La capella de Montserrat de Sant Quirze de Besora (Osona).
El 1987, després de més d’un segle d’activitat, tancava la fàbrica de filatures Guixà a Sant Quirze Besora. L’igualadí Josep Guixà, després d’haver muntat una indústria a Igualada i una altra a Manlleu, el 1860 n’obria una tercera en aquesta població osonenca aprofitant la força motriu del riu Ter. Considerada com a la primera fàbrica de filatures de la península, canviaria diverses vegades de denominació i propietaris, però sempre estaria orientada al sector tèxtil.
La patrona
L’empresa, ben propera al nucli urbà, arribà a donar feina a més de tres-centes persones, tot i que mai va tenir una colònia com és comú en aquest tipus de fàbriques. No obstant això, a més de la casa de l’amo i la de l’encarregat, s’hi bastí una curiosa capella en un dels extrems del recinte, a la vora del riu. Dedicada a la Mare de Déu de Montserrat va ser edificada poc després que el papa Lleó XIII -1881- proclamés la Moreneta com a patrona de les diòcesis de Catalunya.
La llegenda
Explica la tradició que, quan a Barcelona s’assabentaren de la mort de Jesús, alguns fidels van viatjar per consolar a la Verge. Agraïda, ella els va dir que, tan aviat com fos possible, els enviaria algú a predicar per terres barcelonines. Dit i fet, l’apòstol Pere – o Pau segons altres versions-, vingué cap aquí portant com a obsequi una imatge de la Verge. Però no et pensis que era una imatge qualsevol. Aquella talla l’havia fet Lluc qui, a més de ser metge i evangelista, sembla que tenia la ma trencada com a escultor i pintor.
La imatge era popularment coneguda com La Jerosolimitana, que vol dir, de Jerusalem, però també com a Moreneta, que significa mora perquè procedia d’aquelles terres. Insisteixo, això és el que diu la llegenda. Quan al segle VIII els àrabs arribaren a les costes catalanes, el bisbe de Barcelona va fer amagar la talla al massís de Montserrat. Un segle més tard, tot tornava a la normalitat, però ningú recordava on era la imatge. Tanmateix, ella va fer mans i mànigues per tal de ser descoberta per uns pastorets de Monistrol.
A la vora del riu
Sense indicacions i amagada per un dens bosc de bambú, teixos, sequoies i xiprers, la capella de Montserrat de Sant Quirze de Besora se situa en un angle al final d’aquest peculiar espai. L’entrada, poc visible des del carrer mostra el nom escrit artísticament a mà. Només accedir, un petit rètol indica “Estimem l’entorn“, advertint a la persona visitant de respectar l’indret. Al costat del camí que baixa, hi ha un sant Jordi esculpit a la soca d’un arbre. Malgrat la improbable existència d’aquest llegendari personatge, la veneració s’estengué arreu del món com a símbol de la lluita contra el mal. Fins que el 1969 Pau VI el va retirar del circulació per manca de veracitat. Així i tot, la devoció popular no ha decaigut.
La Moreneta
La construcció, amb forma triangular, mitja coberta i oberta per la part frontal, aixopluga una curiosa i eclèctica barreja d’elements decoratius i pietosos. Sota d’unes arcades amb arabescos, hi ha baranes de ferro colat, escales, vitralls d’inspiració d’ultramar, una petita làmpada de sostre, l’altar i, dins d’una cavitat, la Moreneta amb les muntanyes de Montserrat en relleu. Dessota, una pintura mostra Crist entre dos àngels músics que em resulten vagament familiars, com els d’algunes taules gòtiques. De fet, la pintora i restauradora Montserrat Vila de Roca en va fer uns pràcticament idèntics. Nascuda a Roda de Ter, aquesta artista decidí recuperar la manera de pintar dels grans retaules medievals, reinterpretant obres d’aquella època.
Eclecticisme decoratiu
El paviment de mosaic hidràulic i un arrimador de rajoles protegeixen i decoren la part inferior. Els vitralls del costat esquerre són simulats i incorporen fotografies antigues i records de la muntanya santa. Finalment, a la part exterior, una majòlica mostra sant Jordi matant el drac. Penso que probablement data de principis del segle XX. Para atenció a l’acolorit drac que combina amb el plomall que corona l’elm del genet. Per cert, m’ho sembla a mi o el rostre del sant em recorda molt al del rei Alfons XIII?
Observa també el gran rètol on, escrit en un català antic, ens indica que es tracta d’un “Homenatje a la Verge de Montserrat“. Recorda que el català no es va normalitzar fins a la publicació el 1918 de la gramàtica catalana redactada per Pompeu Fabra i Poch. En una minúscula placa metàl·lica damunt del rètol es pot llegir la data 1956, quan el conjunt va ser restaurat.
Devoció popular
El recinte és primorosament cuidat i mantingut per la feligresia, que hi posa flors constantment. Un parell de bancs de pedra -en un altre temps havien estat de fusta- completen el conjunt. Antigament, cada vint-i-set d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, se celebrava una missa i en acabar, es repartia coca i xocolata entre les persones assistents. La capella de Montserrat de Sant Quirze de Besora se salvà de miracle -mai més ben dit- de les destrosses de la Guerra Civil.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Foradada. Sant Quirze de Besora
Saber més
- Can Guixà: plazaspublicasbcn.blogspot.com – consorcidelter.cat
- Mare de Déu de Montserrat: rondaller.cat
- Els Guixà: enciclopedia.cat
- La capella: catalunyareligio.cat – vallgesbisaura.com
Continuo admirant les belles imatges que ens aportes. L’aquarel·la inicial és una preciositat. Gràcies per compartir.
Moltes gràcies! Aquest blog em serveix per aplegar tres coses que m’agrada fer: descobrir llocs, escriure i pintar.