Segon itinerari per Mollet del Vallès.
Després d’haver vist el nucli més antic de la ciutat, si continues passejant arribaràs fins a l’avinguda de Jaume I. A la cantonada del número 46 hi ha un interessant mural ceràmic executat el 1968 per Eduard Alfons Cuní. Nascut a Mollet el 1927, aquest ceramista ha deixat importants mostres a edificis públics arreu de l’Estat, com escoles, seus bancàries i hotels. A la signatura apareix —en castellà— el nom de Teià, ja que l’artista tenia el seu taller en aquesta població.
L’obra representa un gran arbre on s’intercalen monedes íberes. A la part inferior hi ha edificis i xemeneies, símbol del progrés. Pots entendre que en aquest edifici hi hagi les oficines d’una entitat bancària. Finalment, un gran Cristòfol, el sant que mai existí, però que va ser patró, entre molts altres, dels conductors —i del qual no trobo la relació amb el banc.
Decoració arquitectònica
Al número 49 para atenció a la teulada d’un habitatge on destaquen les imaginatives xemeneies recobertes de ceràmica vidriada de colors així com la presència d’un curiós drac de ferro forjat.
Al número 26 veuràs la magnífica façana modernista de la Casa Viñas, un edifici del 1905. Els esgrafiats, que pràcticament ocupen tot l’espai de la façana, han estat recuperats i restaurats.
Gasolina antiga
Continua baixant i creua de vorera per trobar, davant el número 17, un sortidor d’època, únic testimoni de l’emblemàtica estació de servei Can Benigno. Creada el 1931, es trobava en un punt estratègic de la carretera que unia Barcelona i Puigcerdà. Després de vuitanta-tres anys, va haver de tancar per la guerra de preus.
De jardí a parc
Uns metres més avall trobem el parc de Can Mulà. Els terrenys pertanyen al que havien estat l’horta i el jardí d’una masia construïda el 1911, residència dels propietaris d’una important fàbrica tèxtil. De les fàbriques creades a Mollet durant la industrialització, la de Can Mulà fou l’única fundada per un molletà, Frederic Ros Sallent, que va estar en funcionament fins al 1971. El nom, tant de la fàbrica com de la finca, ve donat perquè la família Ros provenia de la masia de can Mulà de Gallecs.
Al costat de l’edifici, reconvertit en biblioteca, es conserva un menhir protegit per una estructura de vidre. Quan el 2009 s’estaven efectuant unes obres al centre de la ciutat es descobrí aquest element arqueològic de fa uns set mil anys de res. Amb els seus vuit metres d’alçada és considerat el més gran de tota la península. A més, presenta motius esculpits, entre els quals es distingeix un rostre.
Sant camperol
Sortint per la mateixa porta del parc, veuràs davant teu una antiga nau industrial. Intueixo que havia estat un magatzem agrícola o similar, ja que a la façana hi ha un plafó ceràmic representant sant Isidre.
Allà pel segle XI, aquest senyor havia estat un camperol a Madrid que se la passava pregant mentre els àngels li llauraven la terra. Entre els increïbles miracles, es diu que, en un temps de sequera, va cavar una font d’aigua miraculosa que abastí tota la vila.
En realitat, Isidre va destronar Galderic, un sant més d’aquí, qui al segle X també era pagès, però en aquest cas el mèrit —molt més terrenal— fou defensar els drets de la pagesia dels abusos dels senyors.
A la vellesa
Seguidament, baixa per la rambla Fiveller que després pren el nom de Balmes, fins a trobar el Casal Cultural, un edifici dels anys seixanta del segle passat. Va ser projectat amb la idea d’oferir un servei a la gent gran, arran dels Homenatges a la Vellesa que feia temps se celebraven. En una façana veuràs un relleu mostrant Minerva i la flama de la saviesa.
A l’altra banda, el relleu representa l’assistència als ancians. Tots dos foren executats per Ramon Sabí, escultor nascut a l’Hospitalet de Llobregat i deixeble de Frederic Marés. Potser la seva obra més coneguda és la Noia dels Lliris, als Jardins de Mossèn Cinto a Barcelona.
Plantes medicinals
A continuació, travessa el carrer de Berenguer III i acosta’t a la cantonada amb l’avinguda de Calderó on hi ha una farmàcia amb un interessant plafó ceràmic. Com el que has vist a l’inici d’aquest itinerari, també conté la copa, la serp i les flors de cascall. Però a més, hi ha representades altres plantes i flors medicinals, com l’àrnica, la malva, la calèndula o la sàlvia. La ceràmica és obra d’en Cuní, qui ja he comentat abans.
El museu
En aquest mateix carrer encara hi ha més per veure en aquest segon itinerari per Mollet del Vallès. És de tot punt imprescindible que t’acostis al Museu Abelló, que es troba a només dues cantonades d’aquí. Joan Abelló i Prat fou un pintor nascut a Mollet del Vallès el 1922. Entre els diversos viatges i les influències de rellevants artistes, Abelló desenvolupà un particular estil pictòric del qual en museu conserva una destacada mostra. A més a més, la seva faceta de col·leccionista el dugué a reunir milers de peces i objectes que es poden veure a la seva casa natal a pocs metres d’aquí. Així mateix, la col·lecció permanent del museu inclou pintures i escultures principalment d’artistes catalans des del segle XVIII fins als anys setanta del segle XX.
L’escola
Uns metres més avall et trobaràs amb un edifici ben peculiar. Es tracta de l’escola Anselm Clavé, fundada el 1978 amb la fusió de dos centres escolars de la ciutat. El primer local es trobava en aquest mateix carrer una mica més amunt i es traslladaren aquí setze anys més tard. Aquest edifici pertanyia a un altre centre d’ensenyament creat el 1976, que és quan dedueixo que Eduard Alfons Cuní, de qui he parlat més amunt, executà els murals ceràmics que hi ha a l’entrada.
D’una banda, pots veure diverses al·lusions a la indústria, la siderúrgia, la pesca, l’agricultura i la informàtica. De l’altra banda, en canvi, s’han representat les ciències, la literatura i la cultura en general. Una absoluta manca de sensibilitat ha fet que bona part de l’obra hagi quedat oculta per caixes i cablejat elèctric. Tanmateix, és possible que l’edifici es trobi en perill després que el 2025 ha hagut de tancar portes.
La fàbrica
Per acabar aquest segon itinerari per Mollet del Vallès, només et queda passar a l’altre costat de les vies del tren per contemplar el que queda de la Tenería Moderna Franco-Española.
La bona situació de Mollet del Vallès, en una cruïlla d’importants vies de comunicació i la proximitat al riu, van afavorir l’assentament d’indústries a finals del segle XIX. Popularment coneguda com la Pelleria, aquesta en va ser una que, durant més d’un segle s’especialitzà en el tractament de pells destinades a la fabricació de sabates. Fins que la guerra de preus al segle XXI va obligar a tancar portes.
En una de les entrades del ruïnós edifici hi ha uns magnífics mosaics al·legòrics de la Indústria i el Comerç, executats pel valencià Lluís Bru. Aquest artista modernista et sonarà pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.
I això és tot? En absolut! A Mollet encara hi ha més per descobrir. Cal que et deixis perdre pels carrers i mantinguis els ulls ben oberts.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa amb les indicacions
Saber més
- Mural: clicama.cat
- Cuní: Cerámica artística en los espacios públicos de Zaragoza, per S. Arilla (pàg. 161-179)
- Casa Viñas: el9nou.cat
- Can Benigno: sommollet.cat
- Can Mulà: molletvalles.cat
- Isidre el Llaurador: wikiwand.com
- Galderic: wikiwand.com
- Casal Cultural: elcasal.cat
- Ramon Sabí: centenariomanolodelarco.blogspot.com
- Museu Abelló: museuabello.cat
- Escola Anselm Clavé: agora.xtec.cat
- Tenería Moderna: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: