Parets tatuades (III)

Més mostres de façanes esgrafiades a Martorell (Baix Llobregat).

En el segon article dedicat als esgrafiats de la Vila, vam finalitzar l’itinerari a la plaça Portal d’Anoia. Doncs, què et sembla si aquesta tercera visita la comencem precisament aquí?

En aquest punt comença també el carrer del Mur, que ressegueix part del que havia estat l’antiga muralla. Com que fa de barrera, ens vam deixar uns altres esgrafiats ben notoris. Anem a veure’ls!

La casa del banquer

En primer lloc, a la cantonada amb el carrer del Torrent de les Rosanes, hi ha un edifici completament recobert d’esgrafiats.

Es coneix com a casa Mestres, pel seu darrer propietari. A finals del segle XIX es construí un nou pont sobre l’Anoia que va obrir les portes a la urbanització d’aquest sector. És llavors quan en Miquel Puig construeix aquesta casa.

Poc després, l’adquireix l’Enric Mestres i Domènech. Sobre aquest senyor poca cosa he trobat. Sabem que el 1907 era notari a Rubí. El 1952 ja era director general del Banco Español a París i president de la Cambra de Comerç espanyola. Tres anys més tard, seria director general del mateix banc a Alamània. Com veus, una bona carrera.

Quan, a finals dels anys cinquanta del segle XX, es cobreix el torrent de Rosanes, l’Enric aprofita per fer una profunda remodelació de l’edifici. A més, l’embelleix amb esgrafiats fets per Ferran Serra, de qui posteriorment t’explicaré qui era.

A la façana que dona al torrent hi ha un rellotge de sol, una al·legoria de la música, així com sanefes i decoracions florals. Observa els òculs de la part superior, on l’artista va simular una perspectiva falsa.

En canvi, la decoració del carrer del Mur, a més de diversos medallons amb cares de noies, inclou dues escenes rurals. Una jove amb una gerra i un càntir a la mà ve -o va- de treure aigua del pou que es veu darrere seu.

A l’altre costat de la porta central, una altra noia està collint raïm d’una parra i el diposita en unes cistelles als seus peus.

Façanes esgrafiades a Martorell.
La casa Mestres.

Oficis rurals

Seguidament entrem al carrer dels Caputxins. Al segle XVII l’orde dels Caputxins s’establí a Martorell, amb el permís del senyor de la ciutat.

Dos-cents anys més tard, en aquest carrer es bastiren habitatges modestos perquè visquessin les persones que servien al convent. Tres de les façanes van ser decorades per l’esgrafiador martorellenc Jaume Amat i Bargués.

El primer conjunt el trobem al voltant d’un balcó i va ser esgrafiat en anys diferents. El 1941 feia una gerra i diversos elements vegetals. El 1990, potser perquè s’havia deteriorat el dibuix, Amat va plasmar un ferrer al peu d’una enclusa, donant forma a una eina que sembla una mena d’aixada.

Uns metres més amunt, una altra façana, també esgrafiada el 1996, mostra gerres i sanefes vegetals.

En un tercer edifici al final del carrer hi ha diverses escenes relacionades amb la sega, la verema i el premsat del vi. Al primer pis hi ha les al·legories a la primavera amb una noia amb flors i a la tardor, una jove amb raïm.

Façanes esgrafiades a Martorell. Decoració en un habitatge del carrer dels Caputxins.
Carrer dels Caputxins, 3.

De convent a museu

A la part alta d’aquest carrer i construït en un fort desnivell, s’aixeca l’antic convent de Sant Ferran, seu dels Caputxins fins al 1835, quan la desamortització va fer fora la comunitat religiosa.

Després de tenir diversos usos, el 1945 l’edifici esdevingué seu del Museu Municipal Vicenç Ros. La visita és de tot punt imprescindible, no només per veure el convent per dins, sinó per descobrir la incomparable col·lecció personal de ceràmica i altres objectes de l’industrial i polític martorellenc Vicenç Ros i Batllevell.

L’entrada principal es troba al capdamunt d’una escalinata. La llinda de gres vermell -una roca sedimentària del Triàsic- té inscrit el nom del fundador.

Al damunt hi ha el rètol del museu esgrafiat en una cuidada i clàssica tipografia romana. Dos infants, amb les vergonyes oportunament tapades, flanquegen un deteriorat medalló amb la imatge de l’històric pont del Diable.

Cal posar els ulls guenyos per poder llegir la data en números romans –MCMXLV– així com la signatura F.S, que corresponen a Ferran Serra i Sala.

Nascut a Barcelona el 1905, Serra va ser dibuixant i escultor. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, va llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis, dins el corrent noucentista, va restaurar nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.

Façanes esgrafiades a Martorell. Entrada del Museu Vicenç Ros.
El Museu Vicenç Ros.

Recordant el mas

A continuació baixem pel carrer de la Mina. Fa esment a la font del mateix nom que hi ha pocs metres més amunt. Cap a la meitat del carrer s’aixecà un habitatge que no tindria més interès si no fos pel magnífic esgrafiat que llueix.

En realitat, es tracta de dos esgrafiats de Jaume Amat. El primer és del 1955 i representa la masia de can Santeugini, una de les més antigues del municipi de Castellbisbal, probablement del segle XVII.

Dibuix de la masia de can Santeugini en un habitatge del carrer de la Mina.
Can Santeugini. Carrer Mina, 8.

És de suposar que els propietaris de l’habitatge del carrer de la Mina tenien algun vincle amb aquest mas, actualment reconvertit en restaurant.

Quaranta anys més tard, és a dir, el 1995, el mateix artista va fer nous esgrafiats, incloent-hi dues figures masculines, gerres i decoració vegetal.

Decoració floral amb un noi nu en un habitatge del carrer de la Mina.
Carrer Mina, 8.

De romà a neoromànic

Per acabar aquest recull de façanes esgrafiades a Martorell, entrem al carrer de Pau Par. Nascut a Martorell el 1793, Joan Pau Par va ser un destacat guerriller durant la Guerra de la Independència.

Un altre discret habitatge està decorat amb esgrafiats de Jaume Amat fets el 1994. A la part superior, uns infants entre vinyes recorden la tradició vinícola de Martorell.

Més avall, es reprodueix l’icònic pont del Diable, amb l’arc triomfal d’època romana i l’aspecte després de la restauració de 1950.

Al costat dret, veiem l’església de la Mare de Déu del Roser de Monistrol de Montserrat. Aquest edifici d’estil neoromànic va ser projectat el 1927 per Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Montaner.

Aquesta església formava part del conjunt d’edificis de la Colònia Gomis, dedicada a la indústria tèxtil. Soler és autor de diverses esglésies a Manresa, Sallent, Casserres i Gironella, entre altres i també de l’espaterrant Mercat Central de València.

Façanes esgrafiades a Martorell. Decoració en un habitatge del carrer Pau Par.
Carrer de Pau Par, 5.

I aquí donem per finalitzada aquesta breu, però interessant ruta de les façanes esgrafiades a Martorell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Si vols veure més esgrafiats

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).