Reconstrucció d'un arrambador ceràmic del balneari de la Puda de Montserrat a Esparreguera (Baix Llobregat).

Pudor a podrit

El balneari de la Puda de Montserrat a Esparreguera.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, una puda és una font d’aigua sulfurosa, també anomenada font pudent. El mot pudent prové del llatí ‘puteo’ que significa fer pudor o estar podrit. Després va derivar en altres connotacions.

Les aigües del balneari de la Puda de Montserrat desguassen directament al riu Llobregat.
Les aigües sulfuroses desguassen al Llobregat.

Pots imaginar perquè el balneari La Puda dins el terme d’Esparreguera, porta aquest nom. Només acostar-t’hi, l’aire emplena els teus pulmons d’una ferum que recorda aquella setmana d’estiu que vas oblidar una dotzena d’ous fora de la nevera.

Les aigües sulfuroses tenen un munt de propietats, en especial per a les malalties de la pell, però no es pot dir que facin bona olor. L’àcid sulfhídric és un compost químic que es forma quan els bacteris no tenen prou oxigen. De fet, es pensa que la seva presència a l’atmosfera va ser una de les probables causes de l’extinció massiva dels bitxos de fa uns dos-cents cinquanta milions d’anys.

Una de les sales de banys del balneari de la Puda de Montserrat a Esparreguera (Baix Llobregat).
El pas del temps.

Desgràcies encadenades

La font de la Puda de Montserrat es coneixia ja a principis del segle XVIII, però sembla que un terratrèmol la va fer brollar amb més força. El que va passar després està més que documentat en un munt de llocs, així que només faré un breu resum.

Un espavilat va veure que allò podia ser un bon negoci, però s’arruïnà en l’intent i es llevà la vida. Altres van intentar continuar l’obra, però la font es troba massa a la vora del riu i els edificis van ser escombrats una vegada i una altra per les crescudes del Llobregat.

A mitjans del segle XIX es va projectar un nou i grandiós establiment, del qual només es va realitzar una part, que és la que veiem actualment enrunada. El projecte va ser realitzat pel gironès Josep Oriol i Bernadet.

Degradació a l’interior de l’antiga capella del balneari de la Puda de Montserrat a Esparraguera (Baix Llobregat).
L’antiga capella és una improvisada mostra d’art.

Massa car

Després de treure la carrera d’arquitecte -a Madrid-, Josep Oriol va ser arquitecte municipal a Sabadell on projectà el pla d’Eixample. Va ser un professor de matemàtiques i dibuix lineal i un dels primers arquitectes a establir lligams entre la ciència i la indústria.

A més de projectar el balneari de La Puda de Montserrat, Oriol ja havia construït l’Hospital de Sabadell i posteriorment va fer-se càrrec de l’Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona.

Reconstrucció d'un paviment hidràulic del balneari de la Puda de Montserrat a Esparreguera (Baix Llobregat).
Reconstrucció d’un paviment.

El balneari, inaugurat el 1855 va ser el primer edifici modern de nova planta aixecat a la península. Però el cost era massa elevat i tot va quedar a mitges. L’edifici va tenir una curta vida de glamur i algunes inundacions més tard, va ser abandonat a la seva sort.

Els diversos projectes per restaurar-lo no han prosperat: massa car i poques garanties amb l’inconstant riu al costat. Actualment ja només queden quatre parets que fan les delícies dels cercadors d’aventures. La resta ha estat objecte d’espoli.

Reconstrucció d'un arrambador ceràmic del balneari de la Puda de Montserrat a Esparreguera (Baix Llobregat).
Reconstrucció d’un arrambador ceràmic.

Paviments perduts

Com un petit homenatge al balneari de la Puda de Montserrat, m’he permès fer una recreació de com eren els arrambadors ceràmics i els terres de mosaics.

Com més avall em comenta una lectora, aquests paviments són el que es coneix com a mosaic incrustat al foc. Consisteix en rajoles de fang -no de ciment-, damunt les quals es col·locava fang líquid colorejat, per mitjà d’unes plantilles i es coïa a alta temperatura. Era una alternativa al paviment hidràulic i al mosaic Nolla.

En aquest cas es tracta d’un disseny de 1898 produït per J. Romeu Escofet. Una llàstima que s’hagi deixat perdre.

Finalment i com a curiositat, Oriol va morir al balneari de Les Escaldes d’Andorra a causa de les emanacions de les antigues llacunes romanes. No sé jo si això de prendre les aigües pudents era prou bo.

Decoració amb l’escut de Catalunya fet de rajoles al balneari de la Puda de Montserrat a Esparraguera.
Presència catalana.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carretera C-55, km 7,3. Esparreguera

Saber més

Què veure a prop