Aquarel·la del pou de glaç de Canyamars, dins el terme de Dosrius (Maresme).

Una història per quedar-se glaçat

El pou de glaç de Canyamars.

L’ús del gel és tan antic com els mamuts. Bé, només d’uns quants segles abans de Crist, quan els egipcis ja se les van empescar per conservar els aliments.

Més tard, grecs i romans el recollirien en edificis subterranis i l’utilitzarien per exemple, per refredar el vi. Així mateix, tindria finalitats medicinals, com tallar hemorràgies o rebaixar la febre durant les epidèmies.

A partir del segle XVI el consum del gel entre la noblesa es torna habitual a casa nostra.

Pou de glaç de Canyamars, dins el terme de Dosrius (Maresme).

El gel era un bé molt preuat però que comportava una feina molt dura, fins a l’aparició del gel artificial a finals del segle XIX. Amb les primeres neveres ja va ser més fàcil posar glaçons a les begudes.

Aquarel·la del pou de glaç de Canyamars, dins el terme de Dosrius (Maresme).

I, com es feia?

La producció era a llocs elevats, amb gelades garantides a l’hivern i amb aigua a prop. Així doncs, s’emplenaven unes basses poc profundes i deixaven que l’aigua es glacés.

A continuació, allà mateix es tallava el gel en blocs. De vegades, com a Canyamars, una rampa facilitava el transport des de la bassa fins al pou.

Rampa per transportar el gel. Canyamars (Dosrius, Maresme)

El pou era com un gran termo cobert amb una volta de pedra que garantia una temperatura constant. Normalment s’ubicaven en zones obagues que garantien una baixa temperatura tot l’any.

Finalment, s’anaven col·locant els blocs de gel i es posava palla entre uns i altres perquè no s’enganxessin.

Pou de glaç de Canyamars, dins el terme de Dosrius (Maresme).

Quan venia la calor, començava la feina d’haver de treure els blocs, transportar-los en carros i vendre’ls.

En realitat, el negoci del gel de Canyamars havia arribat fins a Cadis!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop