Tan lluny, tant a prop

Tan lluny, tant a prop

Segur que més d’una vegada has escoltat a l’estació allò de “Trens amb destinació La Tor de Querol”. Per a la majoria de persones, aquesta població només representa el nom d’una estació, probablement l’única que té tres amples de via: la nostra, la francesa i la del Tren Groc. Per a moltes altres, La Tor de Querol tan sols és una població en el seu camí cap a les pistes de Porté o Grau Roig.

Dos balcons de forja amb les portes blaves al barri antic de La Tor de Querol a l'Alta Cerdanya.
Blau a la façana.

Lloc estratègic

Però si t’hi atures una estona, veuràs que hi ha una singular història i arquitectura interessant per descobrir. Situada a la Cerdagne pels francesos o Alta Cerdanya pels catalans, la població es troba a la Vall del riu Querol (també anomenat d’Aravó), just al límit fronterer. Aquesta vall es va formar per una glacera en els temps de vés a saber quan -el quaternari pels entesos-.

La importància estratègica d’aquesta vall, únic pas entre les dues parts de la Cerdanya, li ve a partir del segle VIII, quan es construeixen diverses fortaleses, com el castell de Querol. Després es va construir una torre de defensa a l’entrada de la vall, al voltant de la qual es va formar el nucli de La Tor de Querol

Picaporta de forja en una deslluïda porta de fusta d'aquesta poblacióde l'alta Cerdanya.
Art a la porta.

La torre de la roca

Per cert, el mot ‘quer’ procedeix del preromà o celta ‘cariu’, que vol dir roca o penyal. Queralt o Queralbs són alguns dels nombrosos exemples. Per tant, el nom d’aquesta població vindria a ser ‘la torre de la roca’. D’aquí la presència d’aquest element a l’escut.

Amb la fundació de Puigcerdà al segle XII, el castell va perdre importància i va ser enderrocat. Diuen que l’església de Sant Sebastià havia estat la capella del castell, però la veritat és que no hi ha proves.

Després de trenta anys de guerra, el 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus que va traçar la frontera amb França, això si, cedint una part del Rosselló i una altra de la Cerdanya. La Tor de Querol es troba just al límit d’aquesta arbitrària partició.

Antics esgrafiats a la façana d'un casal de La Tor de Querol a l'alta Cerdanya.
Decoració entre finestres.

Després del castell

Dedicada a l’agricultura i la ramaderia des de temps immemorials, al segle XIX va haver-hi una important activitat tèxtil, amb la fabricació de draps, flassades i barrets. Però aquesta població de menys de cinc-cents habitants, va veure alterada la seva tranquil·litat per l’arribada el 1920 del Tren Groc, que la va convertir en destí turístic. Sortosament, l’estació queda prou allunyada del centre i el nucli antic conserva un innegable atractiu, malgrat el pas de la transitada carretera.

Avui et proposo fer una passejada pels seus carrerons per admirar l’arquitectura ceretana del segle XVIII així com els seus encants paisatgístics.

Discrepant de la informació recollida a l’Enciclopèdia Catalana, l’església de Sant Esteve no és al bell mig de la població, sinó ben bé en un extrem, dalt d’una roca i separada del nucli per la carretera. La inacabable escalinata li atorga un atractiu escenogràfic afegit. Sorprèn l’esgavellat rellotge dins un marc hexagonal de ciment, com una piga lletja en un rostre bonic.

Documentada al segle XII, l’aspecte actual respon bàsicament a la reforma efectuada sis-cents anys després, quan s’obriren les capelles laterals.

Detall del rellotge hexagonal al campanar de l'església de Sant Esteve a l'Alta Cerdanya.
Rellotge, no marquis les hores.

El poeta caminaire

Una inscripció ens informa que el 1877 Verdaguer va cantar aquí una missa. Després d’haver publicat L’Atlàntida, el poeta es trobava al moment àlgid de la seva carrera i decideix visitar els indrets de la seva propera obra Canigó.

Així doncs, agafa la motxilla i realitza dues llargues excursions, primer visitant els Pirineus Orientals i a continuació la Cerdanya, el Pallars, la Vall d’Aran i l’Arieja, entre altres.

Personalment no em quadren les dates, ja que aquestes sortides les fa a partir del 1879 i la inscripció a l’església de Sant Esteve indica que Verdaguer va venir aquí el 1877. Però segurament dec estar confós jo.

Tampoc he trobat cap ressenya de les interessants lloses sepulcrals dels segles XVIII i XIX que hi ha a l’antic cementiri parroquial que, mira tu per on, juraria que són reaprofitades. Imagino que el país veí valora el patrimoni d’una altra forma i per això no veu la necessitat ni la importància de documentar el que posseeix. Una llàstima.

La Tor de Querol, Alta Cerdanya. Tres lloses funeràries dels segles XVII i XVIII vora l'església de Sant Esteve.
Record dels qui ja no hi són.

Ens endinsem a la vila

Així doncs, amb un munt de dubtes sense resoldre, travessem la carretera i entrem per la place du Souvenir, que més que una plaça, és un carrer on hi ha l’edifici escolar. Cal parar atenció als poemes il·lustrats que han pintat a les parets de l’edifici. El de la fotografia correspon a un text de Jordi-Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, poeta i dramaturg nascut a Sallagosa el 1920.

Mural amb un poema de Jordi Pere Cerdà, conegut com Antoni Cayrol a la Place du Souvenir.
Poesia a l’escola.

Passegem per la Route Vielle d’Espagne, que imagino era la via principal abans de l’actual carretera. Aquí trobem algunes edificacions interessants amb llindes del segle XVIII.

La Tor de Querol, Alta Cerdanya. Entrada amb una inscripció del 1799 a la Route Vieille d'Espagne.
Negocis a la mar?

Paisatge en perill

Al final de la població comença un bucòlic camí vora el riu que convida a gaudir de la natura i de la remor de l’aigua. 

Tristament, el paisatge està canviant per la construcció d’habitatges on abans hi havia camps de conreu i que semblen voler fer ombra a algunes altres que suposo havien estat les torres dels primers estiuejants de segle XX.

Xalet amb les portes vermelles als afores de La Tor de Querol, Alta Cerdanya.
Un lloc on passar l’estiu.

Prenem l’avinguda Prosper Gelbert. Aquest cognom, originari de la zona de Bavaria, és prou comú per aquests verals. Només he trobat una publicació del 1894 que esmenta aquest senyor com a oncle de Marcel Gelbert, un tinent de la cavalleria, amb motiu del seu casament. Pels regals que la parella van rebre, dedueixo que eren de casa molt bona.

La Tor de Querol, Alta Cerdanya. Pal amb el nom Avenue Prosper Gelbert.
Qui va ser el senyor Prosper?

I així tornem al lloc on he deixat el vehicle: l’únic aparcament en tota la població, on hi ha uns lavabos, un forn i un restaurant, al qual, per experiència personal, no et recomano anar. 

Mur de pedra que delimita uns camps de conreu a la vora del riu Querol o Aravó.
Encants ceretans.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop