9 indrets del Peloponès

Després de visitar Atenes, l’icònic bressol de la cultura grega, vam llogar un vehicle i vam enfilar cap a l’interior de Grècia. Però abans de veure els 9 indrets del Peloponès que et proposo visitar, és interessant conèixer alguna dada, encara que només sigui ficció.

La mitologia grega és capaç de donar explicacions a qualsevol fet. Per exemple, la península del Peloponès deu el nom a Pèlops, potser el primer heroi biònic de la història. Resulta que el seu pare el va esquarterar per oferir-lo en un banquet als déus. Ja veus, abans passaven aquestes coses.

9 indrets del Peloponès. Restes del jaciment de l'oracle de Delfos.
Els déus han marxat. Delfos.

Els deus descobriren la barbaritat del pare i després de castigar-lo, van ressuscitar i recompondre el cos de Pèlops. El problema és que un déu golafre ja s’havia cruspit l’espatlla, així que la van substituir per una peça d’ivori i aquí no passa res.

Després es va enamorar de la filla d’un rei qui feia competir els pretendents en una cursa de carros, en la qual ell sempre guanyava fent trampes. Avisat pel cotxer, Pèlops va fer també trampa, guanyà la cursa, es casà amb la noia i tingueren grapat i mig de fills.

Seguidament, va conquerir les terres del sud a les quals, modest com era, batejà amb el seu nom. I així és com encara ho coneixem com a Peloponès.

L'anomenat Tresor d'Atreu, al jaciment arqueològic de Micenes.
El tresor d’Atreu. Micenes.

1. De mar a mar

En aquest recorregut que ens portarà a conèixer 9 indrets del Peloponès ens n’anem cap a Corint per donar una ullada a l’espectacular ganivetada de més de sis quilòmetres que representa el famós canal.

Aquesta via d’aigua ja va ser somiada al segle IV abans de la nostra època i hi va haver diversos intents d’obrir-la al llarg dels segles. Però no es va fer realitat fins al 1893, gràcies a un enginyer hongarès. La proesa va costar molts més diners del que s’havia previst.

9 indrets del Peloponès. Panoràmica del canal de Corint.
Unint mars.

2. Invocant la medecina

Seguidament vam continuar fins a Epidaure, que en grec vol dir ‘damunt la brisa‘, per veure el ben conservat teatre. Ja citada set segles abans de la nostra era, Epidaure va ser una important ciutat comercial, però per aquesta mateixa raó va patir un munt d’invasions.

Escala de pedra de l'antic teatre grec d'Epidaure.
Graons de pedra.

El santuari es troba en un indret on setze segles abans ja es venerava una divinitat guaridora. Més tard es dedicaria a Asclepi i es construirien temples, edificis públics, un estadi i, naturalment el teatre. El lloc va ser arrasat pels gots al segle IV dC. Sembla mentida que el teatre s’hagi conservat tan bé.

Per cert, diuen que si llences una moneda, el so s’escolta fins i tot des de la filera de més amunt. Jo devia estar sord per la calor perquè no vaig escoltar res.

9 indrets del Peloponès. Antic teatre grec d'Epidaure.
Teatre sense públic.

3. De déus i humans

D’aquí vam anar a descansar a la bonica ciutat portuària de Nàuplia, nom que deriva del fill de Posidó, a qui llegendàriament, com no, s’atribueix la fundació del lloc.

Seguint amb la llegenda, resulta que la deessa Hera, esposa de Zeus, venia aquí un cop cada any per banyar-se en una font on renovava la seva virginitat.

Detall de l'escut d'un antic canó a la ciutat de Nàuplia.
Canó amb pedigrí.

Per la seva posició estratègica, aquesta ciutat va ser conquerida, reconquerida i assetjada mil vegades per tota mena de pretendents. Potser la petja més evident és la veneciana, perpetuada a cada racó amb la quasi obsessiva presència del lleó que representa Sant Marc, patró de Venècia.

9 indrets del Peloponès. Relleu amb la imatge del lleó alat corresponent a Sant Marc.
La presència de Marc.

Tres van ser els castells que la protegiren en diverses èpoques, un dels quals, el de Palamedes es troba en una escenogràfica situació. Et recomano baixar la inacabable escala que, salvant un desnivell de vertigen, et permetrà gaudir d’unes incomparables panoràmiques.

Panoràmica de Nàuplia des de les escales del castell de Palamedes.
Vertígen panoràmic.

Com un decorat de pel·lícula, davant del port s’aixeca el castell de Bourtzi, construït al segle XV per presoners turcs capturats pels venecians. Després d’haver servit lògicament per a finalitats militars, van anar a viure els botxins que tallaven el coll a les nombroses sentències de mort dictades des del castell de Palamedes.

9 indrets del Peloponès. Panoràmica del castell de Bourtzi davant de Nàuplia.
El castell dels botxins.

El 1823 Nàuplia va passar a ser residència del govern i seu del Congrés de Grècia, fins que el 1834 Atenes esdevingué la capital. Actualment els atenencs han convertit els ben cuidats carrers de Nàuplia en un destí d’oci.

Aprofita per banyar-te en alguna de les moltes i tranquil·les platges del voltant i descobrir algun tresor que no surt ni a les guies, com la preciosa església de Koimesis.

Església bizantisa de Koimesis, amb restes reaprofitades a les parets.
Església de Koimesis.

4. Els primers grecs

Des d’aquí ens vam acostar a veure l’històric jaciment de Micenes que, a part de la monumental entrada dels lleons, la resta resulta més o menys curiós, però certament poc interessant un calorós migdia.

9 indrets del Peloponès. Porta dels Lleons, entrada al recinte arqueològic de Micenes.
Porta ciclòpea.

En aquesta ocasió el llegendari fundador va ser Perseu, fill que Zeus va tenir amb una humana. Diuen que els ciclops el van ajudar a col·locar les pedres i d’aquí ve el mot ciclopi d’aquests descomunals rocs.

Els micènics o també aqueus es consideren els primers pobladors pròpiament grecs, arribats cap al 2200 abans de la nostra era.

9 indrets del Peloponès. Portal al recinte arqueològic de Micenes.
L’entrada de servei.

No deixis de visitar el museu. A més de recuperar-te una mica amb l’aire condicionat, podrás contemplar magnífiques peces d’aquesta ancestral cultura.

Pintura al fresc exposada al museu arqueològic de Micenes.
Ofrena de blat.

5. Ciutat revolucionària

Seguidament, en aquest itinerari pels 9 indrets del Peloponès, vam enfilar cap a Kalamata, capital de Messínia. És una ciutat ja mencionada per Homer que, a part de tres carrers de la ciutat vella, és totalment prescindible. Actualment, la seva fama es deu a les olives, grans i carnoses.

Edifici en estat ruinós a Kalamata, ciutat grega del Peloponès.
Pura ruïna.

La petita església dels Sants Apòstols es troba al centre de la plaça 23 de Març (de 1821). Diuen que aquí i en aquesta data va tenir lloc l’inici de la revolució que acabaria amb l’ocupació turca. A l’església s’oficià la primera missa de la ciutat alliberada.

Antiga església bizantina dels Sants Apòstols a Kalamata
Els Sants Apòstols.

Al fastuós interior de la catedral d’Ypapanti es venera una icona de la Verge del segle VII aC que s’ha salvat pels pèls de diversos desastres militars i naturals. Segons expliquen, aquesta imatge ha obrat no pocs miracles.

ILàmpada a l'interior de l'església d'Ypapanti a Kalamata.
Església d’Ypapanti.

Al costat, un seguit de busts recorden els diversos dirigents que han oficiat en aquesta església des del segle XIX, quan s’inaugurà l’edifici.

Busts de diversos dirigents ortodoxes davant l'església de Kalamata.
Dirigents religiosos.

A part d’això pots -o no- visitar l’original i interessant parc ferroviari tot i que es troba en un estat deplorable. Una llàstima.

Parc ferroviari de Kalamata, al Peloponès.
Parc ferroviari.

6. Treva esportiva

A continuació ens vam dirigir cap a Olímpia, indret que ja es trobava poblat fa uns sis-mil anys, que aviat són dits.

9 indrets del Peloponès. Restes al jaciment arqueològic d'Olímpia.
Capitell jònic.

De mica en mica, en un bosc considerat sagrat es va edificar un santuari. Cap al segle X aC apareixen les primeres estàtues de Zeus, déu a qui se li dedicaren diverses competicions esportives.

Aquarel·la del jaciment arqueològic d'Olimpia a Grècia.
Pedra sobre pedra.

S’hi construí un estadi, gimnàs, temples, allotjaments i un bon grapat d’edificis i estàtues com la realitzada per Fídies. La gent venia de molt lluny per competir i fer ofrenes i és així com s’acumularen moltes riqueses.

Exvots d'animals al museu arquelògic d'Olimpia.
Exvots animals.

Durant la celebració dels jocs, les poblacions participants deixaven de costat les seves rivalitats. Tanmateix això no era fàcil de mantenir i cada vegada més els esportistes feien trampes per guanyar. Així doncs es creà un tribunal que penalitzava els infractors amb multes.

Mosaic al jaciment arqueològic d'Olimpia.
Mosaic olímpic.

D’una banda el santuari arribà a tenir tanta importància i prestigi que aviat es convertí en objecte de desig entre les dues poblacions properes que volien exercir el control.

Placa de metall amb el relleu de diversos guerrers, al museu arquelògic d'Olimpia.
Ganivetada grega.

D’altra banda va ser repetidament saquejat, refet i tornat a destruir. Finalment, dos terratrèmols al segle VI van deixar-ho tot en ruïnes. Ell llot dels rius propers va cobrir i preservar les restes fins que van ser descobertes al segle XIX.

9 indrets del Peloponès. Restes al jaciment arqueològic d'Olímpia.
Pedres divines.

7. Lloc de pas

Seguidament vam fer carretera i manta cap a la costa nord, creuant per l’espectacular pont de Rio-Antirio.

Inaugurat el 2004, després de sis anys de construcció, aquest vial de més de dos quilòmetres, no va estar exempt d’entrebancs. La gran profunditat del mar i la inestabilitat deguda a l’activitat sísmica van plantejar serioses dificultats.

Fins a aquell moment, el pas de l’estret es feia mitjançant transbordadors. Com a lloc estratègic, per tal de protegir l’entrada per mar, un sultà turc va fer construir sengles castells al segle XV: un a Rio i l’altre a Antírio, les dues poblacions que han donat nom a l’actual pont.

El nou pont de Rio-Antirio darrere el castell de Rio, al golf de Patras.
Nou i vell.

8. Bon port

Molt a prop es troba Naupacte que probablement et sonarà més pel nom que va tenir sota la dominació veneciana: Lepant. Sí, aquella famosa batalla que va tenir lloc el 1571 contra els otomans, on Cervantes va ser ferit.

Entrada al port de la ciutat de Naupacte, a l'entrada del golf de Patras.
Port bucòlic.

El seu port va ser molt important i lògicament molt disputat, motiu pel qual la població va passar de mà en mà. Paga la pena fer una breu passejada pel nucli antic i prendre un bany a qualsevol de les platges que hi ha a la vora.

Aquarel·la de la platja de Naupacte, ciutat de Grècia.
Platja de Naupacte.

9. Consultes divines

La darrera aturada d’aquest itinerari pels 9 indrets del Peloponès va tenir lloc a Delfos, un altre dels indrets mítics d’aquest país. Hi ha diverses llegendes per explicar l’origen mitològic del santuari.

La més popular -i molt resumida- diu que el déu Apol·lo va establir aquí el seu oracle, per tal de guiar els humans. Per aquest motiu va matar la serp Pitó que defensava l’indret i va deixar una vident -pitonissa- encarregada d’interpretar els consells divins.

9 indrets del Peloponès. Ruïnes del temple de l'oracle de Delfos.
L’oracle diví.

Qui volia fer una consulta es dirigia al santuari, transmetia a una persona responsable allò que volia saber i feia uns donatius per motivar positivament l’oracle. Uns dies més tard la pitonissa, després de parlar amb el déu, li transmetia la resposta.

Figureta de bronze que representa Ulisses agafat al ventre d'un boc sortint de la caverna de Polifem.
Ulisses sortint de la caverna de Polifem.

Des del segle VIII aC, governants i civils, rics i pobres venien d’arreu per saber el parer diví, mentre el santuari anava creixent amb temples, edificis i riqueses. També s’hi disputaven competicions esportives en honor a Apol·lo.

L’indret va ser reiteradament destruït arran de guerres, incendis i terratrèmols, tot i que sempre es tornava a recuperar i engrandir.

Aquarel·la de les restes del temple d'Atena a Delfos.
Temple d’Atena.

Al segle I abans de la nostra era va començar l’imparable declivi amb l’ocupació romana. L’any 390 l’emperador Teodosi li va donar l’estocada final quan va prohibir qualsevol mena de culte a part del cristià.

9 indrets del Peloponès. Fris amb un relleu al museu de Delfos.
Dura batalla.

Després del nostre itinerari pels 9 indrets del Peloponès vam tornar a Atenes i vam embarcar cap a MíkonosSantorini, dues illes sofregides pel sol que -en especial la primera-, viuen més de la fama que dels atractius reals. Però això t’ho explicaré en uns altres articles.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Grècia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).