Mollet no és un peix (I)

Primer itinerari per Mollet del Vallès.

Sempre dic que hi ha poblacions que han tingut la dubtosa sort de trobar-se en el lloc més idoni per a ser víctimes de l’especulació. Moltes són a la plana vallesana. Mollet del Vallès, amb unes terres de conreu fèrtils i ben regades i situada a la cruïlla dels camins que duien a Barcelona, Vic i Girona, als anys setanta del segle XX sucumbí a una industrialització ferotge que va desfigurar el municipi.

Finestra renaixentista amb un escut. Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental.

Malgrat això, encara pots trobar indicis de com havia estat aquesta vila pròspera fins a aquell moment. En primer lloc, res millor que començar a la plaça Prat de la Riba, on en dates recents es localitzà una necròpolis del segle XII.

Aquarel·la amb una vista de la plaça de Prat de la Riba de Mollet del Vallès.
Plaça de Prat de la Riba.

Peix parlant

Per començar, a la façana de l’antiga Casa de la Vila, projectada a finals del segle XIX, hi ha una de les nombroses variants de l’escut de la vila. El peix, un mollet -o llobarro-, és un senyal parlant que fonèticament recorda el nom de la població. En realitat el topònim sembla que prové d’una antiga masia que estava situada en un terreny ple de pous i aiguamolls, d’on li ve el nom.

Casa de la Vila de Mollet del Vallès.

El Mercat Vell és un edifici projectat a mitjans del segle XX per Manuel Cases Lamolla, arquitecte lleidatà, ara oblidat, que autor d’interessants edificis, com el del carrer Agricultura a Barcelona.

Façana del Mercat Vell.

Font renascuda

Al mig de la plaça s’aixeca una rèplica de l’antiga font modernista projectada pel reusenc Domènec Sugrañes, qui col·laborà diverses vegades amb Gaudí. Potser et sonarà més si et dic que a Barcelona prengué part en l’ampliació de la plaça de toros Monumental. Durant les obres de millora de la plaça als anys 60, s’enderrocà la font. Més tard, els veïns demanaren la restitució i aquí la tens amb una altra versió de l’escut de la vila.

Escut de Mollet del Vallès a la font modernista de la plaça.

Vestuari diví

A continuació, mira amunt per veure un plafó ceràmic representant la marededéu de Montserrat. En aquest mateix lloc hi havia un medalló de la mateixa Verge que, al quedar davant l’ajuntament, es va fer tapar. Després de l’enderroc de l’habitatge es volgué recuperar, però va haver-hi una mica de rebuig popular per la forma en què anteriorment anava vestida la Moreneta i s’optà per l’actual. O es va a la moda o no s’hi va.

Mare de Déu de Montserrat. Plafó ceràmic a Mollet del Vallès.
Plaça Prat de la Riba.

A l’esquerra de la façana hi ha una petita finestra gòtica, de la qual no he trobat informació, però que evidentment és reaprofitada. Potser pertanyia a un edifici anterior que hi havia en aquest mateix indret.

Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Finestra gòtica i fanal.

La noia dels remeis

No passa desapercebuda la façana neogòtica de la farmàcia Amadó, de finals del segle XIX, que recorda l’entrada d’una església.

A banda i banda hi ha uns medallons amb la copa i la serp. Segons la mitologia grega, Higiea era la filla d’Asclepi -Esculapi pels romans-, el déu de la medicina. Ella era qui preparava els remeis que el seu pare utilitzava. Del seu nom deriva el mot higiene. En aquest cas, la copa representa el remei i la serp és el símbol del poder del verí, que pot matar o curar. Acompanyant la copa hi ha unes flors de cascall, una mena de rosella, de les quals s’extreu un potent analgèsic.

Medalló amb la serp i la copa a la farmàcia Amadó de Mollet del Vallès.

A la mateixa vorera, crida l’atenció una façana dels anys vint del segle XX. El més destacable són uns plafons ceràmics d’estil noucentista de color blau amb uns infants sostenint un cistell ple de fruita. Potser un record de quan la vila era agrícola.

Finestra decorada amb rajoles ceràmiques. Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental.

L’església

Puja unes escales per apropar-te a l’església on es venera Vicenç d’Osca, un diaca que, al segle IV fou ajudant del bisbe de Saragossa. En resum, tots dos foren perseguits i van morir de mala manera.

Tanmateix, et pots imaginar que l’antiga església gòtica va ser destruïda durant la Guerra Civil i només el campanar se salvà, probablement, com era habitual, perquè servia com a punt de vigilància. Finalment, el nou temple fou projectat el 1940 per Francesc Folguera, un representant del noucentisme. És autor entre d’altres, del temple de Sant Sadurní d’Anoia, i participà en la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc.

Campanar de l'església de Sant Vicenç de Mollet del Vallès.

Parada i fonda

Al davant tens La Marineta, una masia del segle XVI, actualment convertida en centre cultural. Les finestres inferiors són fruit d’una reforma efectuada el 1920 per Josep Goday i Casals, quan també s’afegiren els esgrafiats. Nascut a Mataró el 1881, Goday projectà i remodelà nombrosos edificis a Barcelona, com Correus, la Casa de l’Ardiaca o la Maternitat. Així mateix, com a arquitecte municipal de Barcelona, projectà tot un seguit d’edificis escolars. Per exemple, entre altres tens el Pere Vila, Lluís Vives o Milà i Fontanals.

La Marineta era el lloc on s’aturaven les diligències que feien el camí de Barcelona a Vic. El nom deriva de Marinette, l’esposa de l’antic propietari. A les llindes de les finestres pots llegir la data de construcció, amb alguna errada ortogràfica.

Llinda amb la data 1567 a La Marineta.

Vells edificis, nous usos

Seguidament, en aquest itinerari per Mollet del Vallès, passa pel carrer de Portugal i arribaràs al de Can Pacià. Veuràs una escola bressol que ocupa l’edifici de l’antic mas de can Plansó. El 1906 l’adquirí Pacià Ros Duñó i per aquest motiu ara es coneix com a Can Pacià. L’origen es remunta al segle XV quan els pagesos van poder ser propietaris de les terres que treballaven. Pel que fa a aquest edifici, cal destacar la finestra gòtica.

Finestra gòtica de Can Pacià.

Per acabar, puja per les escales del mateix carrer per contemplar un acolorit mural, executat per Erb Mon, un artista brasiler que ha deixat nombroses obres a les parets, especialment a Catalunya. En el projecte s’involucraren un grup de joves, amb la idea de recuperar espais degradats.

Acolorit mural realitzat per Erb Mon a les escales de Can Pacià.

No et perdis la segona part d’aquest itinerari per Mollet del Vallès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).