Molt però poc conegut (3)

Molt però poc conegut (3)

Més obres de Joan Baptista Guivernau de qui sembla que ningú parla gaire.

Documentar la història

En primer lloc, ens n’anem a l’emblemàtic carrer Petritxol de Barcelona on, si hem de jutjar per les nombroses plaques commemoratives que hi ha, sembla que en aquest estret passatge va néixer i viure la flor i nata barcelonina. 

Un dels homenatges està dedicat a Josep Puiggarí i Llobet. Nascut el 1821 a Barcelona, va estudiar filosofia, humanitats i es llicencià en jurisprudència. Tot i que va exercir com a advocat, se’l recorda pels seus treballs com a historiador, arxiver i dibuixant així com per fundar l’Associació Artístic-Arqueològica de Barcelona.

Amb només disset anys ja realitzava il·lustracions per a diverses publicacions. També va immortalitzar el bombardeig de Barcelona el 1842. Però el seu mèrit principal és el d’haver estat el primer a utilitzar documentació d’arxiu en el seu vessant d’historiador, destacant especialment en l’estudi de la indumentària històrica, tan popular com militar.

Així mateix va escriure monografies en català sobre diversos monuments, motiu pel qual es considera com el primer estudiós del patrimoni artístic, especialment el medieval. Al plafó, Joan Baptista Guivernau reprodueix un dibuix executat per Puiggarí que no he estat capaç de localitzar. Però per compensar, més avall he inclòs l’enllaç a un dels seus llibres emblemàtics.

Plafó ceràmic de Guivernau al carrer Petritxol dedicat a Josep Puiggarí i Llobet.
Carrer de Petritxol, 1. Barcelona.

Eminent lluitador

Continuem al carrer Petritxol. El 1771, en un any meteòric i amb només vint anys, Francesc Salvà i Campillo es llicencià i es doctorà en medicina. En una època en què la frontera entre ciència, medicina i naturalisme presentava uns desdibuixats límits.

La seva tossudesa no va parar fins a aconseguir que a Catalunya la medicina esdevingués un ensenyament universitari. Salvà tan desenvolupava un innovador telègraf elèctric, estudiava la conservació química dels aliments com defensava la relació d’una malaltia amb la topografia i la climatologia del lloc. Al seu domicili del carrer Petritxol, va prendre mesures meteorològiques durant quaranta anys. Al testament oferí el seu cos per a ser disseccionat per a la ciència.

El retrat que apareix al plafó ceràmic de Joan Baptista Guivernau, està fet a partir del quadre pintat el 1900 amb motiu d’un homenatge a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. L’autor de la pintura va ser Josep Maria Marqués García, pintor tortosí autor d’altres retrats de personatges il·lustres.

Plafó ceràmic de Joan Baptista Guivernau al carrer Petritxol dedicat al doctor Francesc Salvà i Campillo.
Carrer de Petritxol, 11. Barcelona.

La font bellugadissa

En aquells temps en què la carxofa tenia gust de carxofa, el mot ‘comú‘ s’emprava per designar un petit nucli urbà o rural. Més tard, aquesta paraula tant d’aquí seria substituïda per ‘municipi‘, excepte a Andorra que, com que era un altre país l’ha conservat fins al dia d’avui.

Així doncs, la Casa del Comú és com antigament es deia l’Ajuntament o Casa de la Vila.

Joan Baptista Guivernau. Mural ceràmic de la font del Pou del Comú del Prat de Llobregat.
Carrer Major, 1. El Prat de Llobregat.

La font del Pou del Comú del Prat de Llobregat recorda precisament aquells temps. Ja s’han perdut en la memòria els dies que les dones anaven a buscar aigua a un estany proper, el qual un dia es va assecar i que el Comú va fer un pou on ara hi ha la plaça de la Vila.

Alguna polèmica devia aixecar el fet que una noia s’ofegués, ja que el pou fou tapat i al seu lloc s’instal·là una font. Finalment, el 2002 va ser reubicada al costat de l’Ajuntament. Amb una barreja de perspectives que fan trontollar la vista -vull creure que per imitar els dibuixos antics-, un plafó ceràmic de Joan Baptista Guivernau recorda com era la plaça al segle XVIII.

Detall del mural ceràmic de Guivernau a la font del Pou del Comú del Prat de Llobregat.
Carrer Major, 1. El Prat de Llobregat.

Aires del nord

Quan el Pla Cerdà va arrasar amb els camps de conreu que envoltaven Barcelona, es projectaren carrers i avingudes que trigarien un temps a ser urbanitzats. El 1854 el carrer Guipúscoa (actualment Rambla de Guipúscoa) ja existia sobre el paper, però no seria una realitat fins que les onades migratòries dels anys cinquanta del segle XX el van fer necessari. Durant molts anys fou la via més ràpida per sortir de Barcelona cap al nord, fet que provocaria més d’un accident.

El carrer s’obrí al trànsit el 1958, però encara haurien de passar cinc anys a ser inaugurat oficialment per Josep Maria de Porcioles, qui va batre rècords d’especulació durant els prop de vint anys que va ser alcalde de Barcelona.

Per alguna raó que desconec, a l’altura del carrer de Lope de Vega, el carrer Aragó canvia de nom i passa ser de Guipúscoa. En aquest punt hi havia l’emblemàtica fàbrica de televisors Zenith. Al seu costat, el 1960 s’edificà el col·legi marianista Adela de Trenquelléon, que encara funciona.

De França a Sant Sebastià

Nascuda al castell de Trenquelléon (a l’Aquitània Francesa) Adela de Batz era filla de casa bona. Després de fugir a causa de la Revolució Francesa, passà per Sant Sebastià, on va rebre la primera comunió. Amb el temps fundaria una congregació religiosa dedicada a l’ensenyament, que acabaria obrint centres educatius a diversos països.

Potser va ser per aquesta raó que el carrer es va dir de Guipúscoa o potser hi havia algun altre interès que no sabem. No es podia dir de Sant Sebastià, perquè ja existia un carrer amb aquest nom. Fos el motiu que fos, el cas és que al número 24 es col·locà el plafó ceràmic que inclou l’escut de Sant Sebastià i una reproducció de la Dama del Paraigua, que en aquells dies feia furor com a icona de Barcelona.

Per acabar, al centre hi ha un dibuix de com devia ser antigament la ciutat de Sant Sebastià, amb el mont Urgull, l’illa de Santa Clara i el mont Igueldo al fons. Probablement la vista està presa des de la vora del riu Urumea, una imatge impossible d’imaginar actualment, amb tots els blocs que tapen la perspectiva.

Plafó ceràmic de Joan Baptista Guivernau amb el com del carrer Guipúscoa.
Rambla de Guipúscoa, 24. Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Articles sobre J. B. Guivernau