El paradís té dos arbres

Els arbres prohibits del paradís i el simbolisme del xiprer.

En un país tan tradicionalment creient com aquest, sempre hem sentit a parlar que el Jardí de l’Edèn -paraula que vol dir planura-, era com un parc ple de plantes i animals que, de manera inimaginable actualment, vivien en pau i harmonia. Paradisos similars són descrits per sumeris, grecs, perses, jueus i musulmans. Així que l’originalitat tampoc és el nostre punt fort.

Detall del mosaic d'un frontal d'altar del Museu Vicenç Ros de Martorell.
Antependi d’altar. S. XVII. Museu Vicenç Ros (Martorell).

Al mig del jardí hi havia un arbre, els fruits del qual Déu havia prohibit menjar a Adam i a Eva. Com que l’ésser humà necessita coses més concretes, els artistes el van materialitzar en una pomera. Però també podria haver estat un cirerer o una figuera.

Nínxol de 1867 al cementiri municipal de Vilassar de Mar.
Cementiri de Vilassar de Mar.

Doncs bé, si llegim amb cura el llibre del Gènesi, descobrirem que no hi havia un, sinó dos arbres! Tal com t’ho dic.

Per una banda tenim l’arbre de la vida (eterna), que un àngel custodiava amb una espasa de foc.

D’altra banda hi havia l’arbre del coneixement del bé i del mal. Menjar el fruit d’aquest segon arbre suposava doble pecat: de desobediència, ja que Déu havia ordenat no menjar-ne, i de supèrbia per voler emular Déu sabent tant com Ell. I què va fer la parella de gamarussos? Endevina.

Simbolisme del xiprer. Portalada de l’església de la Santa Creu de Cabrils (Maresme).
Església de la Santa Creu. Cabrils.

Més arbres

La representació d’aquests dos arbres ha anat canviant amb el temps. A les catacumbes de Priscil·la a Roma, el Bon Pastor -Jesús- està representat entre dos arbres. Penso jo que probablement d’aquí prové una imatge recorrent que representa la creu entre dos xiprers.

Timpà del Santuari Santa Afra al municipi de Sant Gregori a la Vall de Llémena (Gironès).
Santuari Santa Afra a Sant Gregori (Vall de Llémena).

Un arbre etern

El xiprer és una espècie originària d’orient, tot i que es troba en abundor a la zona de Grècia i Turquia. El seu nom científic vindria a significar “arbre de Xipre que sempre està verd”, tot i que va arribar a aquesta illa de la mà dels fenicis.

La peculiaritat de conservar la fulla, de tenir una olor aromàtica, de viure molts anys, segles fins i tot, i de créixer tan vertical i de tenir una fusta pràcticament incorruptible, han servit per atorgar-li nombrosos simbolismes.

El simbolisme del xiprer també té a veure amb la immortalitat i la resurrecció, raó per la qual el trobem en indrets sagrats, com esglésies i cementiris. La verticalitat simbolitza el camí que han de seguir les ànimes dels difunts.

Decoració de creus entre dos xiprers al cementiri de Maià de Montcal a la Garrotxa.
Cementiri de Maià de Montcal a la Garrotxa.

Llegendes fúnebres

Una llegenda molt popular durant l’edat mitjana, afirmava que amb el tronc de l’arbre de la vida s’havia fet la creu on Crist havia estat crucificat. I a més s’especifica que s’havia utilitzat fusta de xiprer.

Plini, l’escriptor i naturalista italià del segle I, va comentar que el xiprer estava consagrat a Dite, déu d’ultratomba protector dels tresors amagats i de les entranyes de la terra, raó per la qual es col·locava davant les cases en senyal de dol.

Esgrafiat d'una creu al nucli antic de Cambrils.
Carrer Creus, 40. Cambrils.

També se sap que el temple d’Asclepi, el déu grec de la medicina, estava envoltat d’un bosc de xiprers. Potser perquè aquesta divinitat tenia a més, la facultat de ressuscitar els morts. Grecs i romans representaven Asclepi -o Esculapi- amb un bastó fet de fusta de xiprer on s’enroscava una serp.

Així mateix, aquest arbre de color verd fosc, és un dels atributs de Plutó, el despiadat déu romà de l’inframón i expressa la malenconia i el dolor.

Detall del mosaic d'un frontal d'altar del Museu Vicenç Ros de Martorell.
Frontal d’altar (detall). Museu Vicenç Ros (Martorell).

Per la seva durabilitat i olor, la fusta de xiprer sempre ha estat molt apreciada en ebenisteria i escultura.

Ovidi també explica la llegenda de Ciparís, un jove molt ben plantat que tenia un cérvol de banyes d’or que el seguia arreu. Un dia el xicot estava disparant fletxes i va matar la bestiola per equivocació. Tan gran va ser la tristesa que va demanar els déus que l’ajudessin a plorar sempre la seva mort. Apol·lo el convertí en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.

Així doncs, amb tant de simbolisme, no ha d’estranyar trobar-lo representat als recintes funeraris, esglésies i llindes de les cases.

Relleu d’una creu entre xiprers a Cal Coronel, a la sagrera de Sant Feliu de Codines.
El calvari de Cal Coronel. Sant Feliu de Codines.

Publicitat encoberta

En temps dels romans, es plantaven fileres de xiprers als accessos de les millors domus, simbolitzant l’estatus social. Més tard a casa nostra, com que som més garrepes, en plantaven tres com a molt. En aquella època en què no hi havia tant de turisme, alguns masos a la vora dels camins oferien un descans als viatgers. Més tard van veure que podia ser un bon negoci i convertiren el mas en una fonda o un hostal.

Continuant amb el simbolisme del xiprer, tenim que un a la porta volia dir que el viatger podia aturar-se i fer un glop. Dos significaven que podies menjar tu i el teu cavall i tres que, a més, et podies quedar a dormir.

Llinda del 1790 gravada amb una creu entre xiprers a Vilassar de Mar. Simbolisme del xiprer.
Carrer del Carme, 21. Vilassar de Mar.

Un cas curiós

Cada primer diumenge de maig, Arenys de Mar festeja la independència d’Arenys de Munt. A tal fet, hissen al campanar de l’església una bandereta on, a més de l’escut de la vila, llueix una creu entre dos xiprers. Es tracta d’una antiga tradició de quan al Turó de la Pietat -on actualment hi ha el cementiri-, hi havia un pal amb una bandera blanca que indicava als pescadors la direcció del vent.

Segons em comenten des del Museu d’Arenys de Mar, els xiprers i la creu representen el cementiri. La bandereta és el distintiu del barri de pescadors de sant Elm de la vila. Aquest sant és el patró de la gent de mar -pescadors, mariners i navegants-. Des del 1599 la bandereta és hissada per commemorar la sentència de separació de les dues viles, moment en el qual, s’incorporaren els símbols de la creu, l’aranyó i els xiprers.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).