Decoració de Joan Nieto a Calella (Maresme).
Soc del parer que la imparcialitat total només existeix al diccionari. Quan una persona expressa una opinió, és la seva opinió, tal com faig jo en aquest blog. Si un mitjà de comunicació publica un comunicat, ho fa des de la seva ideologia. Això ho pots comprovar fàcilment comparant una mateixa notícia en diaris o cadenes de televisió de tendències diverses.
Guerra sense vencedors
Però això no és cap novetat. Al cap i a la fi, el mateix ho feien els faraons egipcis fa més de tres mil anys. Per exemple, tenim el cas de Ramsés II. L’home, que havia de demostrar tant sí com no que descendia de les divinitats, s’embarcà en una èpica guerra a Qadesh que realment no va guanyar. Al segle XIII abans de la nostra era, dos grans imperis -egipcis i hitites- s’enfrontaren pel control d’aquest territori mal anomenat Orient Pròxim i que compren països tan poc avinguts com Aràbia Saudita, Israel, Palestina, Iran o Iraq entre altres.
Doncs bé, Qadesh és una petita població situada a l’oest de Síria on tingué lloc la descomunal batalla a la qual se sap que ningú va resultar vencedor. En tornar a casa seva, lluny d’admetre la derrota, Ramsès II es feu immortalitzar cavalcant damunt del seu cavall i executant hitites a tort i a dret. D’aquesta manera i durant segles, tothom va creure que el faraó havia vençut.
El faraó de Calella
Als baixos d’un espantós edifici situat al carrer de Sant Pere de Calella, hi ha un grandiós porxo totalment recobert de relleus amb jeroglífics, a més de les figures d’un faraó disparant fletxes des del seu carro i d’un altre assegut al seu tron. Només veure l’obra ja et pots imaginar que no la va fer cap artesà egipci. Encara més, probablement data dels anys vuitanta i, per si et sembla poc, duu la signatura J. Nieto.
L’artista total
Si no vaig errat, es tracta de Joan Nieto i Gras, un polifacètic artista badaloní, més conegut per altres creacions molt diferents d’aquesta. De ben jove, Nieto va abandonar l’avorrida feina de delineant i començà a dibuixar contes i també feia actuacions de màgia al Poble Espanyol juntament amb el seu germà.
El 1951 va idear un aparell que ajudava a dibuixar còmics més fàcilment. Poc després va treure al mercat un visor de cartó -posteriorment utilitzaria el plàstic- que permetia visualitzar els contes en relleu. D’altra banda, va fer murals ceràmics que encara perduren en diverses poblacions, com aquests o els d’uns magatzems de Cardedeu. Aquest vessant devia impressionar el xa de Pèrsia qui li va encomanar l’execució de cinquanta murals amb passatges de l’Alcorà.
Així mateix, va dissenyar ampolles de licors. Per exemple, si tens una edat, potser recordaràs la que representava el cap de Napoleó o una altra que tenia forma de cafetera. Aquestes són tan sols algunes de les moltes facetes creatives d’aquest artista conegut popularment amb malnom de Gargot.
Exotisme llunyà
Tornant al faraó atonyinant enemics, resulta curiós com l’artista ha oblidat la peça que lliga els cavalls amb el carro. D’altra banda, l’espai que restava l’emplenà amb jeroglífics, plantes i serps, moltes serps. Aquesta imatge -sense els ofidis- es repeteix de manera quasi idèntica durant els regnats de diverses dinasties, tot i que fent esment a batalles i moments diferents. Per exemple, tenim Ramsés II a la batalla de Qadesh que he comentat abans, ocorreguda a final segle XIII a.n.e. Una representació molt similar és la d’Amenhotep II o la que hi ha gravada en una caixa de la tomba de Tutankamon mostrant el faraó perseguint els nubis (segle XIV a.n.e.).
Cremes divines
L’altra decoració de Joan Nieto a Calella mostra un faraó assegut al tron i una figura femenina amb un vaporós vestit que s’acosta al rei duent alguna cosa a la mà, potser un pot amb ungüent. Una manera de demostrar les inexistents arrels divines del monarca, era representar-lo entronitzat, mentre la seva esposa li aplicava alguna crema. Aquests olis sagrats s’usaven en ocasions especials dedicades a les divinitats. Les fórmules eren desades gelosament i la complicada preparació es duia a terme en dies molt concrets. Un bon exemple d’una escena molt similar és la que hi ha al magnífic respatller del setial de Tutankamon.
Textos inventats
Per acabar, hi ha tot un seguit de jeroglífics. Malgrat que no soc egiptòleg, he fet l’intent per trobar alguna lògica, comparant-los amb pictogrames reals que hi ha als museus. Finalment, després de diverses cerques infructuoses, he arribat a la conclusió que han estat una mera invenció artística, col·locats segons el gust de l’artista. No obstant això, l’efecte del conjunt és prou interessant. Una exòtica barreja entre art insòlit, exòtic i kitsch.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Sant Pere, 56-58. Calella
Saber més
- Joan Nieto: revista “Sempre relleu”, núm. 1, setembre 2008
- Gargot: laopiniondemalaga.es
- El perfum a l’Antic Egipte: egiptologia.com
- La batalla de Qadesh: sitioshistoricos.com – arte.laguia2000.com
- La representación de Ramsés II en escenas … de la batalla de Kadesh, per Héctor Horacio Gerván
- El tron de Tutankhamon: arte.laguia2000.com
Ai las, les “fake knews” són tan antigues com la humanitat! Gràcies per aquesta pinzellada històrica que fa un enllaç amb el present. I que sigui tot per “l’amor a l’art”!
Doncs sí, l’art de dir mentides en política és tan antic com actual 😅