Aquarel·la de l'entrada del cementiri de Puigcerdà.

Tot s’acaba a la vall d’en Lleres

A Puigcerdà (Baixa Cerdanya) tenen expressions molt pròpies, de difícil comprensió pels qui no som nadius, com aquesta que “tot s’acaba a la vall d’en Lleres”. Molt a prop de l’estany, la sinuosa avinguda Schierbeck salva un important desnivell fins a arribar a la carretera nacional. Aquesta zona es coneix com a vall d’en Lleres. I precisament aquí -on tot s’acaba-, es troba ubicat el cementiri de Puigcerdà, o de la Vila com diuen aquí, del qual ningú sembla interessat a parlar-ne.

Aquarel·la de l'entrada del cementiri de Puigcerdà.

Segons llegim en una inscripció a l’entrada, va ser inaugurat el 1920, gràcies a la donació d’Isidoro Pedraza. Recomanat pel valencià Rafael Guastavino -l’inventor de l’anomenada volta catalana-, l’arquitecte Isidoro Pedraza de la Pascua va venir dels Estats Units. Per cert, algunes fonts diuen que era enginyer, no arquitecte i que va ser l’autor el 1901 de la fàbrica de ciment Asland de Clot del Moro, a Castellar de n’Hug.

cementiri modernista de Puigcerdà. Placa de marbre recordant Isidoro Pedraza, impulsor del recinte.
Donació agraïda.

Mala premsa

Uns anys abans, Pedraza havia adquirit diverses finques a Puigcerdà i, pel que sembla alguna demanda hi va haver al respecte, ja que se’l cita a judici per un important deute.

Tampoc surt molt ben parat en un escrit del mateix any de la donació del cementiri on, arran de la construcció del ferrocarril de les Alpujarras, se li critica haver deixat inacabades algunes obres a Puigcerdà.

Sigui com sigui, el cementiri de Puigcerdà es va fer, això si, en un pendent tan pronunciat que em pregunto com és que els difunts no han anat rodolant fins al Segre. Els nínxols, arrenglerats al voltant del mur, baixen fins a la petita capella, formant una curiosa escalinata de teuladetes. No és l’únic cementiri construït en un desnivell. Tenim, per exemple, el de Montjuïc a Barcelona o el dels Caputxins de Mataró, que gaudeixen de magnífiques vistes.

Cementiri modernista de Puigcerdà. Nínxols disposats de forma esgraonada, amb la vegetació al darrere.
Les cases de les ànimes.

Àngel victoriós

L’espai central del recinte acull enterraments realitzats a terra, així com uns pocs, però interessants mausoleus. Destaca el de la família Falcón Vernís, amb un deliciós relleu en marbre. L’obra està signada per J. Barba. Es tracta de Jaume Barba, un marbrista qui, cap als anys vint del segle XX, comptava a Barcelona amb un taller a Sant Gervasi i un altre al Poblenou, vora el cementiri. El seu gendre, que treballava amb ell, va ser l’autor de la famosa escultura ‘el bes de la mort’.

Segurament el panteó va ser encarregat molts anys abans del decés del primer membre de la família, ja que Ricardo Falcón Vergés va morir el 1999, a vuitanta-sis anys. Poc després el seguiria el seu gendre Leandro Pascual i finalment l’esposa de Ricardo, Conxita Vernís.

Un desconsolat àngel sosté una fulla de palma, símbol de la victòria sobre la mort, un record del passatge bíblic en què Jesús entra triomfalment a Jerusalem.

Li fan de fons unes fulles de castanyer d’índies, espècie vegetal molt utilitzada com a decoració pel modernisme. Als peus de l’àngel hi ha una llàntia que crema i unes roselles, símbol del son etern. A la part superior, a més de la creu, hi ha el que entenc és una al·legoria de l’escut de Puigcerdà, amb el roc floronat (no confondre amb una flor de lis).

Imagino que aquesta família també estiuejava a la Vila, però només he trobat referències del fill, Antoni Falcón Vergés. Aquest polèmic personatge qui, entre altres activitats, va arribar a ser director de Parcs i Jardins a Barcelona, va participar en la remodelació del Parc Schierbeck.

Cementiri modernista de Puigcerdà. Cerdanya. Decoració al panteó Falcón Vernís amb un àngel sostenint una palma.
Amb la palma a la mà.

Branques eternes

Menys glamurós però amb un innegable encant, hi ha el panteó de la família Soler de qui no he trobat ni així d’informació.

Situada en un ombrívol racó, aquesta peculiar obra pretén reproduir troncs d’arbres que decoren tot el conjunt. Fins i tot les lletres i la creu simulen branques. La data 1927 ens dóna alguna pista, així com el joc de paraules “Familia Soler (A) Moro“, que tant pot voler expressar els cognoms, com l’amor conjugal o bé una referència a la mort.

Em pregunto si no es tractarà dels avantpassats que des de fa dos-cents anys conreen la coneguda pera de Puigcerdà. Tindria la seva lògica.

El conjunt queda clos amb una barana i una tanca. Uns troncs fan de test on ja fa temps que no hi creix cap planta. Al capdamunt, les branques prenen la forma d’una mena de glorieta. Damunt la creu, algú ha deixat unes flors que el fred i la calor han assecat, així com un recordatori en francès: “Nous ne t’oublierons jamais“.

cementiri modernista de Puigcerdà. Panteó de la família Soler, decorat amb relleus que simules branques.
Natura petrificada.

El jutge farmacèutic

Com a curiositat, trobem un nínxol ben artístic. Dins un delicat -i ja rovellat- marc de ferro forjat amb roselles, apareix el nom i la data de defunció del senyor Gil Boris. Tot i que farmacèutic de professió, trobem que el 1919 va ser nomenat jutge municipal de Puigcerdà. Resulta estrany però, què t’he de dir! Al meu poble, el propietari d’un supermercat va ser el regidor d’urbanisme i aquí no passa res.

Cementiri modernista de Puigcerdà. Nínxol mig esgavellat del farmacèutic Gil Boris, mort el 1926.
El son del farmacèutic.

Homenatge a l’avi

El cementiri de Puigcerdà està situat al carrer Josep Lluís Ortega Monasterio. Nascut a Santoña (Cantàbria) el 1918, Ortega va ser militar i compositor d’havaneres i de petit va anar a viure a Girona, on va fer teatre. Se li atribueix la coneguda havanera “El meu avi“.

Ortega va lluitar amb l’exèrcit franquista i arribà a ser capità. Va ser destinat a Puigcerdà com a cap de la guàrdia civil de fronteres. Més tard va formar part d’un organisme que intentava democratitzar l’exèrcit, motiu pel qual va ser expulsat del cós. D’altra banda, no parava de compondre cançons. El 1967 va ser l’organitzador de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.

Creu de ferro damunt una tomba, amb la imatge de la Mare de Déu.
Prec etern.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Josep Lluís Orgega Monasterio. Puigcerdà

Saber més

Què veure a prop