temple romà de Vic, per J. Domingo, A. Garrido i R. Mar
- La descoberta del temple romà… , per A. Pladevall
- culturavic.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: