Passejada per Puigcerdà.
Quan, tres segles abans de la nostra era, els romans entraren per conquerir la península, no van parar gaire atenció a la tribu dels ceretans que vivia a la Cerdanya, mot que deriva de Ceretània o territori dels ceretans.
Van haver de passar uns quants segles fins que Puigcerdà —que vol dir turó dels ceretans— aparegués al mapa. L’escut de la ciutat, documentat al segle XIII, mostra el símbol heràldic conegut com a roc floronat —que no és una flor de lis, encara que ho sembla.
Històries de guerres
Per la seva posició estratègica, al segle XIV ja s’havia convertit en una important ciutat, obtenint nombrosos privilegis. Després de patir incendis, terratrèmols, pesta, guerres i invasions, aquesta ciutat encara conserva un encant innegable.
Al segle XIX Puigcerdà es va trobar al mig de diversos conflictes entre liberals i absolutistes, que es coneixen amb el nom genèric de guerres carlines. Pots veure les dates al vermellós monòlit de la plaça dels Herois, que recorda els morts en aquests embolicats enfrontaments.
Vencedors i vençuts
Així mateix, la també vermellosa Casa Fabra, actualment seu del Consell Comarcal del Maresme, és un testimoni d’aquella convulsa història. La veu construir el 1840 el puigcerdanès Joan Fabra i Floreta, comerciant i polític qui arribà a diputat de les Corts espanyoles en temps de la restauració borbònica.
Durant el primer setge a la Vila —que és com la gent que hi viu anomena Puigcerdà—, la finca va ser ocupada per tropes carlines, que oposaren una gran resistència. Quan foren vençuts, la ciutat es fortificà i en aquesta finca s’aixecaren dues torres de defensa, una de les quals, bastant reformada, encara perviu.
Precisament, quan aquests estira-i-arronses arribaven a la seva fi, es produeix el fenomen del turisme. Les famílies estiuejants barcelonines s’hi feren construir vil·les a quina més luxosa, especialment al voltant del llac, fora del recinte emmurallat, perquè ja no hi havia perill. Et proposo anar a veure’n alguna en aquesta passejada per Puigcerdà.
Al voltant del llac
Salvador Andreu i Grau, més conegut per les pastilles per a la tos que porten el seu nom, a més de farmacèutic, també invertia en béns immobles i fou el promotor d’aquesta flamant urbanització.
Les sumptuoses torres van ser edificades en estil eclèctic, que no és altra cosa que una combinació de corrents arquitectònics que es posà de moda a la fi del segle XIX. El mot eclèctic ve del grec i vol dir escollit, ja que els arquitectes triaven el que més els interessava de períodes anteriors, especialment el gòtic, el romànic i l’oriental. Era l’estil triat per la nova burgesia, que buscava reflectir el seu prestigi social.
Per exemple, l’anomenada Torre del Rellotge —naturalment, de color vermellós—, de la qual no he trobat informació rellevant, presenta un destacat frontó coronat per una torreta amb el rellotge i una deliciosa glorieta al jardí. Com ja has vist, i per alguna raó que desconec, molts edificis d’aquesta època els veuràs pintats d’un característic color carmí, bordeus, grana, vermell terrós o com el vulguis anomenar.
Romanticisme amb vistes
Tot i que menys espectacular, després del període militar, la Casa Fabra que has vist abans fou adquirida i reformada el 1879 per l’industrial barceloní Joan Buxareu i Farran, qui la batejà com a Quinta Eulalia, en honor a la seva esposa. I la torre de vigilància la convertí en un romàntic mirador. De quin color creus que la va pintar?
I si vols veure un altre mirador —vermell o caldera, com no—, molt a prop tens el de Clausolles, al bell mig d’una rotonda, que no em queda molt clar si ja era aquí o bé el van refer en aquest indret.
Josep Clausolles i Pontet era un ortopedista de Barcelona i un dels primers estiuejants a Puigcerdà. Va fer importants aportacions a l’hospital de la vila, facilitant a més, una farmaciola i equips de cirurgia. Adquirí diverses parcel·les que s’acabarien batejant com a Urbanització Clausolles.
La casa del cònsol
En aquesta passejada per Puigcerdà t’adonaràs que altres estiuejants, tanmateix, van preferir allunyar-se encara més del centre. Com German Schierbeck, qui plantà casa seva —de color vermell, com toca— en un indret on, encara avui, gaudeix d’envejables vistes i on, entre altres tasques, es dedicaria a la cria de cavalls de carreres.
Schierbeck era el cònsol general de Dinamarca a Barcelona. Descobrí Puigcerdà el 1866 i va aixecar aquí la seva residència. Després compraria diversos terrenys a la vora del llac, que més tard cediria a l’Ajuntament per tal de construir el parc que porta el seu nom. L’home, a més, va promoure diverses millores urbanístiques al municipi.
Reunions d’intel·lectuals
Com veus, es tractava d’un turisme de nivell, amb polítics, industrials, professionals i gent del món de la cultura. Per tal que tanta erudició i categoria es pogués trobar com a casa, es construí el Casino Ceretà, protagonista indiscutible de la plaça dels Herois.
Josep Maria Martí i Terrada, farmacèutic i alcalde de Puigcerdà, fou el promotor d’aquesta obra. Dedueixo que antigament els farmacèutics tenien la mà trencada en assumptes immobiliaris. Prèviament, a la rebotiga de la seva farmàcia ja feia reunions amb intel·lectuals com Verdaguer, Maragall o Víctor Balaguer.
El Casino —de quin color és?—, inaugurat el 1893, va ser destruït pel foc catorze anys més tard i reedificat per Josep Domènec i Estapà. Aquest arquitecte et sonarà més si et dic que és coautor a Barcelona del Palau de Justícia, de l’Hospital Clínic i de la presó Model.
Segurament són imaginacions meves, però entre la decoració de la façana lateral hi ha dos rostres que em recorden sospitosament al d’Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia.
Tot s’acaba
Finalment, després d’aquesta època daurada vindria el que vindria i les belles mansions quedarien buides. Molts anys més tard, un altre tipus de turisme menys glamurós, substituiria aquell primer i les torres que no foren enderrocades, es van refer per a altres usos, repintant-les de vermell fosc —carmí o cardenal—, que sembla el color oficial d’aquesta ciutat.
Tan característica és aquesta tonalitat, que el 2021 l’Ajuntament renovà l’escut municipal substituint els colors heràldics tradicionals pel vermell terròs, un color que ja forma part indiscutible de la Vila.
Continuant la visita
Per acabar, pots continuar per on vulguis aquesta passejada per Puigcerdà: trobaràs més edificis pintats d’aquest característic color, com l’espectacular Villa Paulita, també coneguda com a Torre Volart. L’edifici original data del 1884 i formava part de la urbanització Vora l’Estany. El 1920 l’adquirí Ramon Volart i Costa, empresari tèxtil de Barcelona casat amb Paula Pich —d’aquí el nom de la casa— els quals ja feia anys que estiuejaven a la vora.
Cinc anys més tard, amb motiu del casament de la seva filla, el propietari hi feu reformes. Actualment, primorosament restaurada, ha esdevingut un hotel amb encant.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de Puigcerdà: puigcerda.cat
- Ceretans: wikiwand.com
- La Cerdanya. Art i patrimoni: puigcerda.cat
- Monument als Herois: monuments.iec.cat
- Josep Maria Martí: Metges i farmacètics catalanistes (1880-1906), per J. M. Calbet
- German Schierbeck: wikiwand.com
- Torre del Cònsol: invarquit.cultura.gencat.cat
- Torre del Rellotge: invarquit.cultura.gencat.cat
- Salvador Andreu: wikiwand.com
- Casino Ceretà: ajpuigcerda.semicinternet.com – invarquit.cultura.gencat.cat
- Josep Domènech i Estapà: enciclopedia.cat
- Casa Fabra: cerdanya.cat
- Joan Fabra i Floreta: wikiwand.com
- Josep Clausolles: wikiwand.com
- Villa Paulita: villapaulitahotel.com
Esplèndid resum històric. Gràcies
Moltes gràcies, Ferran 😉
el Josep Clausolles es deia Pontet de segon cognom. Mireu la correcció a viquipèdia.
Maria Teresa Macià
Teresa,
Tens tota la raó. Ha estat una errada meva que acabo de corregir.
T’agraeixo molt l’observació.