Els arbres prohibits del paradís i el simbolisme del xiprer.
En un país tan tradicionalment creient com aquest, sempre hem sentit a parlar que el Jardí de l’Edèn -paraula que vol dir planura-, era com un parc ple de plantes i animals que, de manera inimaginable actualment, vivien en pau i harmonia. Paradisos similars són descrits per sumeris, grecs, perses, jueus i musulmans. Així que l’originalitat tampoc és el nostre punt fort.
Al mig del jardí hi havia un arbre, els fruits del qual Déu havia prohibit menjar a Adam i a Eva. Com que l’ésser humà necessita coses més concretes, els artistes el van materialitzar en una pomera. Però també podria haver estat un cirerer o una figuera.
Doncs bé, si llegim amb cura el llibre del Gènesi, descobrirem que no hi havia un, sinó dos arbres! Tal com t’ho dic.
Per una banda tenim l’arbre de la vida (eterna), que un àngel custodiava amb una espasa de foc.
D’altra banda hi havia l’arbre del coneixement del bé i del mal. Menjar el fruit d’aquest segon arbre suposava doble pecat: de desobediència, ja que Déu havia ordenat no menjar-ne, i de supèrbia per voler emular Déu sabent tant com Ell. I què va fer la parella de gamarussos? Endevina.
Més arbres
La representació d’aquests dos arbres ha anat canviant amb el temps. A les catacumbes de Priscil·la a Roma, el Bon Pastor -Jesús- està representat entre dos arbres. Penso jo que probablement d’aquí prové una imatge recorrent que representa la creu entre dos xiprers.
Un arbre etern
El xiprer és una espècie originària d’orient, tot i que es troba en abundor a la zona de Grècia i Turquia. El seu nom científic vindria a significar “arbre de Xipre que sempre està verd”, tot i que va arribar a aquesta illa de la mà dels fenicis.
La peculiaritat de conservar la fulla, de tenir una olor aromàtica, de viure molts anys, segles fins i tot, i de créixer tan vertical i de tenir una fusta pràcticament incorruptible, han servit per atorgar-li nombrosos simbolismes.
El simbolisme del xiprer també té a veure amb la immortalitat i la resurrecció, raó per la qual el trobem en indrets sagrats, com esglésies i cementiris. La verticalitat simbolitza el camí que han de seguir les ànimes dels difunts.
Llegendes fúnebres
Una llegenda molt popular durant l’edat mitjana, afirmava que amb el tronc de l’arbre de la vida s’havia fet la creu on Crist havia estat crucificat. I a més s’especifica que s’havia utilitzat fusta de xiprer.
Plini, l’escriptor i naturalista italià del segle I, va comentar que el xiprer estava consagrat a Dite, déu d’ultratomba protector dels tresors amagats i de les entranyes de la terra, raó per la qual es col·locava davant les cases en senyal de dol.
També se sap que el temple d’Asclepi, el déu grec de la medicina, estava envoltat d’un bosc de xiprers. Potser perquè aquesta divinitat tenia a més, la facultat de ressuscitar els morts. Grecs i romans representaven Asclepi -o Esculapi- amb un bastó fet de fusta de xiprer on s’enroscava una serp.
Així mateix, aquest arbre de color verd fosc, és un dels atributs de Plutó, el despiadat déu romà de l’inframón i expressa la malenconia i el dolor.
Per la seva durabilitat i olor, la fusta de xiprer sempre ha estat molt apreciada en ebenisteria i escultura.
Ovidi també explica la llegenda de Ciparís, un jove molt ben plantat que tenia un cérvol de banyes d’or que el seguia arreu. Un dia el xicot estava disparant fletxes i va matar la bestiola per equivocació. Tan gran va ser la tristesa que va demanar els déus que l’ajudessin a plorar sempre la seva mort. Apol·lo el convertí en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.
Així doncs, amb tant de simbolisme, no ha d’estranyar trobar-lo representat als recintes funeraris, esglésies i llindes de les cases.
Publicitat encoberta
En temps dels romans, es plantaven fileres de xiprers als accessos de les millors domus, simbolitzant l’estatus social. Més tard a casa nostra, com que som més garrepes, en plantaven tres com a molt. En aquella època en què no hi havia tant de turisme, alguns masos a la vora dels camins oferien un descans als viatgers. Més tard van veure que podia ser un bon negoci i convertiren el mas en una fonda o un hostal.
Continuant amb el simbolisme del xiprer, tenim que un a la porta volia dir que el viatger podia aturar-se i fer un glop. Dos significaven que podies menjar tu i el teu cavall i tres que, a més, et podies quedar a dormir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Edén: wikiwand.com
- Els valors cristians dels arbres, per J. Gordi
- Breve historia del románico, per C. J. Taranilla
- Bosques de símbolos, per M. Dulaey
- Xiprer: wikiwand.com
- Historia de las plantas en el mundo antiguo, per S. Segura i J. Torres
- El bastó d’Asclepi: eurekaweb.wixsite.com – sac.org.ar
- Cíparis: wikiwand.com
- Significats del xiprer: amicsarbres.blogspot.com – fontsaigua.wordpress.com – edatmitjanavacarisses.blogspot.com
- Simbolisme vegetal als cementiris
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: