L’Havana, Jerusalem, Les Corts
El cementiri de Les Corts, un interessant recinte per visitar.
Al barri de Les Corts mai s’hi van fer trobades de representants polítics. L’origen etimològic podria provenir del nom d’alguna família, com Escorç o bé del llatí ‘cohors‘ que vol dir casa rústica.
Era un nucli rural que al segle XIII va obtenir importants privilegis que es van acabar primer amb Felip V i després quan Barcelona s’el va annexionar a finals del segle XIX.
En aquesta mateixa època, una llei establí la prohibició de fer enterraments dins els nuclis urbans i per això es projectà el cementiri de Les Corts tal com ara el coneixem, només que en aquells temps allò era un descampat.
No és que sigui espectacular, però val la pena una visita per descobrir algunes interessants mostres d’art funerari.
Abans d’entrar observeu l’edifici modernista de les oficines a la vostra esquerra. Quan passeu el portal del recinte gireu a la dreta per veure el panteó de la família Cuyàs on (imagino) va ser enterrat Vicenç Cuyàs, l’alcalde de Les Corts que va cedir els terrenys per a la construcció del cementiri.
A prop, el delicat àngel del panteó Piera Munné. Fixeu-vos en el peu que no es recolza enlloc.
Seguidament passem al següent recinte per admirar al panteó Herrera una magnífica escultura femenina sostenint un difunt. Em quedo hipnotitzat pels suaus trets de la cara.
Record d’un gran desastre
Al mig de l’espai hi ha una singular i oblidada construcció que recorda un fortí colonial, amb canons i tot. Es tracta del monument als repatriats d’Ultramar.
Baixant per les escales arribem a unes portes de ferro des d’on podem veure tètriques sales plenes de nínxols i plaques que recorden els soldats que van anar a ‘defensar’ Cuba i Filipines, aquelles riques i llunyanes “províncies”. Per cert, ja sabreu que es van perdre ambdues guerres.
Àngels i creus
Anem a trobar el passeig central per veure la capella del Sant Crist al mig d’una placeta, amb un sostre que recorda les esglésies bizantines i uns alegres vitralls que la voregen totalment.
Seguim avall, pel darrere de la capella i ens fixem en les indicacions que deuen ser de l’any del tango.
Al final de la rampa girem a la dreta per veure la tomba del doctor Damià Martí. Actualment la seva estàtua fa una mitja por.
Continuem cap a l’altre costat de la rampa per veure l’àngel més fotografiat d’aquest cementiri, al sepulcre Sanfeliu-Nogués. Com que tothom el retrata pel davant, jo només us ensenyo les boniques ales.
La curiositat és que es tracta d’una rèplica feta per l’escultor Josep Planas, gairebé idèntica a la del panteó Urrutia del cementiri de Montjuïc.
Tanmateix, aquest cementiri no destaca precisament per la seva monumentalitat ni originalitat. Amb alguna excepció, sembla que a part de creus i àngels, poca cosa més van fer aquí els escultors.
Pares i fills
A continuació, passem entre parets de nínxols fins a trobar el panteó Núñez al mig d’una placeta, amb una barreja d’estils que no em deixa acabar de saber si m’agrada o no. Agustín Núñez era un important impressor que dirigia deiverses empreses.
Quan el 1944 el seu fill de trenta-dos anys va morir en un accident aeri, el seu pare va encarregar aquest panteó a Agustí Borrell i Sensat. Aquest arquitecte és autor del Banc Rural Mediterrani o la seu del Col·legi d’Advocats a Barcelona.
Fixeu-vos en alguns nínxols on encara resten les envellides i humils flors que algú hi va deixar.
Pedres en comptes de flors
Seguim pujant i al següent passadís tombem a l’esquerra on veurem l’entrada al cementiri jueu.
Segons el seu precepte, els enterraments d’aquesta religió han de ser a terra, orientats cap a Jerusalem i no reben flors, com a molt es pot dipositar una pedreta en senyal de record.
Per acabar, tornem a l’avinguda principal per passejar tranquil·lament fins a la sortida i contemplar els darrers angelets que custodien les ànimes.
Per als culers
Tranquils, que no m’oblido. Aquí també trobareu el memorial del FC Barcelona, un espai provisional on dipositar les cendres dels socis, fins que estigui fet el definitiu -i polèmic- dins el Camp Nou.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de Les Corts: enciclopedia.cat
- Monument als repatriats d’Ultramar: 1898.mforos.com – youtube.com
- La guerra hispano-estatunidenca: wikiwand.com
- Panteó Núñez: twitter.com/cementirisbcn
- Àngel del sepulcre Sanfeliu-Nogués: vptmod.blogspot.com.es
- Personatges famosos enterrats: ca.wikipedia.org
- Rituals funeraris: gencat.cat
Altres cementiris interessants
- Poblenou (Barcelona)
- Vilafranca del Penedès
- Vilassar de Mar
- Mataró
- El Masnou
- Necròpolis de Tarragona
- Bonifacio (Còrsega)
Què veure a prop
- Antic ajuntament de Les Corts
- Pavelló Rosa de la Maternitat
- Plaça Gregori Taumaturg