L’església de Sant Martí d’Ix (Alta Cerdanya).
La història mira que en pot ser d’avorrida, no creus? Clar que tot depèn de qui te l’expliqui. Si és el professor que jo tenia a batxillerat, pots arribar a pensar que és més interessant escoltar la teva sogra parlant de numismàtica xinesa.
Poblacions anònimes
Probablement, si mai vas per la Cerdanya a esquiar, passaràs de llarg de tot un seguit de petites poblacions. La major part només les tens al cap per allotjar-te, menjar o perquè n’has llegit el nom de reüll.
Per exemple, segur que et sonen Llívia, Alp, Sanavastre, Das, la Tor de Querol i moltes altres. Però, què en saps de la seva història? Probablement res, oi?
Doncs ara ens aturem a l’església Sant Martí d’Ix, un minúscul indret de l’Alta Cerdanya -la part que es troba en territori francès-, pertanyent al municipi de la Guingueta d’Ix -Bourg-Madame pels francesos-.
La persistència basca
Ix. Un topònim ben estrany, no creus? Sembla que prové del basc i vindria a dir casa i també lloc tancat. Recorda que cap al segle I, els romans ja parlaven d’uns habitants que no eren celtes ni tampoc ibers. Eren els bascs.
Diuen les persones enteses que probablement van ser la primera onada d’humans sapiens que arribaren a la península. Tanmateix, aquells habitants van romandre aïllats a bona part del Pirineu. I els romans mai aconseguiren contaminar-los amb la cultura llatina.
Cinc segles després de la caiguda de l’imperi romà, el basc encara era una llengua viva en aquests paratges. Per aquest motiu hi ha tants topònims bascs a la Cerdanya.
Estiueig comtal
Tot i que ara et pot semblar que es troba dins una petita agrupació de quatre cases, la discreta església de Sant Martí d’Ix pot lluir d’una important història.
Cap al segle XI els comtes de Cerdanya tenien aquí la seva residència d’estiu. És més, en diverses ocasions, fins i tot van traslladar-hi la seu del comtat. Aquell mateix segle es bastia l’església dedicada a Sant Martí, que seria protagonista d’un rellevant pacte.
Herències i divisions
Reculem al segle IX. Després que els francs es desempalleguessin del domini àrab, el comte Borrell es convertí en senyor d’Urgell i també de la Cerdanya.
Durant tot aquell segle, el territori va anar passant de comte en comte. Finalment, arribà a Guifré I, conegut com el Pilós -o Pelós- perquè “tenia pèl allí on els homes no acostumen a tenir-ne“.
Quan Guifré va morir, els seus dos fills van governar conjuntament tots els dominis del seu pare. Però, ai las! Així que aquests van tenir descendència, la fórmula de cogovernar ja no funcionava i hagueren de repartir el territori.
És així com els comtats d’Urgell i Cerdanya se separaren sense remei. Cada un va seguir el seu curs amb diversos governants.
Resolent conflictes
Sense entrar en detalls, en ser un estratègic lloc de pas, la relació del comtat de Cerdanya amb els altres territoris era, per dir-ho suaument, més aviat tensa.
Finalment, al segle XI Ramon Guifré s’havia enemistat amb tothom per tenir el control de pas i a més, s’enfrontà fins i tot amb el bisbe d’Elna.
Com a l’inacabable serial televisiu de Joc de Trons, la Cerdanya era un territori caòtic de revoltes, relacions violentes i pactes gens clars. Una de les aliances va tenir lloc precisament a l’església de Sant Martí d’Ix.
Les desavinences entre Ramon Guifré I i el vescomte Bernat van acabar quan aquest va jurar fidelitat al primer davant de l’altar de Sant Martí.
Poètica funerària
Que jo sàpiga, del palau no ens ha arribat res, però ens queda la modesta església amb alguns interessants detalls a les finestres i sota el ràfec de la teulada.
Sorprenentment, el cementiri no va ser traslladat, com tristament ha passat en altres indrets propers, on no s’han respectat els recintes funeraris.
El pas del temps ha deixat a les tombes aquest aire entre decadent i malenconiós. Creus trencades, tombes guerxes, flors seques… Difunts de fa més d’un segle reposen aquí, lluny i aliens al tràfec del turisme.
Sota els rosers, que les tombes ombregen
Tan romàntic indret ha estat immortalitzat per Santiago Rusiñol, per l’escriptor i religiós mallorquí Antoni Maria Alcover i pel periodista i poeta Josep Maria Junoy.
En concret, Junoy fa una sentida descripció del cementiri, tot recordant que allà hi reposa el seu amic i també poeta, Jacques Suquet. El títol de l’article i d’aquest darrer capítol són un petit record d’un text seu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rue du Festival. Sant Martí d’Ix (La Guingueta d’Ix – Bourg-Madame)
Saber més
- L’arrel basca de Catalunya, per M. Pons
- Materiales para un diccionario etimológico de la lengua vasca XI, per M. Agud i A. Tovar (pàg. 135)
- Guifré el Pilós: wikiwand.com
- Comtat de Cerdanya: wikiwand.com
- Ramon I de Cerdanya: enciclopedia.cat
- Sant Martí d’Ix: wikiwand.com
- Liber feudorum ceritaniae: Cerdanya mil anys enrere, per M. Punsola
- Josep Maria Junoy: arca.bnc.cat
- L’església vista pels escriptors: endrets.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: