Juli o Júlia?

Breu història de Llívia (Cerdanya).

La geografia i la història no sempre resulten matèries digestives. És a dir, que poden arribar a ser avorrides fins a morir, no trobes?

Els grecs això ja ho devien saber i per aquest motiu es van inventar historietes més comprensibles per tal d’explicar fets complicats. Són els mites.

La major part d’aquestes llegendes són més enrevessades que un mal serial televisiu. Però alhora, són d’allò més entretingudes i distretes. Abans detallar-te la història de Llívia, et resumiré una llegenda ben curiosa.

Aquarel·la amb una panoràmica de la vila de Llívia.
A vista d’ocell.

La tomba de la princesa

Diu la mitologia grega que el forçut Hèracles, més conegut pel nom romà d’Hèrcules, en un rampell de bogeria va matar la seva esposa, fills i nebots. Com a càstig per aquesta acció, va ser condemnat a fer tot un seguit de treballs ben estranys.

El desè treball el va portar a la península Ibèrica, per robar el bestiar del monstre Gerió. El que va passar aquí cadascú ho conta com li sembla, afegint i canviant fets. L’Atlàntida de Verdaguer n’és un bon exemple.

Es diu que Gerió perseguia Pirene, princesa d’Ibèria. En aquells temps, els Pirineus no existien i tot era una planura boscosa on es va refugiar la noia.

Gerió calà foc al bosc per posar fi a la vida de la jove. Hèracles, quan va veure el fum, anà cap allà i trobà la noia agonitzant. Quan va morir, el forçut heroi li va fer un mausoleu amb grans rocs, que anava des del Cantàbric fins al Cap de Creus. D’aquesta manera, diu la llegenda, van sorgir els Pirineus.

A Catalunya, que tenim arrels gregues, vam decidir adaptar el mite per fer-lo més nostre. És així com els nostres avantpassats asseguren que Hèracles -o Hèrcules-, en passar per aquestes terres, va fundar Barcelona, la Seu d’Urgell. I també Llívia, antiga capital de la Cerdanya.

L’escut no oficial d’aquesta aïllada població incorpora la figura del forçut així com un text que assegura que Llívia fou fundada per Hèrcules.

Història de Llívia. Antic escut de la vila.
Escut mitològic.

Ceretans i romans

La història de Llívia, però, comença fa més de tres mil anys, d’una manera més terrenal. En aquells temps, els primers pobladors de l’edat de bronze ja s’instal·laren al puig del Castell. Foren els primers ceretans.

Cap al segle I abans de la nostra era, els romans colonitzaren l’indret, entre altres coses perquè era un punt estratègic on controlar el pas pels Pirineus. Van ser ells qui fortificaren el primer campament romà, batejant-lo com a Iulia Libica.

Les persones enteses han formulat un munt de possibles raonaments per aclarir aquest topònim. D’entre totes, triaré la que assegura que Iulia fa esment a l’emperador Gai Juli Cèsar, mentre que Libica es refereix a la seva primera esposa, Lívia Drusil·la. Però si aquesta hipòtesi no et convenç, hi ha altres alternatives.

La importància d’aquest enclavament rau en el fet que Juli Cèsar li concedí el títol de municipi i el privilegi d’estar regida per les mateixes lleis que Roma.

Història de Llívia. Restes de la fortalesa al puig del Castell.
El que queda del castell.

Amors perillosos

Després dels romans, cap al segle VI, els gots i els cristians s’apoderaren de Llívia. Unes quantes rebel·lions més tard, té lloc la invasió sarraïna (segle VII).

Un dels cabdills, Munusa, és protagonista d’una bonica llegenda. Es conta que l’home governava amb mà dura, fins que s’enamorà de Lampègia, la filla del duc d’Aquitània. El cabdill es convertí al cristianisme i tot va ser pau i harmonia.

L’emir de Còrdova s’assabentà d’això i no li va semblar gens bé. Així que va venir fins aquí, ho arrasà tot, tallà el coll de Munusa i es quedà amb Lampègia de qui, diuen, s’enamorà.

Història de Llívia. Mosaic amb la suposada imatge de Lampègia.
La bella Lampègia.

La capital oblidada

Però al segle VIII els àrabs van ser vençuts pels francs i durant quatre-cents anys, Llívia esdevé capital del Comtat de la Cerdanya. Al segle XII la població entra en declivi i perd la capitalitat en benefici de Puigcerdà.

A continuació, la Cerdanya entra a formar part de la Corona d’Aragó i es reconstrueix el castell i les defenses de Llívia. 

Però tot se n’anà en orris al segle XV quan, durant la Guerra Civil Catalana, la vila pateix la invasió francesa i el castell és novament destruït. 

Ho sé, és un no parar de guerres, invasions i destruccions; però les persones som així.

Cap esculpit a la cantonada d'un habitatge.
Fent ganyotes als turistes.

Privilegis reials

Passem al segle següent i Carles V concedeix a Llívia el títol de vila, un fet determinant en la història d’aquest municipi.

Probablement, és en aquesta època que obrí la històrica farmàcia, sobre la qual ja en parlaré en un altre moment.

Cent anys més tard, és a dir al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus, s’estableix la frontera amb França. Una part dels territoris catalans passen a formar part del país veí. Excepte Llívia, que en ser una vila i no una població, es quedà com un enclavament aïllat. Com aquell reducte on vivia Astèrix.

En aquell temps s’acaba la construcció de l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.

Història de Llívia. Llinda de l'església parroquial amb la data 1617.
Llinda de l’església.

Temps de prosperitat

Finalment, la nova situació fronterera i de lloc de pas d’aquesta vila li va comportar un seguit de beneficis fiscals. A partir d’aquell moment s’establiren famílies importants d’ambdós països i Llívia va experimentar una puixança econòmica.

Fins al segle XIX, comerciants, fabricants i artesans van fer d’aquest un municipi capdavanter. Mostra d’això ho pots veure llegint les dates de les llindes de pedra dels antics carrers.

Per acabar aquesta història de Llívia, ens plantem al segle XX. L’allau turística, tant d’hivern com d’estiu, ha aportat un nou -i excessiu- creixement, que l’ha convertit en una població més concorreguda que les Rambles de Barcelona.

Llinda de pedra al portal d'un habitatge, amb la data 1741.
Llinda de pedra al carrer Frederic Bernades.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Un comentari

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).