Morir-se a Grècia és molt fàcil. El que ve després ja és un altre tema. Per comprovar-ho, anem a veure el Primer Cementiri d’Atenes. Abans, però, cal tenir al cap algunes dades.
El 2020 aquest país ostentava el dubtós rècord europeu de defuncions en carretera, un 54% del total. I això tenint en compte que ha reduït aquest percentatge amb la millora d’algunes de les carreteres principals.
De la carretera al cel
Conduint per les mal pavimentades carreteres gregues t’adones que la mort t’espera a cada corba, a cada cruïlla i fins i tot en els trams més rectes.
Aquí no hi ha normes de conducció. És més, he arribat a la conclusió que fins i tot els senyals de trànsit són una estratègia del govern per tal de decorar les carreteres. Com més infringeixis, més punts deus tenir al carnet.
Al principi, quan veus unes capelletes als vorals de les carreteres, penses que aquí la gent és molt religiosa, que també. Però després descobreixes que cada capelleta indica el lloc on algú ha perdut la vida. Tristament hi ha moltes.
Tot sota control
La majoria d’aquestes capelletes reprodueixen una típica església ortodoxa que pots adquirir en una botiga de complements sepulcrals o també en un centre de jardineria.
I és que aquí la religió ortodoxa és tan summament estricta que els temples -els de veritat- s’han de construir d’una determinada manera. I els petits, també. Imagino que com més recursos econòmics, el ventall pot anar des d’una senzilla capelleta metàl·lica, fins a tot un santurari en miniatura.
A part d’això, res de creativitat. Exceptuant les illes, que van una mica per lliure, la resta de temples -reals i en miniatura- semblen tots iguals, per dins i per fora.
El mateix passa amb els enterraments, on hi ha uns estrictes rituals. Per exemple, si la persona està a punt de marxar d’aquest món, s’avisa al sacerdot perquè li resi a cau d’orella un grapat d’oracions. Així quan es mori, el difunt ja tindrà mitja feina feta.
Terra beneïda
Hi ha bastants més rituals funeraris, abans i després de l’enterrament, que sovint es barregen amb antigues tradicions, però el que ara ens interessa és que l’església ortodoxa considera imprescindible l’enterrament en terra santa.
Per aquest motiu es beneeix el lloc on serà enterrat el difunt. I és que els morts sempre s’han d’enterrar a terra. Per això als cementiris grecs mai veuràs nínxols ni molt menys, incineracions.
De fet, recentment el govern ha aconseguit obrir un lloc d’incineració que ha estat contundentment rebutjat pel ple de l’església ortodoxa.
D’altra banda això comporta que els cementiris estiguin saturats i no hi hagi lloc per a nous enterraments. La solució implica llogar una tomba provisional i, al cap de tres anys, la família haurà d’exhumar al difunt, el que comportarà un nou dolor i noves despeses.
Poca creativitat funerària
Tanmateix, els cementiris grecs que he visitat tampoc és que presentin un gran interès, artísticament parlant.
Potser es pot destacar l’anomenat Primer Cementiri d’Atenes. Tot i això, exceptuant alguna escultura i algun panteó, no es tracta de res excepcional.
Com a curiositat, hi ha un gran nombre de panteons que recorden l’arquitectura clàssica grega, com una mena de record a un passat gloriós.
El cementiri va ser creat el 1837, després de la fundació del modern Estat grec. A tal fi els prestigiosos escultors de l’illa de Tinos van realitzar destacats panteons en aquesta necròpolis.
Aquí han estat enterrats importants personatges del món de la política, empresaris, arquitectes i molts altres, com l’actriu i ministre Melina Mercouri.
Així mateix, hi ha diversos monuments commemoratius de fets civils i polítics, d’herois i de confrontacions bèl·liques.
El temps és l’oblit
No obstant això, aquest recinte funerari sembla aturat en algun moment pretèrit. Exceptuant la plaça de l’entrada, que de tan blanca i neta fa mal als ulls sota l’implacable sol, la resta d’aquesta necròpolis presenta un lamentable aspecte de total deixadesa i abandonament.
Les males herbes envaeixen els deteriorats panteons, amb la fúnebre i eixordadora melodia de les cigales. Els vehicles i contenidors del personal de manteniment, resten entre els habitatges dels oblidats difunts.
A través de les portes entreobertes dels grans sepulcres, pots veure gerres caigudes amb flors pansides que fa molt de temps algú va deixar.
En conclusió, si estàs en aquesta ciutat i t’estàs avorrint molt, pots fer-hi una passejada pel Primer Cementiri d’Atenes. Cas contrari, no passarà res si obvies la visita i vas a veure qualsevol museu de la capital, encara que tinguis la sensació que l’edifici és tant o més antic que el que s’hi exposa dins.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Logginou, 3, Atenes
Saber més
- Primer Cementiri d’Atenes: panoramagriego.gr – elfunerariodigital.com
- Rites funeraris a Grècia: huffingtonpost.es – entrepiedrasycipreses.com
- El doble dolor de los griegos,…: elmostrador.cl
- Les esglésies cristianes ortodoxes: edicionesparalo.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: