Aquarel·la amb una vista del barri de Campanar de València.

Un poble dins la ciutat

Descobrint el barri de Campanar a València.

En aquells temps en què moltes poblacions eren propietat d’un “senyor” -parlem del segle XIV, any amunt, any avall-, hi havia a prop de Xàtiva una localitat que havia estat repoblada per colons cristians. Barxeta, que així es deia aquella antiga alqueria musulmana, després d’haver passat de mà en mà, va ser regentada per un tal Francesc Martínez de Marcilla. El rei Felip V, sense que em quedi clara la raó, li atorgà el títol de Baró de Barcheta. Per cert, aquest senyor era familiar del nuvi dels famosos ‘amants de Terol‘.

El nostre baró tenia més propietats. Concretament posseïa un palau als afores de València, a l’actual barri de Campanar. Amb el temps, la capella d’aquest palau es va engrandir fins a prendre categoria de parròquia. El senyor baró, que no es volia barrejar amb gent de baixa estofa, va fer comunicar el palau amb el temple, de manera que podia seguir els oficis religiosos sense despentinar-se.

El barri de Campanar. Portes daurades de l'església, amb relleus del sol i la lluna.
“Bella com la lluna, resplendent com el sol” (porta de l’església).

Anar al camp

Al voltant del palau i de l’església es va anar formant una petita barriada que, de tant en tant, patia les crescudes del riu Túria. Quan, al segle XVI estaven fent obres a l’església va tenir lloc la “santa troballa“, que era una imatge de la Verge. Pres com un senyal diví, l’estatueta d’alabastre es convertí en la patrona de Campanar. 

Pel que sembla, Campanar deu el nom als camps que en temps remots envoltaven l’antic reducte musulmà, ja que en aquella època no hi ha constància de l’existència d’una torre que fes les funcions de campanar. Hi ha qui diu que ve de la transformació de l’expressió “anar al camp” o “camp anar”. Tot pot ser.

Aquarel·la amb una vista del barri de Campanar de València.
El campanar de Campanar.

Ajuda divina

Aviat la Mare de Déu de la Misericòrdia començaria a fer miracles de tota mena: des de salvar un infant ofegat fins a fer ploure o nevar.

Tan gran poder s’havia de dosificar i és així com, un parell de cops l’any, el mossèn rascava l’esquena de l’estatueta i la pols resultant -que és miraculosa- la donava a les embarassades i als malalts perquè se la prenguessin com si fos un xarop. Com un miracle més, la imatge no minvava amb el raspat. Imagino que les actuals lleis sanitàries no veurien aquest tractament amb bons ulls.

Plafó ceràmic de la Mare de Déu de Campanar, realitzat el 1965 i col·locat a la façana de l'església.
Apoteosi celestial.

La població, eminentment rural, va seguir el seu curs i arribà a ser un municipi independent el 1837. Però l’alegria durà poc, ja que seixanta anys més tard, la Mare de Déu no va fer cap miracle i Campanar quedà annexionat a València. Durant el curt però destacat període en què va ser independent, es deu l’actual configuració d’aquest peculiar barri.

Picaporta probablement de principis del segle XX.
Trucar amb estil.

Al voltant de l’espaiosa plaça on hi ha l’església, s’arrengleren un seguit d’habitatges de tipologia similar, alguns d’estil modernista vienès -secessió vienesa si volem dir-ho amb propietat-. Observa les delicades reixes de les finestres i balcons o les decoracions amb rajoles. 

El barri de Campanar. Decoració modernista en un habitatge de la plaça de l'Església.

Distinció a les portes

Els brancals enrajolats de les portes eren un signe de distinció que es va posar de moda a finals del segle XIX a la zona de l’Horta i va durar fins ben entrat el segle XX. Flors i ocells exòtics eren alguns dels motius triats per embellir les cases.

Brancals enrajolats de les portes dels barri de Campanar, amb un guacamai, flors i motius abstractes.
Art a les portes.

Per acabar, els sinuosos carrers que comencen a la plaça, delaten la història d’un temps en què no calia planificar res. Fins que, de cop, els blocs de ciment i les impersonals avingudes ens tornen al present, oblidant finalment que el barri de Campanar, va ser un poble que va resistir durament un bon grapat de batalles.

Habitatge a la plaça de l'Església amb  la façana enrajolada de color verd i persianes enrollables.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop