Monument al carrilet al Pasteral, fet per Domènec Fita.

Monument al carrilet al Pasteral.

En primer lloc, el carrilet que unia Olot i Girona a principis del segle XX, aviat es va guanyar la merescuda fama d’arribar sempre tard. Fins i tot el dia de la seva inauguració.

Diuen que anava tan a poc a poc, que els passatgers tenien temps de baixar en marxa, beure d’una font i tornar a pujar. Tot i això, aquest ferrocarril de via estreta, esdevingué una important artèria de comunicació i desenvolupament per a la Garrotxa.

Llarga espera, vida curta

Finalment, entre permisos que no arribaven, l’endarreriment de les obres, les fallides de capital, els descarrilaments i, naturalment, la Guerra Civil, al tren li va costar superar els cinquanta-cinc quilòmetres fins a la ciutat. I després, la seva vida seria de només cinquanta-vuit anys, que han quedat en el record de les poblacions que unia.

Monument al carrilet al Pasteral (Amer), realitzat per Domènec Fita.

Recordant el passat

A l’alçada del Pasteral, un nucli pertanyent al municipi de la Cellera de Ter, hi ha un monument commemoratiu que passa desapercebut. El trobaràs en un revolt de la carretera, just al principi —o final— del pont damunt del riu Ter pel qual circulava el carrilet. Es tracta d’un monòlit de ciment, executat el 1991, per commemorar el centenari de l’inici de les obres d’aquesta línia ferroviària.

Artista inclassificable

L’autor del monument al carrilet al Pasteral és Domènec Fita i Molat, artista gironí nascut el 1927 qui va experimentar amb tota mena disciplines. Escultura, dibuix, pintura, vitralls, esgrafiats, art abstracte o figuratiu són només algunes de les nombroses facetes de la seva riquesa creativa.

Després d’estudiar belles arts a Girona, Olot i Barcelona, Fita comença a desempallegar-se de l’academicisme i a treure el que porta a dins. La primera producció entra dins del vessant religiós, comença a fer obres per la catedral de Girona o l’abadia de Montserrat. També fa retrats i investiga canviant de tècnica i suports amb sorprenent facilitat. Vidre, ferro, pedra, fusta, ciment…, no hi ha material que se li resisteixi!

Durant anys, la producció d’aquest polifacètic artista ha estat difícilment encasellable. De mica en mica, la seva extensa obra va derivant cap a una abstracció radical. La major part de la producció de gran format es troba integrada en l’arquitectura i en espais públics. Per exemple, a Banyoles pots veure l’esgrafiat de la clínica Salus Infirmorum i el monument a aquesta població. En canvi, a Barcelona executà un interessant mural ceràmic per decorar un vestíbul al carrer Balmes.

Aquarel·la amb una vista de la situació de l'obra de Domènec Fita.

Del tren al cotxe

En aquest cas, és un prisma triangular al qual a cada cara hi ha elements al·lusius al carrilet. A la part superior trobem les rodes del tren, una estació, un pont, les vies, un dipòsit d’aigua, barreres i les inicials OAG (Olot a Girona).

A continuació, més avall i com si es tractés d’un tríptic, el trenet recorre les tres cares del prisma sota la inscripció ‘ahir via, pont avui’. Aquestes paraules recorden que per aquest pont, primer va passar la via del tren.

Per acabar, a cada cara, figuren els promotors: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Amer i l’empresa constructora Rubau S.A. Tanmateix, la característica tipografia utilitzada per Fita en moltes de les seves obres, sembla voler jugar aquí amb el concepte de tren a la paraula Olot.