Font de l’Assumpta de Corbera d’Ebre (Terra Alta).
Sense ascensor, jet privat ni tren bala. Maria se’n va anar al cel tele transportada, com a les pel·lícules futuristes. No va quedar ni la més petita constància del fet, però això no impedí que l’església —catòlica romana— ho certifiqués com a dogma de fe, és a dir, una veritat revelada directament per Déu.
Sembla que la festa de l’Assumpció de Maria ve de lluny. Al segle IV ja se celebrava la seva entrada al cel, que més tard es va dir la Dormició durant la qual es festejava la seva mort, resurrecció i assumpció a l’estratosfera.
Tots aquests fets es recullen en llibres apòcrifs que, tot i que l’església els considera poc fiables, serviren de base per oficialitzar el miracle. A més, la pressió popular, promoguda per diversos bisbes, motivà que el 1950 Pius XII, que no n’estava del tot segur, acabés per claudicar.

Misticisme a la font
A l’entrada del Poble Vell de Corbera d’Ebre hi ha la font de l’Assumpta. Ignoro si antigament ja existia amb un altre nom, però el fet és que al plafó ceràmic figura la data del 15 de juliol de 1959, nou anys després de la notícia del Vaticà.
Resulta estrany que consti el 15 de juliol i no d’agost, que és quan té lloc aquesta festivitat. Potser el ceramista es va oblidar de posar el palet que hi falta. Ho trobo lògic tenint en compte que també hi ha altres errades ortogràfiques. El plafó representa Maria dalt d’un núvol, envoltada d’angelets repentinats, que porten diversos atributs marians, com els lliris i les roses. La verge duu una llarga túnica blanca —simbolitzant la puresa— i un mantó blau.
El color blau, sempre vinculat amb l’aire i el cel, ha estat relacionat amb la divinitat per cultures molt antigues. En la cultura egípcia de vegades el déu Amon es representava amb la pell blava. D’altra banda, l’elevadíssim preu d’aquest pigment també pot tenir alguna cosa a veure. Quan algú encarregava una pintura de la Verge, volia el bo i millor.
Verge terrenal
La imatge és una —mala— còpia de la Immaculada Concepció d’Aranjuez, un quadre barroc pintat per Murillo al segle XVII i que ara és al Museu del Prado. Murillo era un sevillà que pintava verges i santes molt —com dir-ho?— molt terrenals. Són figures que les veus i et fan sospirar ‘ai déu meu!’. Les galtones rosades, els llavis molsuts i una cabellera que provoca enveja. Desperten passió o, com deia santa Gertrudis, ardor místic.
A la península, la devoció per l’Imma ja era present molt abans que Murillo la pintés i que fos oficialitzada pel papa. Arrelà amb tanta força que va ser des d’aquí que s’insistí per convertir el misteri en dogma de fe. Abans que ell, Zurbarán i Velázquez havien representat aquest fet, però fou Murillo qui la va clavar.

Discussions per la lluna
Si t’hi fixes amb deteniment, veuràs que la figura descansa damunt una mitja lluna. Molt s’ha especulat sobre el significat d’aquest element, que apareix a nombroses representacions.
La majoria de les persones enteses coincideix que no es tracta d’una al·lusió a la religió musulmana, sinó que més aviat fa referència a un text del llibre de l’Apocalipsi: “Aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus“ (Ap.12:1). La discussió va sorgir per determinar si les banyes de la lluna havien d’anar cap amunt o cap avall. El cas és discutir.
Bona educació
Al plafó, el ceramista també va escriure: ‘No renegueu’. Pels creients, el renec o blasfèmia és un insult contra Déu. En un temps en què política i religió anaven tant de bracet que pràcticament eren una sola cosa, calia educar els vilatans perquè no transgredissin cap llei, humana o divina. No obstant això, resulta curiós que el text es trobi en català, quan tots sabem quina era la llengua oficial.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Pujada de l’Església. Corbera d’Ebre
Saber més
- Assumpció de Maria: wikiwand.com
- El quadre: museodelprado.es
- La lluna: deegosum.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: