A prop de la feina

A prop de la feina

El barri de Nostra Senyora del Vilar a Blanes.

Després de la guerra civil hi ha una gran necessitat d’habitatge, especialment entre la classe amb menys recursos. Per tal de solucionar aquest problema es crea ‘La Obra Sindical del Hogar‘, organisme promotor d’habitatge de tipus social.

En aquest context es creen barris en terrenys allunyats del centre de les poblacions, per abaratir els costos, això si, amb expropiacions forçoses i mal pagades als propietaris dels solars.

Nostra Senyora del Vilar
Campanes al vol.

Amb uns recursos molt limitats, aquests projectes van aconseguir uns resultats brillants i van ser unes de les aportacions més destacades de l’urbanisme dels anys 50 i 60.

El veïnat de Nostra Senyora del Vilar de Blanes, conegut popularment com “Els Pins“, és un bon exemple de mestria a l’hora de traçar els carrers, projectar els habitatges i distribuir els principals elements al voltant de la plaça, com l’església, el consultori mèdic, el centre social i els comerços. També es preveia l’enllumenat, el clavegueram, zones verdes, escola bressol i poliesportiu.

Barca varada.

Cases barates pels privilegiats.

Un dels factors que va motivar el projecte d’aquest barri, va ser el d’oferir un allotjament als cada vegada més nombrosos treballadors de la important fàbrica tèxtil SAFA, que amb el temps esdevindria Solvay.

En teoria, els diferents tipus d’habitatge anaven destinats a diversos sectors de la població. Però finalment sembla que qui era més afí al ‘moviment’ i més podia pagar, millor casa tenia.

Nostra Senyora del Vilar
Per creus que no quedi.

El projecte va ser realitzat per Ignasi Bosch, però actualment, després que els propietaris han ampliat i modificat els habitatges, costa una mica de veure el disseny original.

Tot i això, paga la pena una visita a la plaça porxada presidida per l’original església de la Sagrada Família. El temple va ser inaugurat el 1962, dos anys després de finalitzada la urbanització, però no he trobat cap document que certifiqui que Bosch n’és l’autor.

Nostra Senyora del Vilar
La porta del darrere.

Un pas enrere.

Nascut a Girona el 1910, Ignasi Bosch Reitg va ser un arquitecte que va començar fort amb el racionalisme però aviat es va doblegar al monumentalisme del nou règim, projectant un bon grapat de barris com aquest.

Imagino que, malgrat les imposicions del règim, devia tenir moments de debilitat de la seva terra, ja que incorporava elements del noucentisme i utilitzava tècniques artesanals de la pedra, el ferro o la ceràmica.

Nostra Senyora del Vilar
Decoració econòmica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Mare de Déu del Vilar. Blanes

Saber més:

Què veure a prop: