Primer itinerari per Sintra (Portugal).
Per norma general el turisme que visita Lisboa, dedica amb prou feines un dia sencer a Sintra. I quan arribes t’adones que aquest municipi té teca per molt més. Així doncs, no et queda altra que visitar només un o dos dels impressionants palaus que hi ha.
Tenint en compte això, aquest itinerari et proposa uns pocs indrets que pots descobrir en un dia, en un breu passeig per la part més concorreguda -de turistes-.
Sumptuositat règia
Com no pot ser d’altra manera, comencem aquest primer itinerari per Sintra per l’impressionant Palau Nacional, del qual ja he parlat extensament en un altre article.
Edificat dalt d’un turó, és l’únic erigit pels monarques portuguesos que ha sobreviscut a guerres, terratrèmols i especulació. Sembla que al segle XI aquí hi havia una de les dues fortificacions sarraïnes de Sintra, precisament on vivien els governants musulmans.
A partir del segle XII, després de la reconquesta, hi visqueren els reis cristians. La bona climatologia, la proximitat a la capital, el paisatge i la bona caça, van fer d’aquest lloc un bon refugi on passar l’estiu.
Aquí van viure i morir reis i reines -algun en captiveri-, van estiuejar els membres de la cort, van anar de cacera i es van planificar expedicions i guerres.
Cada monarca que hi visqué, va fer reformes i ampliacions, fins a quedar un fastuós palau. Portes, passadissos, sales grans, habitacions petites, escales i patis, configuren un peculiar entramat laberíntic i que sembla fet a trossos. Els elements més característics són les dues descomunals xemeneies de la cuina, idònia per a preparar grans banquets de caça major.
El govern local
Seguim amb aquest primer itinerari per Sintra. Des de la terrassa exterior del Palau Nacional tens una bona panoràmica de la ciutat. D’entre tots els edificis, crida l’atenció una torre coronada per una esfera. És l’edifici de la Câmara Municipal, és a dir, l’ajuntament, també conegut com a Os Paços do Concelho -els Palaus del Comtat-.
A finals del segle XIX, amb la inauguració del ferrocarril, Sintra va experimentar un gran creixement. Llavors es va crear el barri d’Estafânia, en honor a la reina, muller de Pedro V, on es traslladaren les principals entitats administratives.
El nou edifici de l’Ajuntament va ser projectat per Adães Bermudes, arquitecte i polític nascut a Porto i que arribà a ministre de comerç entre altres càrrecs. Va deixar una bona estesa d’escoles, palaus, esglésies i hospitals per tot l’estat, principalment a Lisboa.
L’Ajuntament de Sintra, acabat el 1909, va ser realitzat en un estil neomanuelí, record d’aquell estil arquitectònic que al segle XVI va fer furor a Portugal durant l’esplendorós regnat de Manuel I.
Destaca la gran torre amb garites a les cantonades, que sembla extreta d’un castell de conte de fades. El mosaic del pinacle mostra alternadament l’escut de Portugal i la creu cristiana.
A dalt de tot apareix una esfera armil·lar, element que veuràs repetit fins a l’exasperació a qualsevol edifici i monument mínimament important. És un antic estri de navegació que simula l’esfera celeste amb la Terra al centre, la invenció del qual s’atribueix a Eratòstenes tres segles abans de la nostra era.
Sota el regnat de Manuel I, Portugal va viure un dels més gloriosos regnats, amb importants descobriments arreu del món, motiu pel qual l’esfera armil·lar s’incorporà a l’escut nacional, com a símbol d’aquell esplendorós passat.
El rei llaminer
Seguidament entrem a la rua das Padarias, és a dir, el carrer dels forns de pa. Aquí trobem l’emblemàtica pastisseria Piriquita on seria imperdonable no entrar, encara que calgui fer cua.
L’establiment va començar el 1862 com a fleca, regentada per Costança Gomes. Quan el rei Carles I estiuejava a Sintra, solia anar-hi i -diuen- es va permetre la familiaritat de dir ‘Piriquita‘ a la mestressa, perquè era tan baixeta que li recordava un periquito.
Per tal de satisfer la gola del rei, la senyora Costança va començar a elaborar uns pastissets coneguts com a ‘queijadas‘ que han fet famós l’establiment fins al dia d’avui. Altres productes igualment llaminers i exclusius han ajudat a escampar la seva fama arreu.
Estiueig privilegiat
A continuació en aquest primer itinerari per Sintra, pugem per la rua Ferraria fins a la rua Marechal Saldanha. Aquest senyor va ser un oficial de l’exèrcit portuguès i personatge molt decisiu durant la monarquia portuguesa del segle XIX.
Aquí pots veure Villa Nogueiras, un dels molts edificis que recorden els inicis del turisme, quan els romàntics viatgers d’alt nivell i l’aristocràcia van redescobrir la màgia i el clima de Sintra. De fet, el moviment d’estiueig va començar a finals del segle XVIII, però va ser a principis del XX quan va viure la seva època daurada.
La ciutat es va veure enriquida amb majestuosos palaus, mansions i xalets que han vist passar artistes, poetes, escriptors, actors i molts altres personatges famosos.
Altruisme de rics
Pocs metres més amunt veuràs dos edificis de color salmó. El que està a la part més alta és la Casa dos Penedos, que vol dir casa dels còdols. Era la residència d’estiu d’una família de Lisboa obscenament rica, construïda en un desnivell d’infart.
La Maria Eugénia i la Maria Emília eren les filles del senyor Carlos Ferreira, propietari d’aquesta mansió. Potser pel seu bon cor o perquè les noies s’avorrien de mala manera, van fer edificar una escola per a noies de famílies pobres de la vila.
A més de les aules, l’escola de Santa Maria incloïa els habitatges de les mestres i una capella. Al costat, el camp de tenis de la Casa dos Penedos servia com a pati d’esbarjo de les criatures.
Ara quan tornis per aquest mateix aquest carrer, veuràs que més avall porta el nom de Maria Eugènia, en reconeixement a la seva labor social.
Aigua pel barri
Seguint aquest primer itinerari per Sintra, arribaràs a unes escales. Baixa-les i trobaràs la Fonte da Pipa, que traduït, ve a dir font de la pica. Originalitat al poder.
Aquí ens aturem un moment perquè hi ha algunes coses a descobrir. Tot i dur la data de 1788, l’origen de la font es remunta al segle XIV. Una inacabable inscripció ens explica que la reina Maria I, a causa de la manca d’aigua que patia la població d’aquest barri, va fer restituir el doll.
El motiu era degut al fet que feia temps que, per l’article vint-i-sis, el polèmic diplomàtic Marquès de Pombal havia desviat el cabal cap a les seves propietats al voltant de la font.
La construcció està decorada amb l’escut de Portugal i amb uns plafons ceràmics que cal veure de prop. Com si es tractés de dues estàtues, a banda i banda hi ha dues figures femenines vestides de guerreres i ensenyant part de les cuixes.
La de la dreta, tot i no tenir els ulls embenats en senyal d’imparcialitat, coincideix amb la representació tradicional de la Justícia. La balança simbolitza la igualtat amb què s’ha d’impartir la justícia. Tanmateix no n’hi ha prou amb dictaminar justament. Cal també fer aplicar la justícia o cas contrari, no serviria per a res. És així com, a més, la senyora empunya una espasa.
Terra de deesses
D’altra banda, la figura de l’esquerra de la font duu un arc i unes sagetes i va coronada amb un casc on hi ha una lluna. La clau per saber de qui es tracta, la trobem en el text que hi ha al peu. És una frase extreta de la primera part del poema èpic Farsalia, escrit per Lucà al segle I de la nostra era.
El poeta romà Marc Anneu Lucà va néixer a Còrdova dins una poderosa família. L’avi havia estat Sèneca, famós orador que va caure en desgràcia per motius polítics.
La família es traslladà a Roma on ben aviat Lucà es guanyà el favor de l’emperador Neró durant un temps. Fins que el poeta va veure que al governant li faltava un bull com a les guixes, i els dos personatges es van allunyar. Finalment va ser acusat d’atemptar contra Neró i condemnat a morir tallant-se ell mateix les venes. Tenia vint-i-set anys.
La frase que hi ha a la font, que no s’entén fóra del conjunt de la resta del poema -que tampoc és fàcil d’entendre-, parla de Cíntia, més coneguda com a Àrtemis -Diana pels romans-.
Àrtemis, Diana o Cíntia era la filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça, els llocs salvatges i dels parts -sé que sona estrany, però les mitologies tenen aquestes coses-.
A més, era considerada com a deessa de la Lluna, fet pel qual se la representava amb aquest astre al cap, a més de l’arc i les fletxes, símbol de la caça.
La muntanya de la Lluna
El mot Cíntia prové de la muntanya de Kynthos on va néixer, a l’illa de Delos. I què té a veure tot això amb Sintra i la font? Ara t’ho explico.
La serra de Sintra era habitada molt abans del que la nostra ment és capaç d’assimilar i cada nova cultura considerava que era un lloc sagrat. Fins que els celtes, que tenien devoció per la lluna, la van batejar com a Cíntia, en honor a la divinitat d’aquest astre.
Els romans van continuar amb la tradició i la batejaren com a Mons Lunae, és a dir, muntanya de la Lluna i edificaren un temple. La creença popular assegurava que allà dalt, la divinitat de la Lluna protegia el lloc de les inclemències
Actualment, la serra de Sintra es coneix precisament com a Monte da Lua. Segons diuen les persones enteses, amb el temps moltes generacions, cultures i maneres d’escriure aquest topònim, el nom de Cíntia va passar a ser Sintra.
No et perdis la segona part d’aquest breu itinerari per Sintra, on descobrirem dos palaus més, una altra font i personatges vinculats amb la història d’aquesta ciutat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Palau Nacional
- Adães Bermudes: wikiwand.com
- Esfera armil·lar
- Os Paços do Concelho: cm-sintra.pt
- Piriquita: efeagro.com
- Casa dos Penedos: paisagemcultural.sintra.pt
- Externato Santa Maria: riodasmacas.blogspot.com – riodasmacas.blogspot.com
- Fonte da Pipa: serradesintra.net – revistatritao.cm-sintra.pt
- Marc Anneu Lucà: portalclasico.com
- Farsalia: dominiopublico.gov.br
- Cíntia: wikiwand.com
- Àrtemis: culturageneral.net – wikiwand.com – classicsalaromana.blogspot.com
- Topònim Sintra: alvaroanula.com – palacio-de-sintra.blogspot.com – palacio-de-sintra.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: