Monument a Banyoles de Domènec Fita.
Què vols que et digui, a mi les matemàtiques mai se m’han donat bé. D’una banda, segons les notícies, el 2021 l’entitat La Caixa, Caixa Bank o Store —que queda d’allò més xic—, celebrava els cent anys de la inauguració de la primera oficina a la capital del Pla de l’Estany. És a dir, que s’obrí el 1921. De l’altra banda, el 1976 s’inaugurava al passeig de mossèn Lluís Constans un interessant monument per commemorar el cinquantè aniversari. La qual cosa vol dir que la primera oficina data el 1926. Però total, què són cinc anys amunt o avall?
Dones d’aigua
Per començar, millor ens centrem en el monument, que té molt a dir. Ignoro la raó d’haver-lo ubicat al barri de Guèmol que, tot i haver estat un nucli històric, es troba un pèl distant de l’indret que pretén commemorar.
L’obra és un mur de formigó on hi ha tot de relleus que simbolitzen diversos fets històrics de la ciutat. En primer lloc, la cara que mira al passeig mostra la inscripció “La Caixa a Banyoles”. Dessota, a l’esquerra es desenvolupa una escena titulada “Les alotjes”. En realitat, hauria de dir aloges, que és una forma de dir goges o dones d’aigua. Aquests éssers eteris i invisibles vivien ocults al peculiar paratge de les Estunes pertanyent al municipi de Porqueres. Aquí les aloges hi feien gresca i durant la nit filaven xarxes que ocultaven els tresors amagats als esvorancs del terreny.
El monstre i el sant
A continuació, hi ha un monstre i la figura de sant Mer que pren un infant de la mà. Nascut a Narbona al segle VIII, Mer —també dit Emeri, Emer o Amer— tingué una vida més de llegenda que de realitat. S’explica que volgué fer vida religiosa i no ser militar com el seu pare. Acompanyà Carlemany qui anava escombrant sarraïns per Girona i decidí establir-se a Banyoles on diuen —erròniament— que fundà el monestir de Sant Esteve. Com que era un sant molt sant, era nombrosa la gent que l’anava a visitar. L’home, qui volia tranquil·litat, se n’anà a Sant Esteve de Guialves, al municipi de Vilademuls, on suposadament es conserven les seves restes.
Una llegenda diu que al llac de Banyoles vivia un monstre que feia la guitza a la ciutat i rodalia. Per calmar la seva gana insaciable, la gent havia de donar-li un infant com a tribut. Assabentat del fet, sant Mer s’acostà a la cova on vivia el drac, el beneí i l’amansí. Llavors el dugué lligat a la vila on la gent el va matar. Aquest mite és un símbol del cristianisme triomfant sobre el paganisme.
Cultura prehistòrica
Donant la volta al monument a Banyoles, veuràs el relleu d’un peix, una planta i… una mandíbula! El 1887 un picapedrer que estava tallant un bloc de travertí en una pedrera a tocar del llac, descobrí unes dents humanes. Amb cura, el farmacèutic Pere Alsius extragué una mandíbula que, després de mil estudis al llarg del segle XX, se sap que pertanyia a un individu del Neandertal, és a dir, de fa potser uns vuitanta mil anys de res.
Seguidament, una inscripció nomena celtes, ibers i romans, qui visqueren en aquests privilegiats verals fins al segle III. D’aquesta darrera cultura es conserven les restes de la vil·la de Vilauba, a uns tres quilòmetres d’aquí. En direcció oposada, a l’altre costat del llac hi ha l’indret de Lió. Una inscripció indica el segle IV, tot i que no he estat capaç de descobrir què va passar d’important.
El naixement de la ciutat
Tot seguit, la part interior del monument torna a reproduir el mateix títol de l’altre costat. A més, apareix l’any 812, data de la fundació del monestir benedictí de Sant Esteve, un dels més antics de Catalunya. Aquest cenobi fou l’origen de la ciutat de Banyoles i tenia plena propietat de les aigües de l’estany.
A l’altre costat de la font i de la pica, pots veure l’escut de Banyoles abans d’haver estat normalitzat. Òbviament, la lletra B fa esment del nom de la ciutat que ja al segle IX era coneguda com a Banioles. Les persones enteses asseguren que aquest topònim prové del llatí i vindria a dir petits banys. Les barres recorden que al segle XIII els comtes de Barcelona donaren privilegis i protegiren la vila enfront de l’abat del monestir de Sant Esteve.
Litigis amb el clero
A l’interior del mur lateral tornen a haver més fets i dates. Per exemple, el 1303 se signà la Carta Municipal, un document que acabava amb les discussions que la gent de Banyoles mantenia amb el monestir de Sant Esteve, per tal poder decidir en l’administració dels interessos comuns. A tal efecte, es constituí un organisme municipal que, encara ara, gestiona els seus assumptes.
També hi ha l’any 1445, quan neix l’ensenyament públic a la vila amb un “Estudi de Gramàtica de Minyons”. Aquella escola havia de compartir l’espai amb els “Estudis Generals” de l’orde benedictí on s’impartia filosofia, teologia, gramàtica i humanitats. Així serà fins al segle XVII, quan definitivament se separen ambdues institucions i el Comú de la Vila ensenyarà a llegir, escriure i fer comptes.
Activitat fabril
Abans de donar la volta al mur, observa uns relleus que semblen una gota d’aigua, una bobina de fil i una planta de cotó. Aquesta part explica que, aprofitant la important xarxa de recs que duia l’aigua de l’estany fins al monestir benedictí, s’instal·laren molins al segle XIII. Naixia així tot un seguit d’indústries vinculades amb el món tèxtil. Aprofitant la força motriu de l’aigua, es transformaven les fibres de llana per obtenir draps o del cotó per fabricar teixits, convertint la ciutat en un dels principals centres drapers de Catalunya.
El màrtir viatger
Per acabar, a punt de tornar a la part frontal del monument a Banyoles, pots veure la imatge de sant Martirià, patró de Banyoles. Segons relaten les cròniques, Martirià nasqué a Florència al segle IV en el si d’una família noble. Es convertí al cristianisme i es feu benedictí, arribant a abat. Després fou ordenat bisbe d’Albenga, un municipi al nord d’Itàlia. Seguidament, marxà a Egipte, però al cap de tres anys hagué de tornar a Albenga perquè la feligresia es desbarriava no vegis com. Això li va caure com una tronada al senyor de Florència qui el feu martiritzar i finalment li tallà el cap i assumpte resolt.
Explica la llegenda que, set-cents anys després de difunt —segle XI—, Martirià manà dos joves monjos treure de Florència les seves despulles amagades dins una bota. Mira com són les coses, que la mula que transportava les restes, arribà a Catalunya i s’aturà al puig de Lió —també dit de Sant Martirià—, als afores de Banyoles. En aquell instant, les campanes repicaren soles. L’abat s’assabentà del fet i volgué portar les relíquies al seu monestir. Però els sants són ben tossuts i l’endemà, les restes tornaven a ser dalt del turó. I és allà on s’edificà una capella —actualment desapareguda— que dedueixo és la que hi ha representada al costat del màrtir. Al costat de la figura hi ha un rosari i el nombre sis que no aconsegueixo relacionar amb el sant.
Artista inclassificable
L’autor del monument a Banyoles és Domènec Fita i Molat, artista gironí nascut el 1927 qui va experimentar amb tota mena disciplines. Escultura, dibuix, pintura, vitralls, esgrafiats, art abstracte o figuratiu són només algunes de les nombroses facetes de la seva riquesa creativa.
Després d’estudiar belles arts a Girona, Olot i Barcelona, Fita comença a desempallegar-se de l’academicisme i a treure el que porta a dins. La primera producció entra dins del vessant religiós, comença a fer obres per la catedral de Girona o l’abadia de Montserrat. També fa retrats i investiga canviant de tècnica i suports amb sorprenent facilitat. Vidre, ferro, pedra, fusta, ciment…, no hi ha material que se li resisteixi!
Durant anys, la producció d’aquest polifacètic artista ha estat difícilment encasellable. De mica en mica, la seva extensa obra va derivant cap a una abstracció radical. La major part de la producció de gran format es troba integrada en l’arquitectura i en espais públics. Per exemple, a Banyoles pots veure l’esgrafiat de la clínica Salus Infirmorum i al Pasteral hi ha el monument al carrilet. En canvi, a Barcelona executà un interessant mural ceràmic per decorar un vestíbul al carrer Balmes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Mn. Lluís Constans, 186. Banyoles
Saber més
- Les aloges: fontsaigua.com
- La mandíbula: ca.wikipedia.org
- L’escut: banyoles.cat
- Carta Municipal: fetsigent.com
- L’escola pública: turaris.net
- La indústria tèxtil: turaris.net
- Mer de Banyoles: mitologicat.org
- Domènec Fita: pedresdegirona.com – fundaciofita.cat
- A Banyoles: monuments.iec.cat
Domènec Fita, tot un geni i molt ben documentat!
Moltes gràcies, Maria!