Aquarel·la de l'església de la Sagrada Família al barri dels Pins de Blanes.

A prop de la feina

El barri de Nostra Senyora del Vilar a Blanes.

Per començar, després de la Guerra Civil hi ha una gran necessitat d’habitatge, especialment entre la classe amb menys recursos. Per tal de solucionar aquest problema es crea ‘La Obra Sindical del Hogar‘, organisme promotor d’habitatge de tipus social.

En aquest context es creen barris en terrenys allunyats del centre de les poblacions, per abaratir els costos, això si, amb expropiacions forçoses i mal pagades als propietaris dels solars.

Campanar de l'església de Nostra Senyora del Vilar de Blanes, al barri d'Els Pins.
Campanes al vol.

Tanmateix, amb uns recursos molt limitats, aquests projectes van aconseguir uns resultats brillants i van ser unes de les aportacions més destacades de l’urbanisme dels anys 50 i 60.

Aquarel·la de l'església de la Sagrada Família al barri dels Pins de Blanes.

Així doncs, el veïnat de Nostra Senyora del Vilar de Blanes, conegut popularment com “Els Pins“, és un bon exemple de mestria a l’hora de traçar els carrers, projectar els habitatges i distribuir els principals elements al voltant de la plaça, com l’església, el consultori mèdic, el centre social i els comerços. De la mateixa manera, es preveia l’enllumenat, el clavegueram, zones verdes, escola bressol i poliesportiu.

El nom del Vilar fa esment al Santuari del Vilar, situat als afores de Blanes a uns nou quilòmetres d’aquí. És un indret carregat d’història i de devoció popular.

Mosaic de tessel·les al porxo de l'església del barri d'Els Pins de Blanes.
Barca varada.

Cases barates pels privilegiats

No obstant això, un dels factors que va motivar el projecte d’aquest barri, va ser el d’oferir un allotjament als cada vegada més nombrosos treballadors de la important fàbrica tèxtil SAFA, que amb el temps esdevindria Solvay.

En teoria, els diferents tipus d’habitatge anaven destinats a diversos sectors de la població. Finalment, però, sembla que qui era més afí al ‘moviment’ i més podia pagar, millor casa tenia.

Absis encalat de Nostra Senyora del Vilar de Blanes, al veïnat Els Pins.
Per creus que no quedi.

Seguidament, el projecte va ser fet per Ignasi Bosch, però actualment, després que els propietaris han ampliat i modificat els habitatges, costa una mica de veure el disseny original.

A continuació, paga la pena una visita a la plaça porxada presidida per l’original església de la Sagrada Família. Altrament, el temple va ser inaugurat el 1962, dos anys després de finalitzada la urbanització, de la qual no he trobat cap document que certifiqui que Bosch n’és l’autor.

Església de Nostra Senyora del Vilar de Blanes, inaugurada el 1962. Porta posterior amb un mosaic blau.
La porta del darrere.

Un pas enrere

Nascut a Girona el 1910, Ignasi Bosch Reitg va ser un arquitecte que va començar fort amb el racionalisme però aviat es va doblegar al monumentalisme del nou règim, projectant un bon grapat de barris com aquest.

Per acabar, imagino que malgrat les imposicions del règim, devia tenir moments de debilitat de la seva terra. Per aquest motiu, incorporava elements del noucentisme i utilitzava tècniques artesanals de la pedra, el ferro o la ceràmica.

Nostra Senyora del Vilar de Blanes. Gelosia realitzada amb rajoles calades amb forma de flor.
Decoració econòmica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Mare de Déu del Vilar. Blanes

Saber més

Què veure a prop