Aquarel·la de la font de la Puda de Banyoles, al Pla de l'Estany.

Curar amb aigua podrida

La Font de la Puda de Banyoles.

Probablement pel tuf d’ous podrits que fa, el topònim ‘puda’ prové del llatí ‘aqua putida’, que vol dir, aigua bruta.

Així doncs, trobem diverses fonts amb aquest mateix nom, com la de Montserrat o la de Banyoles, de la qual ara esbrinarem alguna cosa més.

Els terrenys on ara es troba la font de la Puda de Banyoles i el que queda del balneari, havien estat zones lacustres. És a dir, eren aiguamolls, però amb el temps es dessecaren per transformar-los en terres de conreu i fer desaparèixer un focus d’insalubritat.

Ràfec de l'antic balneari de la Puda de Banyoles, Pla de l'Estany.

Guarir el bestiar

Com que d’aquest balneari s’ha escrit molt, no entraré en història ni descripcions que podeu esbrinar als enllaços que indico al final.

Només diré que des del segle XV es coneixen les propietats curatives d’aquestes aigües. En realitat eren els amos d’animals malalts qui els portaven a beure perquè se’ls curessin les nafres que es feien treballant.

Però no va ser fins al segle XIX que es construí una font i una placeta. Turistes i malalts -o turistes malalts- hi acudien i deixaren importants recursos econòmics a una població molt necessitada.

La font de la Puda de Banyoles, Pla de l'Estany. El tester que corona el conjunt.

D’aquesta manera, les més que miraculoses aigües sulfuroses -i pudentes- de la font, van ser la màxima atracció turística de Banyoles. En realitat, la presència de sofre i de diversos bacteris, no deixa clar el pretès i mitificat efecte beneficiós de l’aigua. Així que, si la font raja, millor no en begueu.

La font de la Puda de Banyoles, Pla de l'Estany. Detall del broc amb forma de rostre.

El passeig dels malalts

Els banyolins s’espavilaren a connectar la font, la ciutat i l’estany, que començava a ser apreciat com una zona d’esbarjo per la tranquil·la i malaltissa burgesia.

D’aquesta manera va néixer el passeig Dalmau, actualment mig abandonat. De tant en tant, uns bancs oferien descans als afeblits visitants.

Francesc d’Assís Dalmau va ser una persona il·lustrada que arribà a ser batlle de Banyoles. A més d’industrial, va exercir com a professor. A finals del segle XIX fundà una escola que arribà a impartir classes de dibuix amb reconegudes figures de l’art.

Indicador del Passeig Dalmau a Banyoles.

Banyeres de categoria

Anys més tard, s’amplià la barraca inicial en l’edifici ruïnós que ara veiem i s’instal·là una canonada per portar l’aigua, que abans es feia a cops de galleda. Això si, encara hi havia categories i, segons el pressupost, la banyera podia ser de gres o de marbre. Només faltaria!

Com que el balneari no disposava d’allotjament, les fondes van fer l’agost. Tot i això, tampoc hi havia prou allotjament, així que els habitatges particulars llogaven habitacions als forasters.

Actualment l’indret espera un condicionament que li retorni l’esplendor que va viure fa un segle.

Aquarel·la de la font de la Puda de Banyoles, al Pla de l'Estany.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Passeig de la Puda, Banyoles

Saber més

Què veure a prop