El Museu de Can Caralt a Sant Andreu de Llavaneres.
És difícil explicar història sense avorrir ni ser imparcial. El que per a unes persones era un burgès, per a d’altres era un progressista defensor del proletariat. Nascut el 1805 a Arenys de Mar, Josep de Caralt i Argila, fou un advocat, empresari i comerciant —i també especulador. Casat per segona vegada, el pare d’en Josep ja tenia un fill, de nom Domènec i, per tant, era germanastre d’en Josep i d’idees polítiques diametralment oposades. El primer, absolutista acèrrim, fou polític i alcalde de Mataró. El segon també arribà a ser batlle de la mateixa ciutat, deixant anar incendiaris discursos sobre una reforma fiscal que beneficiés més la classe treballadora. La nit i el dia, vaja.
Oficis i beneficis
El 1835 obté el títol d’advocat i obre despatx propi a Mataró. Seguidament, accediria al càrrec de regidor i més tard, batlle de la ciutat. També fou líder del Partit Progressista i encapçalà el 1843 una revolta local contra Espartero, president del Consell de Ministres qui, per diverses raons, havia provocat el malestar a Catalunya. A partir d’aquest moment la història de la seva vida es perd, tot i que es creu que hagué d’emigrar per evitar ser capturat pel govern central.
Part del seu patrimoni l’obtingué quan, en morir el seu pare, pactà amb el germà la legítima en forma de cases i terres. Curiosament, aquestes propietats les va vendre el 1840 a Miquel Biada, el futur propulsor del primer tren, qui acabava d’arribar a Mataró. De fet, la venda no era per necessitat, sinó que en Josep també es dedicava a la inversió especulativa. Així mateix, participà en la companyia tèxtil Busqueta i Sala.
Decoració burgesa
A mitjans del segle XIX, el senyor de Caralt adquirí nombroses finques agrícoles a Sant Andreu de Llavaneres, esdevenint pràcticament els propietaris de mig municipi. També comprà una masia que va transformar en una impressionant casa senyorial. Afegí una planta i un cos amb galeries, arranjà els jardins i a la fora feu cellers, quadres i habitatges per la gent que hi treballava.
Així mateix, decorà les façanes amb bonics esgrafiats. A més de les sanefes i les garlandes amb flors, els esgrafiats mostren diverses al·legories a les estacions a la façana principal. En canvi, a la paret posterior trobem referències a la música, com partitures i diversos instruments musicals. Això no obstant, el més xocant és la gàbia oberta, sense cap ocell. Potser es tracta d’un cant a la llibertat?
De pares a fills
En morir el senyor de Caralt, la finca passà a mans del seu fill Delmir —qui, com bon fill, també fou advocat— i més tard, l’heretà el net, qui arribà a ser ministre d’Hisenda i el 1916 fou nomenat comte de Caralt —et sonarà per un conegut cava. En aquells anys, el que ara és el Museu de Can Caralt, era la residència d’estiueig familiar i esdevingué, a més, una colònia agrícola i ramadera.
Finalment, sense que hagi esbrinat la raó, la propietat fou comprada el 1997 per l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres qui la rehabilità per ser un centre expositiu.
Nova vida
Ara, totalment restaurada, aquesta mansió acull el museu-arxiu de la vila amb una magnífica col·lecció etnogràfica, procedent d’una ubicació anterior. Per exemple, pots veure aparells fotogràfics, ràdios i estris ja desapareguts de la vida quotidiana.
Així mateix, a la sorprenent pinacoteca del Museu de Can Caralt s’exposen obres d’artistes que, d’una o altra manera, han tingut una relació amb Sant Andreu de Llavaneres, com la família Masriera, Opisso, Mir i fins i tot algun Miró. Una més que agradable descoberta que et recomano visitar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí de Can Caralt, 18. Sant Andreu de Llavaneres
Saber més
- Vida de Josep de Caralt: raco.cat
- El rellotge de sol: elsoldelera.blogspot.com.es
- El museu: ajllavaneres.cat
- La casa: festacatalunya.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: