Un sant de paret

Un sant de paret

Esgrafiats de Jujol al barri de Sant Pere de Barcelona.

Quan els romans van decidir que, tot i no tenir un port natural, Barcelona era un bon lloc per estar-hi, van dividir el terreny en quatre quarters. En un d’ells es fundà al segle X el monestir de Sant Pere de les Puel·les, que acabaria donant nom a tot un barri de carrers estrets i molt peculiars.

Un d’aquests passatges del barri de Sant Pere, on el sol evitar entrar, duu el nom de Mare de Déu del Pilar, ja que hi havia una petita capella amb la seva imatge.

Detall de la decoració a la façana del carrer Mare de Déu del Pilar, amb el nom Sant Josep Oriol i les dates 1806 i 1909.

Guariment celestial

Quan al segle XVII, Barcelona patia els estralls de la pesta, la població es va encomanar al Pilar. Aquesta verge es venerava a la desapareguda església de Sant Jaume, al lloc on ara hi ha la coneguda plaça presidida per l’Ajuntament i la Generalitat.

El final de la plaga s’atribuí a la seva intercessió i el Consell de Cent la proclamà patrona de la ciutat.

En sortir indemnes del contagi, els veïns d’aquest carrer, va col·locar una imatge dins una capelleta -ja desapareguda-. El carreró, que fins llavors duia el nom ‘d’en Cuc’ per una família de mercaders, a partir d’aquell moment va passar a dir-se de la Mare de Déu del Pilar.

Un sant barceloní

Trenta anys després d’aquests fets, naixia en aquest carrer en Josep Oriol que, alguna manera, acabaria fent ombra al Pilar i que molts anys més tard quedaria immortalitzat en uns esgrafiats de Jujol.

Fill d’un velluter que el deixà orfe ben aviat, en Josep es va doctorar en teologia i tot seguit exercí de sacerdot a Sant Felip Neri. També va ser el preceptor dels fills d’una important família, a l’habitatge de la qual l’Oriol tindria una revelació que el duria a adoptar un estil de vida de pobresa i pregària, tan contemplativa que fins i tot va ser investigat per la Inquisició.

El 1687 va començar a exercir a l’església del Pi. Així que arribava fi de mes i cobrava el petit sou, un grapat de pobres ja l’estaven esperant a la porta. Ell ho repartia gairebé tot i a més tenia cura de les seves ferides, motiu pel qual era popularment conegut com el “doctor Pa i Aigua“.

La seva fama de miracler va motivar-ne la beatificació, essent canonitzat el 1909. A ell li devem que el cognom Oriol hagi esdevingut un nom propi.

Detall dels esgrafiats de Jujol damunt el ciment, al barri de Sant Pere amb una creu i sanefes.

Una casa renovada

Devia ser poc després de la mort d’en Josep quan es va construir un habitatge al mateix carrer on va néixer. Seria profundament reformat el 1918, nou anys després que el Papa el fes sant.

L’edifici, conegut com a Can Bruguera, pertanyia a Teresa Borrell vídua de Bruguera. La senyora Borrell volia afegir una nova planta i li encarregà el projecte a Josep Maria Jujol, qui ja feia uns anys que treballava amb Gaudí.

Va néixer el 1879 a Tarragona, però aviat la família va anar a Barcelona cercant millors oportunitats pel seu fill. Mentre cursava la carrera d’arquitectura, va entrar a treballar per en Gaudí. El xicot tenia un bon padrí, un professor de la universitat amic del gran arquitecte, tot s’ha de dir.

Aviat Gaudí s’adonà de les aptituds del noi i el convertí en el seu col·laborador. Les baranes de la Pedrera, el trencadís del banc del Park Güell o els mosaics de la façana de la Casa Batlló són bones mostres d’aquesta col·laboració i de la seva genialitat.

Injustament eclipsat per la fama de Gaudí qui, diguem-ho també, es va aprofitar de la seva inesgotable creativitat, les obres de Jujol han restat ignorades durant molt de temps. En part perquè sovint van quedar inacabades per manca de pressupost.

Detall dels esgrafiats de Jujol on es veu Sant Josep Oriol entre núvols i motius florals.

Improvisant a la façana

La gràcia de l’immoble renovat se centra en la façana que, tot sigui dit, llueix poc en aquest fosc i estret carrer.

Damunt el ciment fresc i, aparentment de manera totalment improvisada, Jujol agafa un clau i comença a raspar la superfície. Amb un envejable domini del dibuix i de l’espai, dibuixa la figura de Josep Oriol levitant la mar de feliç, entre núvols, cintes i garlandes de flors.

Als esgrafiats de Jujol també apareixen les dates de la mort, beatificació i canonització del sant. A diferència dels esgrafiats barrocs del segle XVIII, en cap moment fa ús del color. Tot es basa en les diferents textures que apareixen amb el buidatge de la llisa superfície de ciment

Llàstima que qui va passar els tubs i cables elèctrics per la façana, no va caure que aquelles raspades a la paret eren una obra d’art.

Detall dels esgrafiats de Jujol amb l'any 1702 quan va morir Sant Josep Oriol.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Mare de Déu del Pilar, 24. Barcelona

Saber més

Què veure a prop