El curiós edifici neoegipci de la Clínica Sabaté de Tortosa (Baix Ebre).
A final segle XVIII les irreprimibles ànsies de conquesta de l’emperador Napoleó Bonaparte el dugueren a fer campanya a Egipte. La idea era barrar el pas a l’expansionisme britànic. Però poc es podia pensar l’home que l’expedició seria un fracàs, exceptuant-ne la part científica d’historiadors, botànics i dibuixants que l’acompanyaven. Gràcies a tota la documentació recollida i publicada posteriorment així com, de manera especial, al descobriment de l’anomenada Pedra de Rosetta, el món occidental redescobriria la grandesa de l’Egipte faraònic.
Tanmateix, anys abans de tot això a Roma ja havien tingut alguna reproducció de les piràmides i dels obeliscs de veritat, que havien utilitzat per fer fonts, panteons i palaus que foren copiats i recopiats arreu. Però no s’anava més enllà.
Una ciència i una mania
Amb l’aportació de l’expedició científica napoleònica, s’iniciava l’egiptologia, que és l’estudi de tot allò que té a veure amb l’antic Egipte i la seva civilització. Però també naixeria l’egiptomania una febril fascinació per l’exotisme de les terres del Nil que tindria un gran impacte especialment en l’arquitectura i les arts decoratives occidentals. Edificis, pintures, escultures i panteons s’inspiraren en aquelles terres mil·lenàries, arribant fins i tot a les òperes -Aida-, les novel·les i la ceràmica entre molts altres àmbits. Això sí, amb una creativitat que no se cenyia en absolut a la realitat sinó que la interpretava lliurement. Però tant li fa! El cas era mostrar quelcom exòtic.
A casa nostra, però, l’atracció per Orient comença amb les victòries del general Prim al Marroc -1859- i deu anys més tard, amb la inauguració del canal de Suez que ens obrí les portes a la cultura egípcia. Només va fer falta el 1872 l’estrena d’Aida, l’òpera de Verdi basada en l’argument escrit per un egiptòleg francès. Finalment, amb la descoberta el 1922 de la tomba del faraó Tutankamon, la difusió sobre aquesta cultura desbocaria obsessivament l’imaginari col·lectiu, creant clixés sovint allunyats de la realitat. Tot un seguit d’edificis inspirats en aquelles llunyanes terres s’aixecarien arreu. També a Catalunya, on encara queda algun exemple. L’anem a veure?
L’eixample burgès
Vuit-cents anys després que Ramon Berenguer IV rescatés Tortosa del domini musulmà -1140-, la ciutat havia crescut molt i necessitava més espai. Per aquest motiu, acabant el segle XIX s’enderrocava part de les muralles per tal de crear el que ara es coneix com a Eixample, un entramat de carrers rectilinis on s’anà a viure la nova burgesia. L’epicentre era la plaça d’Alfons XII on, a partir de 1910 es bastiren els edificis de qui volia ser vist. I aquest fou l’indret triat pel doctor Sabaté per edificar una clínica de bell nou. A tal fi, el 1915 encarregava el projecte a Josep Maria Vaquer i Urquizu d’un extravagant edifici neoegipci amb façana a tres carrers. Però anem a pams. En primer lloc, qui era el doctor Sabaté?
Els metges
En Primitivo Sabaté Barjau, nomenat així -penso jo- perquè nasqué el primer, va venir al món a Tortosa el 1888. Era fill de metge especialitzat en parts i malalties femenines i director de l’hospital de la ciutat, entre altres càrrecs, així que el xicot ja tenia mitja feina feta. Dos anys després li vindria a fer companyia el seu germà que, com era el segon, com es deia? Secundino! Tal com s’esperava en aquells temps, estudià Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona. Treballà al Clínic i conegué prestigiosos metges i cirurgians.
Després de viatjar a Londres, París i Brussel·les visitant diverses clíniques, en Primitivo decidí quedar-se a Tortosa on, juntament amb el seu germà passava consulta. Fins que el 1915 decideixen obrir la Clínica Sabaté al centre de l’Eixample. Dotada amb els avenços tècnics del moment, la institució disposava de cirurgia d’urgències, radioteràpia i radiologia, quiròfans, laboratori i molt més.
Una vida dedicada a la salut
Gràcies a la intervenció d’ambdós germans, s’endegaren reformes a l’hospital de la ciutat per tal de modernitzar-lo. Cal tenir en compte que Primitivo no cobrava per la seva dedicació a l’hospital. Entre molts altres tractats, redactà un informe sobre diverses mesures que van des de l’embaràs, el part i l’alletament, fins a l’educació i la higiene. També es bolcà en potenciar colònies escolars gratuïtes.
Davant de la convulsa situació política del país, Primitivo fou escollit cap de llista de l’Esquerra Republicana. Més endavant refusà el càrrec de regidor per tal de continuar la seva tasca a la clínica i a l’hospital. Arribada la Guerra Civil és nomenat director de l’Hospital de Guerra. Poc després marxa a l’Hospital Militar de Figueres i seguidament, al de la Jonquera. Quan acaba la guerra, torna a Tortosa, on és detingut. Fins i tot a la presó exerceix la medicina. Finalment, és sentenciat i afusellat el 1939, acusat de mil fets banals.
L’arquitecte
Nascut a Tortosa el 1846, Josep Maria Vaquer i Urquizu és autor a Tortosa d’altres edificis, com la neobarroca Casa Salvador Brunet i Sala a només dues cantonades d’aquí i d’altres que podríem catalogar com a modernistes. Però cap d’elles és tan desconcertant com la Clínica Sabaté de Tortosa. A més de mestre d’obres, Vaquer fou regidor de l’Ajuntament de la seva ciutat dins les files conservadores, fet sorprenent en aquesta història si tenim en compte que Primitivo era del bàndol contrari.
Per cert, la clínica va estar activa fins als anys vuitanta del segle XX, esdevenint en l’actualitat un edifici d’oficines.
Interpretant el passat
Ara que ja coneixes els principals protagonistes, situa’t davant de la Clínica Sabaté de Tortosa. La primera pregunta que et ve al cap en veure la peculiar façana és per quins set sous varen triar l’estil neoegipci.
Cal tenir en compte que aquest estil formà part d’un moviment artístic historicista, és a dir, que s’inspirava en monuments i edificis del passat. Aquí hi tenien cabuda tots els neos que et vinguin al cap: neogòtic, neoclàssic, neoromànic, neoàrab i, no cal dir-ho, neoegipci. El que passa és que aquest moviment tingué lloc durant segle XIX i ja feia figa quan es projectà la clínica. Encara més, ja li havia passat pel damunt el modernisme i entrava amb força el racionalisme i el noucentisme. Així doncs, per a què utilitzar un estil passat de moda?
Em ve al cap una raó de pes. Després de Mesopotàmia, però abans de Grècia i Roma, Egipte desenvolupà una llarga tradició mèdica. Durant tres mil anys la medicina egípcia suposà un gran avenç en la salut. Nombrosos papirs amb referències mèdiques fan esment de receptes de medicaments i al tractament de malalties i tècniques quirúrgiques en diversos camps com l’obstetrícia, l’oftalmologia i la ginecologia entre molts altres. Això sí, tot plegat ben barrejat amb rituals màgics, que ja se sap que les divinitats sempre tenen alguna cosa a dir.
Per tant, és probable que en Primitivo i Secundino volguessin fer aquesta clicada d’ull a aquella gran civilització pionera en la salut. Si vols comparar, pensa que tot just quinze anys més tard -1934- es bastia a Barcelona la clínica Barraquer, un edifici futurista per l’època i amb l’interior completament decorat amb pintures, relleus i escultures d’inspiració egípcia.
Mitologia pètria
Abans he comentat que artistes i arquitectes feren una lliure interpretació d’allò que havien vist en llibres i revistes i potser en alguna fotografia. L’egípcia era una cultura nova per la mirada occidental, de manera que encara no hi havia prou informació del domini públic. Per exemple, ara para atenció a les esfinxs que hi ha a banda i banda de la porta principal.
Foren executades per Arnaldo Alemany Pi un marbrista i escultor nascut el 1890 i casualment establert en aquesta ciutat el 1914 -un any abans d’inaugurar la clínica-. Alemany també executà la decoració en marbre a diversos habitatges tortosins. A part d’això, res més he trobat sobre ell.
Resulta curiosa la interpretació que l’artista fa de les esfinxs, femenines i alades, quan les egípcies eren masculines amb cos de lleó i cap masculí. En llengua egípcia, el mot esfinx vindria a dir imatge o estàtua vivent. Era el símbol de la reialesa, ja que representava la força i el poder del lleó i alhora la vida després de la mort. Tenia una funció de guardiana i protectora. De vegades podien tenir el cap d’una divinitat, d’un moltó i també d’un faraó.
L’esfinx grega, en canvi, estava dotada d’ales i tenia rostre de dona. Segons la mitologia, vivia a les muntanyes de Tebes i aterria tothom qui passava, devorant-ne qui no podia resoldre un famós enigma. Només Èdip donà la resposta correcta i l’esfinx se suïcidà -o bé la matà el mateix Èdip-. Per tant, la que hi ha a la porta de la Clínica Sabaté de Tortosa és una esfinx grega.
Més decoració
Les motllures que decoren la façana sortiren del taller de José Gimeno Mir, empresa establerta davant del parc pocs anys abans de rebre aquest encàrrec. Aquesta fàbrica produïa i instal·lava mosaics de pedra artificial, banyeres, escales i tubs de ciment. Per tant, dedueixo que els escarabats, efígies i relleus de la façana van sortir d’aquí.
Especialment curiosos són els dos caps d’elefant que, com una mena de mènsules, fan de suport del balcó del xamfrà. La veritat és que són ben escadusseres les representacions d’aquest mamífer a l’antic Egipte. La seva extinció abans de l’època predinàstica impedí que arribessin a ser venerats com animals sagrats. Més aviat formen part de la cultura de l’Índia, on és un animal considerat protector i que porta bona sort. A més, segons la mitologia, és la reencarnació d’una divinitat. Així que ja tens un altre element decoratiu completament fora de lloc. Però cal admetre que és ben exòtic.
Fets i gent
A més de la plaça d’Alfons XII, la Clínica Sabaté de Tortosa té façana al carrer dels Màrtirs de 1640 i al carrer Genovesos. Trobo interessant fer una breu ressenya de la dedicació d’aquestes tres vies. En primer lloc, el regnat d’Alfons XII, fill d’Isabel II, comportà el 1875 el retorn dels Borbons després de la Primera República. Deu anys després, moria de tuberculosi i el succeïa Alfons XIII que, com que era un infant de només un any, hagué de regnar en el seu lloc Maria Cristina d’Àustria.
Seguidament, el carrer dels Genovesos està dedicat als soldats mercenaris que el comte Ramon Berenguer IV contractà durant la conquesta de Tortosa el 1148. Com a recompensa els donà l’illa que hi havia al mig de l’Ebre que fins al 1289 estaria en poder genovès. A causa dels sediments dipositats, cap al segle XIV l’illa quedaria unida a la riba, formant el que ara es coneix com a barri de Ferreries.
Per acabar, el carrer dels Màrtirs de 1640 recorda els patriotes tortosins afusellats per secundar la rebel·lió coneguda com a Corpus de Sang. Aquell any, un nombrós grup de segadors s’alçaren a Barcelona contra la permanència dels terços de l’exèrcit reial a Catalunya i la pretensió que fossin allotjats a les poblacions. Seria l’inici de la Guerra dels Segadors. Els solidaris tortosins foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Alfons XII, 7. Tortosa
Saber més
- Estil neoegipci: ca.wikipedia.org
- La història de Primitivo Sabaté: ebredigital.cat
- Clínica Sabaté: orientabarcelona.blogspot.com – tortosaantiga.blogspot.com
- Josep Maria Vaquer: ilercavonia.fandom.com
- Arnaldo Alemany: ilercavonia.fandom.com
- Màrtirs de 1640: lacomediantatortosina.blogspot.com
- Corpus de Sang: blocs.mesvilaweb.cat
- Esfinx: ca.wikipedia.org
- Elefants a l’antic Egipte: sitioshistoricos.com
- Egiptomania: es.wikipedia.org
- L’arquitectura neoegíptica: emulació al servei del poder… , per Pablo Abella
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: