Fets al voltant de l’església de Sant Esteve de Canyamars (Maresme).
És un fred dijous de desembre de l’any 1492. Almenys a Canyamars segur que fa fred. En Joan, d’uns seixanta anys, sent les campanes de l’església de Sant Esteve i s’aixeca.
El temple ja fa un parell de segles que fou bastit i sempre havia estat dependent de la de Dosrius. Malgrat que en Joan no ho veurà, però després, quan la feligresia creixi, l’edifici es modificarà i ampliarà molts i molts anys després, fent l’absis en estil gòtic i més tard la portalada serà renaixentista. És clar que, en acabat vindrà una Guerra Civil i ho deixarà tot fet mistos, però això són figues d’un altre paner.
Les hores prèvies
Els reis —catòlics— Ferran i Isabel són a Barcelona. Fa poc que han fet marxar els jueus de la península. I Colom ha arribat a un nou continent. Això diuen. Tanmateix, tornant amb en Joan, aquest es vesteix, agafa l’espasa del seu pare —hi ha qui diu que era una mena de ganivet—, munta el cavall i surt cap a la capital, a uns cinquanta quilòmetres.
La masia on viu i els terrenys els va heretar del seu pare Guillem, mort un any abans. Fa temps, l’home es rebel·là contra els abusos que els pagesos —anomenats remences— sofrien. Amb la revolució els remences aconseguiren que la situació canviés. Ara feia nou anys que Ferran II havia tombat per terra els acords i la pagesia se sentia traïda. Uns anys després el rei abolí els mals usos, tot i que qui volgués ser lliure havia de pagar un preu molt alt. Foren molts els pagesos que, com en Joan de Canyamars, no podíen fer front a aquesta gran despesa.
El regicidi
L’endemà, divendres set de desembre tot anà molt ràpid. Mentre els reis baixaven per l’escalinata de la capella de Santa Àgata, un decidit Joan va sortir d’entre la multitud, s’atansà al monarca i li clavà l’espasa al coll. Ràpidament entraren el rei al palau i li cosiren la ferida, que sembla que tampoc era per espantar-se.
Tot seguit, com que sembla que la parella reial quedà molt trastocada per l’atemptat, decidiren retirar-se al monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tal de recuperar-se de l’ensurt. Passat un mes es tornaven a passejar per la ciutat on era aclamat per la gentada.
La condemna
Immediatament el capturaren. A continuació, passats cinc dies des del regicidi, el lligaren a un pal damunt d’un carro i el passejaren pels carrers de la ciutat. A cada aturada l’anaren torturant i esquarterant. Finalment, als afores de la ciutat, calaren foc al carro fins que no quedà res més que cendres.
Per acabar, el fet fou recollit per diverses cròniques, les quals presenten invariablement el magnicidi com obra d’un sonat. Però ara sembla que no està tan clar. Era un boig o algú que només volia justícia?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Esteve de Canyamars: dosrius.cat
- Joan de Canyamàs: altresbarcelones.com
- Joan de Canyamars: xpoferens.blogspot.com
- Joan de Canyamars: quimgraupera.blogspot.com.es
- Crònica dels fets: raco.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: