Documentada al segle X, Barberà de la Conca dona nom a tota una comarca: la Conca de Barberà. El topònim Barberà prové del cognom llatí d’algú que probablement visqué aquí en temps dels romans. I per què rep el nom de Conca? Doncs perquè el terreny situat entre els rius Francolí i Anguera forma una depressió o conca.
Quan el 1936 es feu per primera vegada la divisió territorial de Catalunya, la Conca de Barberà quedà constituïda parcialment per tres comarques naturals: la Conca, la Baixa Segarra i algunes poblacions de les Muntanyes de Prades.
El castell
En primer lloc, punt clau de la població és el castell de la Comanda, farcit d’històries de victòria i destrucció que va passar a mans dels templers. L’orde del Temple fou fundada al segle XII per donar escorta als pelegrins cristians que es dirigien als sants llocs de Jerusalem. En realitat, eren cavallers militars molt ben entrenats els quals aviat amuntegaren grans riqueses i poder, a més d’edificar nombroses fortificacions, com aquesta.
Aquí es van involucrar en la mal anomenada Reconquesta peninsular contra els musulmans. Dos-cents anys després de la seva creació, els templers perderen la confiança del rei de França i del papa, qui finalment, els feu apressar i torturar, dissolent l’orde. Seguidament, en caure en desgràcia, alguns dels seus castells, com aquest, foren ocupats per l’orde de l’Hospital, amb similars atribucions.
La plaça templera
Al peu de les escales que pugen fins al castell s’obre el Promasó, que mai queda clar si és una plaça o un carrer. El nom és un compost entre ‘pla‘ (plaça) i ‘masó‘ (casa del Temple). De fet, al segle XVII l’espai era conegut com el “pla de Masó“. Com pots imaginar, guerres i governs li canviaren el nom per altres més adients al moment. Fins que el 1978 el primer ajuntament democràtic el retolà com està actualment. És l’únic topònim templer que ha perdurat a la vila.
L’església
A continuació, els carrers de traçat sinuós ens porten fins a l’església barroca de Santa Maria on, a més del magnífic campanar, cal destacar la portalada rococó, que ve a ser un barroc però amb més decoració i més recaragolada. Les obres no estaven exemptes de problemes, especialment polítics, ja que sembla que des de Madrid volien controlar l’execució d’uns altres plànols per aquest temple.
No obstant això, al mig s’hi encastà el notable timpà romànic de la primitiva església del segle XII, derruïda el 1792 per bastir aquesta. La Verge, asseguda al tron, sosté l’infant qui beneeix amb la mà el respectable públic. A banda i banda, sengles àngels semblen fer força per sostenir l’ametlla que envolta mare i fill.
La rectoria
Al costat de l’església hi ha un gran casal conegut com l’abadia. Per aquests verals és com s’anomena l’habitatge del rector. Precisament, aquest notable habitatge el feu construir al segle XVIII el rector Josep Cabirol, responsable també de la construcció de l’església. La clau que hi ha a la llinda reprodueix el senyal heràldic del mossèn: un cabirol.
El celler
Arran de la fil·loxera, a final segle XIX els pagesos de la població s’associaren per remuntar la crisi, creant un precedent de cooperativisme agrari. Tanmateix, una mica més tard els petits propietaris fundaren una altra cooperativa, fet que va dividir la població entre rics i pobres fins a la unificació després de la Guerra Civil.
Finalment, el celler modernista que pots veure a peu de la carretera és l’anomenat ‘Sindicat dels rics‘. Projectat per Cèsar Martinell, va ser una de les obres més modernes del seu temps, gràcies a les innovacions arquitectòniques i tecnològiques aplicades en aquell moment. Per acabar, a la façana destaca la torre de l’aigua que hi ha qui l’ha relacionat amb un campanar per justificar encara més l’expressió ‘catedral del vi’ donada a aquestes espectaculars construccions de les comarques tarragonines.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Barberà de la Conca: wikiwand.com
- Els Templers: mhcat.cat – elnacional.cat
- Castell de Barberà: Amics del Castell de Barberà de la Conca
- Església de Santa Maria de Barberà: barbera.altanet.org
- El celler dels rics: coop-barbera.com
- Cèsar Martinell: wikiwand.com
Amic “Rondaller” les teves entrades sempre són de gran qualitat, acurades i esmerades. Felicitats per la teva exhaustiva recerca, sempre trobant les millors històries, per a un públic encuriosit i culte que vol conèixer millor el nostre país.
Moltes gràcies Josep! Sempre intento burxar una mica i saber més dels llocs que visito