Quedar-se a quadres

El significat del motiu escacat o quadriculat.

Una vegada hi havia un rei que s’avorria com una ostra. Va convocar un concurs a veure qui inventava el joc que el distragués. Va guanyar un savi amb un joc d’infinites partides, on el rei era la peça més important, però que res podia fer sense l’ajut de les altres peces.

Per tal de recompensar-lo el rei li va dir que demanés allò que volgués. El savi li va dir, “esteu segur que podreu complir?” “Naturalment! Jo sóc el rei!“.

“Molt bé, doncs vull un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera, etc.”. El resultat era una xifra astronòmica que mai es podria reunir. Tota una lliçó pel monarca.

Ja et pots imaginar que la llegenda es refereix als escacs. En realitat, es pensa que aquest joc va néixer al segle VI a l’Índia. D’allà va passar als àrabs qui l’introduïren a la península, on va enlluernar al rei Alfons X.

El significat del motiu escacat. Detall d'una miniatura medieval on dos musulmans juguen a escacs.
Detall d’una miniatura medieval.

Joc de poder

Durant l’època medieval, els escacs van ser considerats un joc de reis i senyors. A les terres cristianes es denominà ‘Joc de les Batalles’, ja que era com una guerra entre dos exèrcits.

Ben aviat, la quadrícula del joc va passar a formar part dels escuts heràldics. El més antic va sorgir en terres angleses al segle XII. Seguidament va entrar a la península de la mà dels gots i es va aplicar també en la decoració de les esglésies. 

Aquest motiu es coneix com a escacat i segons els colors -esmalts, si hem de parlar com cal- pot significar poder, prudència, bondat, força i altres atributs similars.

Tanmateix, generalment l’escacat està directament relacionat amb el món militar. Un exemple el pots veure a l’escut del batalló de sapadors -soldats que cavaven les trinxeres-. Segons llegim a la pàgina de l’exèrcit, el significat del motiu escacat és un símbol dels qui han exposat la seva vida en combat.

Un destacat exemple el tenim en l’escut del Comtat d’Urgell, un dels més antics a Catalunya, que actualment forma part de nombroses poblacions d’aquell territori. 

Dibuix d'una moneda del segle XIV del Comtat d'Urgell, pertanyent a Teresa d'Entença.
Moneda del Comtat d’Urgell (s. XIV).

Forces oposades

En algun temps passat, els maçons es reunien en llocs oberts. Únicament es dibuixava un rectangle a terra, al voltant del qual es col·locaven els assistents. 

Més endavant va sorgir el costum d’inscriure símbols efímers que més tard es quedarien pintats. Amb el temps va acabar materialitzant-se en els característics terres de quadrats blancs i negres.

Per a aquesta institució, que fins i tot ara gaudeix d’una aura de misteri, la quadrícula simbolitza els parells oposats: blanc i negre, masculí i femení, nit i dia, llum i foscor, matèria i esperit i mil coses més.

Aquesta dualitat no és cap novetat, si tenim en compte que el concepte taoista del yin i el yang ja era de domini públic en la cultura xinesa dos mil anys abans de la nostra era. 

Dibuix del terra escacat d'una lògia maçònica.
Paviment d’una lògia.

Bo i dolent

Durant el paleolític, aquest disseny geomètric es trobava sovint en gerres per portar aigua i aus aquàtiques. Però també es representava als òrgans sexuals de les figures femenines. Tot plegat probablement es referia a la deessa Terra, generadora de vida.

D’altra banda, el cristianisme va afegir com a novetat la contraposició negativa de pecat i bondat, que de cap de les maneres existia en el taoisme ni en la maçoneria.

Així doncs, en les construccions romàniques trobem sanefes escacades. Tot i que es pot tractar només d’un element merament decoratiu, també pot ser que s’utilitzés com a separació d’elements amb simbolismes antagònics, com la cúpula -divinitat- i el creuer -terrenal-.

Dibuix de la portalada de l'església romànica de Sant Pèir d'Escunhau a la Vall d'Aran.
Sant Pèir d’Escunhau (Vall d’Aran).

A la carrera!

Diuen que, probablement per tal de garantir una bona visió, a finals del segle XIX es va crear el disseny de la bandera de quadres que assenyala la sortida i arribada en determinades competicions.

De totes maneres, sembla més documentat que la primera vegada va tenir lloc el 1904 durant la Copa Vanderbilt, una competició automobilística als Estats Units.

Des de llavors, la bandera de quadres s’ha convertit en un símbol de victòria que s’ha traslladat a altres esports.

Significat del motiu escacat. Dibuix amb la bandera d'arribada en una cursa històrica de vehicles.
Cursa de fòrmula 1 el 1950.

Taulers arreu

Si t’hi fixes, veuràs que aquest característic motiu de quadrats blancs i negres s’ha utilitzat fins a l’exasperació en paviments, com a la seu del gremi dels Velers de Barcelona o el restaurant Set Portes.

Més enigmàtic resulta el seu ús com a distintiu de les matalasseries catalanes i que, de moment no he estat capaç de conèixer el motiu. Tot s’ha de dir que en una antiga bandera d’aquest gremi, apareix una decoració de tauler d’escacs que ningú sap d’on surt.

Resulta curiós que en una auca d’oficis impresa a València el 1578, totes les escenes apareixen amb un terra de rajoles blanques i negres. Casualitat?

Dibuix de l'antiga bandera del Gremi d'Industrials Matalassers de Barcelona.
Antiga bandera dels Matalassers de Barcelona.

Hipòtesis de collita pròpia

Com que enlloc he trobat el significat del motiu escacat a les façanes de les matalasseries, diré la meva i si l’encerto, l’endevino.

En temps pretèrits se celebraven a Ripoll les noces de muntanya, on tenia lloc l’elaboració d’un matalàs que es regalava a una parella de nuvis. La festa es va recuperar i se segueix celebrant. Recordem que -generalment- la núvia vesteix de blanc i el nuvi de negre. Serà aquest el motiu de les rajoles blanques i negres?

D’altra banda, l’escacat a les façanes de les matalasseries potser recorda la graella visual de l’encoixinat d’un matalàs, amb la quadrícula que formaven els punts més enfonsats on es cosien les vetes interiors.

Si tens la resposta o bé una altra hipòtesi, t’agrairé que la comparteixis.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).