Simsaladim!

La llar màgica de Joan Nieto a Badalona (Barcelonès).

Abrakadabra, hokus pokus, lirum larum… són algunes de les típiques expressions utilitzades per les persones dedicades a la màgia. Ningú sap d’on venen ni què volen dir, però són prou peculiars per donar a entendre que es tracta d’un conjur misteriós que provoca un canvi aparentment inexplicable. 

Però heus aquí que encara hi ha una altra paraula màgica que, a més, té la seva història: simsaladim. Ja es menciona en una balada sobre Robin Hood apareguda cap al segle XIV on un personatge li prepara amb aquestes paraules un elixir capaç de ressuscitar-lo. Apareix també a la cançó infantil danesa “Dalt d’una branca un corb” —Højt på en gren en krage. Fou traduïda de l’alemany a mitjan segle XIX pel dramaturg Johan Ludvig Heiberg, que aquí no ens sona de res, però que a Copenhaguen fou algú rellevant. 

La cançó, de temàtica un xic estranya, parla d’un caçador que mata un corb. A cada estrofa es repeteixen les paraules “simsaladim bamba saladu saladim” que no volen dir res, però ajuden a rimar. Cap als anys vint del segle XX el mag danès Harry August Jansen, conegut professionalment com a Dante, convertí aquestes paraules en un signe identificatiu dels seus espectacles d’il·lusionisme.

Com pots comprovar fins aquí, aquest article va de màgia.

El carrer del màgic

Abans, però, una breu introducció per situar-te. El 1860 naixia a Badalona el metge August Pi i Gibert a la torre que duia els cognoms familiars. Exercí a diverses ciutats i també al balneari de Caldes de Boí. Finalment, després de treballar com a dermatòleg, fou nomenat metge higienista de l’Ajuntament de Badalona. La seva vídua, qui era propietària d’uns terrenys a la ciutat, els feu urbanitzar el 1924 tot demanant que un dels carrers dugués el nom del seu espòs. I és en aquesta via on visqué un personatge ben peculiar que, malgrat la seva trajectòria, la ciutat encara no li ha dedicat cap carrer.

Jove amb talent

Nascut a Badalona el 1923, Joan Nieto i Gras fou un polifacètic artista, que tan capaç era de fer un artefacte mecànic, com un mural de ciment, una ampolla de licor o un espectacle de màgia. Ja de petit —tindria uns sis anys—, juntament amb els seus germans muntaven petites representacions teatrals al jardí de casa seva.

Quan tenia disset anys se n’anà com a ajudant del seu germà Francesc Xavier qui, sota el nom de Li-Tong-Fu, feia un espectacle de màgia en un circ. Però, quan aquest hagué de marxar a files, ell acabà la temporada fent de mag, de faquir i del que fes falta.

L’artista total

Més tard, aficionat pel dibuix, cap al 1940 i durant prop de vint anys, començà a dibuixar contes i historietes sota el pseudònim DALE, per l’editorial Bruguera i també per altres editorials ja desaparegudes. Així mateix, acompanyava el seu germà qui en aquell temps prengué el nom artístic de Zongo i feia actuacions de màgia al Poble Espanyol. Sembla que Zongo és una clicada d’ull al planeta Mongo on vivia l’emperador enemic de Flash Gordon.

Empreses d’èxit

El 1951 ideà un aparell que ajudava a dibuixar còmics més fàcilment. Poc després, comercialitzat sota el nom d’esteoroscopia JIN —pels cognoms dels socis Eugeni Jordana i Joan Nieto— va treure al mercat un visor que permetia visualitzar els contes en relleu. També, juntament amb el seu germà creà Estereoplast, una empresa de ninots de goma que, entre altres, fabricà rèpliques dels personatges de les historietes del Capitán Trueno i de les marionetes d’Herta Frankel.

Fundada el 1962 i situada al carrer de la Sagrada Família, 27 de Badalona, Estereoplast desaparegué al cap de deu anys quan vivia una etapa d’èxit. Fou el moment quan el vienès Arthur Kaps —el productor de les marionetes d’Herta Frankel— s’afegí com a soci i en Joan Nieto decidí sortir de l’empresa. Actualment, les poques peces que queden i que foren produïdes per Estereoplast s’han convertit en una raresa i en cobdiciats objectes de col·leccionisme.

D’altra banda, feu murals ceràmics a diverses poblacions, com Cardedeu, Calella, Terrassa i, no cal dir-ho, a Badalona. Així mateix, va dissenyar ampolles de licors, una altra de les moltes facetes creatives d’aquest artista conegut popularment amb el sobrenom de Gargot.

De Badalona a l’Iran

Una de les moltes coneixences que en Joan Nieto tenia era algú relacionat amb el govern del rei marroquí Hassan II. D’aquesta manera és com l’emperador de l’Iran —Muhammad Reza Pahlavi— conegué la seva obra i en quedà tan impressionat, que l’encomanà l’execució de cinquanta murals amb passatges de l’Alcorà. 

Dedueixo que aquest important encàrrec devia tenir lloc en algun moment entre el 1967, quan Reza fou coronat, i el 1979 quan fou derrocat per la Revolució Islàmica. En cas que no hagin estat destruïdes, em pregunto on deuen romandre aquestes obres.

Una casa, dues cases

Amb el temps, a la seva Badalona natal, Nieto unificà dos edificis de tres plantes al carrer Pi i Gibert. Les estances es disposen caòticament, formant un laberint on, per una persona forana, és de tot punt impossible orientar-se. Però és precisament, aquest galimaties el que li atorga l’atractiu de l’aventura. Així doncs, et proposo fer una visita virtual per un munt de sales, grans i petites, plenes de màgics records.

El taller

Per començar, a la planta baixa hi havia diverses estances on emmagatzemava els materials i tenia un gran forn industrial per coure determinades obres. En alguns dels murals col·locats en diversos edificis es pot veure un logotip que diu Ceramit. Es tracta de l’empresa que va fundar, tant per fer les ampolles artístiques, com per coure a alta temperatura algunes de les obres.

De fet, Nieto utilitzava diverses tècniques i materials. N’hi ha que són de ciment modelat, pintat a mà i recobertes d’epoxi transparent —una resina molt resistent. Altres, en canvi eren fetes de ceràmica cuita dues vegades. Com que hi havia peces molt grans, el taller disposava d’una gran cadena que feia un circuit per bellugar-les.

Art a les parets

Aquí i allà ja comences a veure en aquests espais alguna obra en forma de pintura, escultura i mosaic. Per exemple, molt diferent de la resta, un relleu reprodueix una laboriosa escena del sarcòfag Ludovisi, una obra romana del segle III que mostra una batalla entre bàrbars i romans.

Una mica més endins, es conserven algunes de les ampolles que Nieto va dissenyar per una destil·leria de Cuenca. De fet, aquestes foren unes de les importants creacions que sortiren d’aquest obrador. Si tens una edat, potser recordaràs la que representava el cap de Napoleó o una altra que tenia forma de cafetera, com també la que reprodueix les cases penjants de Cuenca. 

A més, també dissenyà diversos models d’ampolles de licor per les Destil·leries Campeny, algunes de les quals encara es comercialitzen. Per aquesta i altres empreses realitzava la impressió directament en ampolles i gots en serigrafia i tampografia. Potser et sonarà el Gin Xoriguer, el patxaran Las Endrinas o el vi Málaga Virgen. Doncs milers d’ampolles estampades sortiren del taller que havia muntat al segon pis de casa seva.

La Sala Màgica

A continuació, unes escales de graons vermells —també ideades per ell— condueixen al primer pis. Al replà et trobes amb un gran relleu d’inspiració assíria. Un cop ets a dalt, ja comences a entrar al particular món màgic que impregna totes i cadascuna de les sales que hi ha a l’edifici. Per exemple, la Sala Màgica Gargot-Zongo et remet a antigues cultures —com els arcs utilitzats en l’arquitectura maia—, les quals Joan Nieto es delia a representar. I és aquí on a partir del 1993 ambdós germans celebraren actes i festes màgiques a les quals assistiren amistats del món de la faràndula.

De fora vingueren

Com ja has vist a l’escala, també l’atreien les civilitzacions que hi ha qui afirma que en temps remots vingueren de molt lluny. Com els anunnaki, dels quals el controvertit escriptor rus Zecharia Sitchin, tot interpretant de manera molt personal textos sumeris i accadis, afirmà que crearen la raça humana a partir del seu propi ADN.

Precisament, uns acolorits relleus s’inspiren en els anunnaki o fills d’An —o Anu— segons la mitologia sumèria. Vindrien a ser una segona categoria de déus que els ufòlegs asseguren que van venir a la Terra a l’antiguitat. Un dels diversos relleus fets per Joan Nieto representa Enki, divinitat sumèria coneguda com el senyor de la terra. La seva missió era crear éssers humans, dotant-los dels mitjans per treballar la terra, als quals salvarà del Diluvi per mitjà d’una gran embarcació carregada de llavors i animals. Et sona aquest relat?

Honor a la màgia

En aquesta mateixa planta s’obre una grandiosa sala recoberta de miralls, petites columnes i un sostre pintat de vermell amb motius daurats. A banda i banda, deixant un espai central buit, es distribueixen taules ovalades dotades d’un mecanisme que feia aparèixer unes ampolles de cava en el moment idoni. Presidint el saló, hi ha un gran escenari amb brillants cortinatges on tenia lloc l’espectacle de màgia. Feia de fons un escut que, sota el lema “Honor a la màgia”, contenia vint-i-dos logotips d’altres tantes associacions d’il·lusionisme d’arreu.

Mites i símbols

Cada certa distància hi ha una escultura de Lammasu, una criatura amb cos de toro o lleó, ales d’àliga i cap humà. Aquesta figura simbòlica s’arrela en la mitologia sumèria i tenia la missió de protegir els accessos als palaus i recintes sagrats.

Ja que parlem de simbolismes, em pregunto si en Joan no s’inspirà diverses vegades en el dingir, un pictograma sumeri aparegut fa més de cinc mil anys que tindria el significat de divinitat. Té una forma estelada que m’ha recordat vagament a una decoració molt recurrent en la seva obra.

Mags d’arreu

En una altra sala més petita i de tons verdosos se celebraven les trobades que Nieto tenia amb altres màgics. Un minúscul escenari permetia compartir els darrers trucs apresos. Cada una de les persones que conegué tenia el seu espai amb el nom, la fotografia del rostre i una silueta seva retallada a mida real.

Però, com és que en Joan s’envoltà de tantes persones màgiques? Ja he comentat que el seu germà feia anys que s’hi dedicava sota el pseudònim Zongo i ell, manetes com era, l’ajudava i li fabricava ginys específics per les seves actuacions. Tan bé ho feia, que quan algun mag necessitava un artefacte especial, acudia a ell.

En un d’aquests tallers de màgia crearen un espectacle de Llum Negra i 3D que hagueren d’assajar molt de temps abans d’aconseguir l’efecte desitjat.

Estances particulars

Seguidament, més escales amunt s’arriba fins a la tercera planta on hi ha un estrany rebedor curull dels objectes més dispars. Quadres de ciment que, de tant que pesen han estat fixats amb cadenes; diplomes, figures i diversos objectes plens de records. Tot i això, amb una memòria prodigiosa, la seva filla Montserrat em va explicant mil històries i anècdotes que és impossible detallar aquí.

D’una banda, s’arriba al dormitori, decorat en un estil indeterminat amb un sostre de psicodèlia, uns armaris amb dracs i unes peculiars tauletes de nit d’inspiració oriental. Per acabar-ho d’arrodonir, dues corrioles permeten descobrir una finestra al sostre.

Aires orientals

I així arribem al que es podria definir com la sala de l’Alhambra. Al centre d’un sostre vermell amb motius àrabs s’obre una cúpula sota de la qual hi havia —ja no hi és— una rèplica de la font dels lleons, amb aigua i tot! A terra, uns grans gerros minuciosament fets també per ell, decoren les cantonades. Dues arcades de ferradura profusament decorades donen pas a una estança completament enrajolada amb un sofà, tot plegat recordant els exòtics ambients del palau d’un sultà.

A part d’això, digne de menció és la cuina, on l’artista s’entretingué a recobrir portes i calaixos amb una densa decoració floral. La imaginació per ell no tenia límits!

L’avantsala

Tornant novament al rebedor, una porta envidrada dona pas a una àmplia sala amb finestrals al carrer i cortines de tonalitats ataronjades que matisen la llum exterior. És un espai emmoquetat, amb el sostre de cassetons de fusta i una lluerna d’on penja una làmpada de vidrets. Les parets mostren una acolorida decoració a base de relleus, alguns d’abstractes i altres amb escenes inspirades en pintures perses. 

Dos d’aquests acolorits relleus estan basats en sengles miniatures atribuides al pintor persa Aqa Mirak —segle XVI. Una parla de la història de Majnun qui, per un amor no correspòs es va tornar boig. L’altre il·lustra un escrit del segle XV del poeta persa Jami. El text relata el desafortunat romanç entre el príncep Salaman i la seva dida Absal. Per tal que ell es convertís en rei era necessari purificar tan desigual relació. D’aquesta manera, ambdós foren cremats en una foguera. Ella quedà reduida a cendres, mentre que ell sortí com l’or. Tot molt dramàtic.

Apoteosi

Però encara ens espera l’esglai final. En aquesta mateixa estança hi ha una mena de saleta-mirador que permet observar l’espai situat més avall, al qual menen uns quants graons a banda i banda. Allà baix, al centre d’un gran saló amb sostre alt i daurat, hi ha… una enorme piscina, prou llarga i profunda per nedar sense entrebancs! De fet, és una reproducció a escala de la qual feu pel monarca iranià. Sense deixar un espai buit, tot el voltant és ple de miralls, columnes i acolorits relleus d’aus. Quan la piscina deixà de tenir ús, en Joan l’envoltà d’un taulell corregut on les persones convidades podien gaudir d’algun espectacle que tenia lloc a l’escenari que hi ha en un extrem.

Fi de funció

Però el temps passa i tot ho esborra. El 2013 en Joan passava a un altre món on potser ens estarà preparant noves actuacions màgiques. Les sales, ara ja tancades i amb un futur incert, són només una ombra decadent de què havien estat. Enrere queden aquelles vetllades plenes de llums i miratges, d’il·lusió i diversió. Les obres artístiques que en Joan Nieto va modelar amb tanta cura, resten allà oblidades perquè no es poden treure sense fer-les malbé.

Just seria convertir aquests espais en un museu, tal com ell hagués volgut. Però cap entitat ni organisme, públic o privat, està disposat a fer aquesta inversió. Potser arribarà un dia quan diguem: “ai, si ho haguéssim conservat!”. I llavors, potser sí que, un cop perdudes les seves creacions, com a desgreuge, dedicaran un carrer a Joan Nieto i Gras, en Gargot.

Agraïments

Vull donar les gràcies a Roger Pallàs per contactar amb mi i facilitar-me informació sobre el seu avi. I a la Montserrat, filla de Joan Nieto, agraeixo haver-me obert les portes de la llar que el seu pare convertí en una obra d’art, així com les explicacions i anècdotes que va compartir amb mi. Sigui aquest article la manera de mostrar tot el meu reconeixement per aquest gran privilegi. 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Pi i Gibert, 21. Badalona

Saber més

• August Pi i Gibert: galeriametges.cat
• Dalt d’una branca un corb: da.m.wikipedia.org
• Sarcòfag Ludovisi: ca.wikipedia.org
• Gargot: magiapedia.com
• Revista del Club de Ilusionistas, núm. 52, abril 2002, pàgs. 20-21 
• Estereoplast: amigosdeelcapitantrueno.blogspot.com – video de 1977 – soldadosdeplastico.blogspot.com
• Enki: es.wikipedia.org
• Lammasu: arteiconografia.net – auladehistoria.org
• Salaman i Absal: artlia.de – associationforiranianstudies.org
• Majnun: meisterdrucke.uk
• Dingir: wikiwand.com
• Zecharia Sitchin: ca.wikipedia.org