Els estripagecs, una manera artesanal i única de protegir les finestres.
T’has fet mai un set a la camisa o a la brusa? De vegades ha estat un clau i en altres ocasions un ferro que no has vist o el pom d’una porta. Quina malícia que fa, oi? Perquè, encara que el cusis, sempre quedarà aquella cicatriu a la roba. Doncs aquest és l’objectiu dels estripagecs: esquinçar la roba.
Els primers lladres
El fet de robar és tan antic com la mateixa humanitat. Penso que Prometeu té l’honor de ser considerat el primer lladre conegut de la història. Fou un dels titans que s’atreví a desafiar les divinitats olímpiques prenent-los el foc per donar-lo als humans.
D’altra banda, els relats bíblics en van plens de lladres i de robatoris. Per exemple, quan Josuè conquerí Jericó, manà cremar-ho tot, exceptuant -mira tu que llest- els metalls preciosos. Però, ai tu, l’israelita Acan s’endugué part del botí. Quan el descobriren, l’apedregaren i cremaren totes les seves pertinences i bestiar. Apa, per cobdiciós! (Js. 7).
Protegir les finestres
A causa dels amics del que no és seu, les persones se les han hagut d’empescar per tal de protegir-se. És així com sorgiren portes, tanques, cadenats, panys i forrellats, reixes, policia, presons i jutges i tot un seguit de gent que de vegades no saps ben bé de part de qui estan. D’entre la varietat d’enreixats per custodiar les obertures dels habitatges, tenim els estripagecs.
Punxes protectores
Es tracta de gruixuts barrots de metall forjat amb grans formes punxegudes a manera d’espines a banda i banda. Són molt típics de la zona del Pirineu. Com bé diu el nom, l’objectiu dels estripagecs era esquinçar les jaquetes -gecs- dels lladres que pretenien entrar sense ser convidats. En els temps de la sopa d’all, un gec era una peça de vestir amb mànigues que arribava fins a la cintura, altrament anomenada pallissa.
Punxes arreu
No obstant això, d’aquests reixats també en pots trobar en molts altres indrets, principalment rurals. A la parròquia andorrana d’Ordino n’han fet tot un símbol d’identitat, coronant els cims més emblemàtics amb gegantins estripagecs. Aquesta peculiar peça rep noms ben curiosos, segons el parlar de cada zona. Al Pallars en diuen esqueixarrobes, esquinçarrobes i també estripagats. Però pot ser que en altres indrets sentis a parlar de pelagats, reixa de llangardaix, espiga, sargantana, esgarragecs, esparracagecs, esqueixacalces o esquinxa-roba. Cap d’aquestes accepcions les trobaràs al diccionari. Sigui com sigui, generalment tenen alguna cosa a veure amb el fet d’estripar la roba -o els gats-.
Ni tripa ni moca
El mot estripar ve de lluny. De tan lluny que ningú té clar d’on prové. Tot i això, hi ha qui pensa que té alguna cosa a veure amb tripa. I no, no és cap castellanada. Tripa existeix en català com a sinònim d’intestí, budell, ventre, estómac, pap, pedrer i tot el que vulguis que estigui per allà a baix i desemboca a la cagadora.
Estripar, a més, sembla que estaria influenciat pel llatí, del qual vindria extirpar, és a dir, treure les tripes a fora. I com a sinònims, tens esgarrar, esqueixar, esventrar, esquinçar i mil paraules més que probablement Jack l’Esbudellador faria servir.
Creativitat forjada
Para atenció a les mil formes que els forjadors han imaginat per tal de fer desistir d’entrar a robar. Mitges llunes, espines com les del roser o del peix, però més contundents, així com tota mena d’arestes d’aparença poc amistosa.
Aquests barrots també s’usaven en les finestres dels cellers, per tal de permetre la ventilació, però que no hi entressin bestioles massa grans. En molts llocs a més, els han afegit tela mosquitera, per evitar els insectes.
A més dels monuments muntanyencs d’Andorra, els estripagecs ara s’han posat de moda en forma d’escultures i també de joies. Tant de bo que no punxin com els barrots reals. Fins i tot hi ha un grup de teatre amb aquest nom.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Estripar: el9nou.cat
- Estripagecs: ca.wikipedia.org
- Tripa: dlc.iec.cat – etimologias.dechile.net
- Els estripagecs d’Ordino: visitordino.com
Hola! M’ha agradat molt aquest article, interessant i informatiu. No en sabia res dels estripagecs! Segurament n’havia vist de petita (anava molt d’excursió amb els pares per muntanyes i pobles petits), perquè em resulten familiars, però no sabia res sobre el nom o sobre d’altres coses que comentes. Gràcies!
Hola, Shaudin.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Per mi és tota una aventura “descobrir” elements com aquests que són allà des del temps de la sopa d’all i mai hi havia parat atenció.
alfons
M’ha encantat aquesta apunt sobre estripagecs i lladres i la mostra artística i variada que presentes. Precisament m’ha recordat que vaig aprendre el mot estripagecs quan vaig fer el cim Tristaina (Ordino-Alcalís, Andorra); com comentes, ara convertit en símbol d’identitat de la contrada. Gràcies per compartir. Salut.
M’agrada saber que l’article t’ha agradat i que t’ha portat bons records. Són un d’aquells petits detalls que sovint passem de llarg i que mereix ser rescatat de l’oblit.
alfons