Després de visitar Atenes, l’icònic bressol de la cultura grega, vam llogar un vehicle per enfilar cap a l’interior de Grècia. Però abans de veure els 9 indrets del Peloponès que et proposo visitar, és interessant conèixer alguna dada, encara que només sigui ficció.
La mitologia grega és capaç de donar explicacions a qualsevol fet. Per exemple, la península del Peloponès deu el nom a Pèlops, potser el primer heroi biònic de la història. Resulta que el seu pare l’esquarterà per oferir-lo en un banquet a les divinitats. Ja veus, abans passaven aquestes coses.
Els déus descobriren la barbaritat del pare i després de castigar-lo, van ressuscitar i recompondre el cos de Pèlops. El problema és que un déu golafre ja s’havia cruspit l’espatlla, així que la substituiren per una peça d’ivori i aquí no passa res.
Després es va enamorar de la filla d’un rei qui feia competir els pretendents en una cursa de carros, en la qual ell —el rei— sempre guanyava fent trampes. Avisat pel cotxer, Pèlops va fer també amb una argúcia, guanyà la cursa, es casà amb la noia i tingueren grapat i mig de fills.
Seguidament, conquerí les terres del sud a les quals, modest com era, batejà amb el seu nom. I així és com encara es coneix com a Peloponès.
1. De mar a mar
En aquest recorregut que ens portarà a conèixer 9 indrets del Peloponès ens n’anem cap a Corint per donar una ullada a l’espectacular ganivetada de més de sis quilòmetres que representa el famós canal.
Aquesta via d’aigua ja fou somiada al segle IV abans de la nostra època i hi va haver diversos intents més d’obrir-la al llarg dels segles. Però no es feu realitat fins al 1893, gràcies a un enginyer hongarès. La proesa costà molts més diners del que s’havia previst.
2. Invocant la medecina
Seguidament, vam continuar fins a Epidaure, que en grec vol dir ‘damunt la brisa‘, per veure el ben conservat teatre. Ja citada set segles abans de la nostra era, Epidaure va ser una important ciutat comercial, però per aquesta mateixa raó patí un munt d’invasions.
El santuari es troba en un indret on setze segles abans ja es venerava una divinitat guaridora. Més tard es dedicaria a Asclepi i es construirien temples, edificis públics, un estadi i, naturalment, el teatre. El lloc fou arrasat pels gots al segle IV. Sembla mentida que el teatre s’hagi conservat tan bé.
Per cert, diuen que si llences una moneda, el so s’escolta fins i tot des de la filera de més amunt. Jo devia estar sord per la calor perquè no vaig escoltar res.
3. De déus i humans
D’aquí vam anar a descansar a la bonica ciutat portuària de Nàuplia, nom que deriva del fill de Posidó, a qui llegendàriament, com no, s’atribueix la fundació del lloc. Seguint amb la llegenda, resulta que la deessa Hera, esposa de Zeus, venia aquí un cop cada any per banyar-se en una font on renovava la seva virginitat.
Per la seva posició estratègica, aquesta ciutat fou conquerida, reconquerida i assetjada mil vegades per tota mena de pretendents. Potser la petja més evident és la veneciana, perpetuada a cada racó amb la quasi obsessiva presència del lleó que representa sant Marc, patró de Venècia.
Tres foren els castells que la protegiren en diverses èpoques, un dels quals, el de Palamedes es troba en una escenogràfica situació. Et recomano baixar la inacabable escala que, salvant un desnivell de vertigen, et permetrà gaudir d’unes incomparables panoràmiques.
Com un decorat de pel·lícula, davant del port s’aixeca el castell de Bourtzi, construït al segle XV per presoners turcs capturats pels venecians. Després d’haver servit lògicament per a finalitats militars, van anar a viure els botxins qui tallaven el coll a les víctimes de les nombroses sentències de mort dictades des del castell de Palamedes.
El 1823 Nàuplia va passar a ser residència del govern i seu del Congrés de Grècia, fins que el 1834 Atenes esdevingué la capital. Actualment els atenencs han convertit els ben cuidats carrers de Nàuplia en un destí d’oci.
Aprofita per banyar-te en alguna de les moltes i tranquil·les platges del voltant i descobrir algun tresor que no surt ni a les guies, com la preciosa església de Koimesis.
4. Els primers grecs
Des d’aquí ens vam acostar a veure l’històric jaciment de Micenes que, a part de la monumental entrada dels lleons, la resta resulta més o menys curiós, però certament poc interessant un calorós migdia d’agost.
En aquesta ocasió el llegendari fundador fou Perseu, fill que Zeus va tenir amb una humana. Diuen que els ciclops l’ajudaren a col·locar les pedres i d’aquí ve el mot ciclopi d’aquests descomunals rocs. Els micènics o també aqueus es consideren els primers pobladors pròpiament grecs, arribats cap al 2200 abans de la nostra era.
No deixis de visitar el museu. A més de recuperar-te una mica amb l’aire condicionat, podrás contemplar magnífiques peces d’aquesta ancestral cultura.
5. Ciutat revolucionària
Seguidament, en aquest itinerari pels 9 indrets del Peloponès, vam enfilar cap a Kalamata, capital de Messínia. És una ciutat ja mencionada per Homer que, a part de tres carrers de la ciutat vella, és totalment prescindible. Actualment, la seva fama es deu a les olives, grans i carnoses.
La petita església dels Sants Apòstols es troba al centre de la plaça 23 de Març (de 1821). Diuen que aquí i en aquesta data va tenir lloc l’inici de la revolució que acabaria amb l’ocupació turca. A l’església s’oficià la primera missa de la ciutat alliberada.
Al fastuós interior de la catedral d’Ypapanti es venera una icona de la Verge del segle VII aC que s’ha salvat pels pèls de diversos desastres militars i naturals. Segons expliquen, aquesta imatge ha obrat no pocs miracles.
Al costat, un seguit de busts recorden els diversos dirigents que han oficiat en aquesta església des del segle XIX, quan s’inaugurà l’edifici.
A part d’això pots —o no— visitar l’original i interessant parc ferroviari tot i que es troba en un estat deplorable. Una llàstima.
6. Treva esportiva
A continuació ens vam dirigir cap a Olímpia, indret que ja es trobava poblat fa uns sis-mil anys, que aviat són dits.
De mica en mica, en un bosc considerat sagrat s’edificà un santuari. Cap al segle X a.n.e. apareixen les primeres estàtues de Zeus, déu a qui se li dedicaren diverses competicions esportives.
S’hi construí un estadi, gimnàs, temples, allotjaments i un bon grapat d’edificis i estàtues com l’executada per l’escultor Fídies. La gent venia de molt lluny per competir i fer ofrenes i és així com s’acumularen moltes riqueses.
Durant la celebració dels jocs, les poblacions participants deixaven de costat les seves rivalitats. Tanmateix això no era fàcil de mantenir i cada vegada més els esportistes feien trampes per guanyar. Així doncs es creà un tribunal que penalitzava els infractors amb multes.
D’una banda el santuari arribà a tenir tanta importància i prestigi que aviat es convertí en objecte de desig entre les dues poblacions properes que volien exercir el control.
D’altra banda, fou repetidament saquejat, refet i tornat a destruir. Finalment, dos terratrèmols al segle VI van deixar-ho tot en ruïnes. Ell llot dels rius propers va cobrir i preservar les restes fins que foren descobertes al segle XIX.
7. Lloc de pas
Seguidament, ferem carretera i manta cap a la costa nord, creuant per l’espectacular pont de Rio-Antirio. Inaugurat el 2004, després de sis anys de construcció, aquest vial de més de dos quilòmetres, no va estar exempt d’entrebancs. La gran profunditat del mar i la inestabilitat deguda a l’activitat sísmica plantejaren serioses dificultats.
Fins a aquell moment, el pas de l’estret es feia mitjançant transbordadors. Com a lloc estratègic, per tal de protegir l’entrada per mar, un sultà turc feu construir sengles castells al segle XV: un a Rio i l’altre a Antírio, les dues poblacions que han donat nom a l’actual pont.
8. Bon port
Molt a prop es troba Naupacte que probablement et sonarà més pel nom que va tenir sota la dominació veneciana: Lepant. Sí, aquella famosa batalla que va tenir lloc el 1571 contra els otomans, on Cervantes fou ferit.
El seu port va ser molt important i, lògicament, molt disputat, motiu pel qual la població passà de mà en mà. Paga la pena fer una breu passejada pel nucli antic i prendre un bany a qualsevol de les platges que hi ha a la vora.
9. Consultes divines
La darrera aturada d’aquest itinerari pels 9 indrets del Peloponès va tenir lloc a Delfos, un altre dels indrets mítics d’aquest país. Hi ha diverses llegendes per explicar l’origen mitològic del santuari.
La més popular —i molt resumida— diu que el déu Apol·lo establí aquí el seu oracle, per tal de guiar els humans. Per aquest motiu va matar la serp Pitó que defensava l’indret i va deixar una vident —pitonissa— encarregada d’interpretar els consells divins.
Qui volia fer una consulta es dirigia al santuari, transmetia a una persona responsable allò que volia saber i feia uns donatius per motivar positivament l’oracle. Uns dies més tard la pitonissa, després de parlar amb el déu, li transmetia la resposta.
Des del segle VIII a.n.e., governants i civils, rics i pobres venien d’arreu per saber el parer diví, mentre el santuari anava creixent amb temples, edificis i riqueses. També s’hi disputaven competicions esportives en honor a Apol·lo. L’indret fou reiteradament destruït arran de guerres, incendis i terratrèmols, tot i que sempre es tornava a recuperar i engrandir.
Al segle I abans de la nostra era va començar l’imparable declivi amb l’ocupació romana. L’any 390 l’emperador Teodosi li va donar l’estocada final quan prohibí qualsevol mena de culte a part del cristià.
Després del nostre itinerari pels 9 indrets del Peloponès vam tornar a Atenes i embarcarem cap a Míkonos i Santorini, dues illes sofregides pel sol que —en especial la primera— viuen més de la fama que dels atractius reals. Però això t’ho explicaré en uns altres articles.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Pèlops: mitosyleyendascr.com
- Canal de Corint: iagua.es
- Epidaure: descubrirlahistoria.es
- Nàuplia: lavanguardia.com – wikipedia.org
- Castell de Bourtzi: destinoinfinito.com
- Micenes: worldhistory.org
- Kalamata: wikiwand.com
- Església d’Ypapanti: magicmessinia.gr
- Olímpia: elgiroscopo.es
- Pont de Rio-Antirio: blog.structuralia.com
- Naupacte: wikiwand.com – 2.0viajes.com
- Delfos: sapiens.cat – lavanguardia.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: