Forès. Conca de Barberà

Mirant la vall

Avui farem una breu visita a Forès (Conca de Barberà). El topònim té un significat incert i cadascú li atribueix un origen diferent. Sigui com sigui, per les vistes queda clar que aquest indret va tenir la seva importància, especialment en temps de la reconquesta (o colonització feudal segons terminologia políticament correcta).

Panoràmica de la Conca de Barberà.
Mirant la Conca.

El cementiri

La població està dividida en dues parts.  El nucli antic es troba a la part alta on, només arribar ens dóna la benvinguda el cementiri (una indirecta?). El recinte funerari es troba pràcticament dins el nucli, una raresa donat que al segle XIX s’establí que els enterraments s’havien de fer a una certa distància.

Sostres del cementiri. Visita a Forès
Passat i futur.

L’interior conserva esteles discoïdals (circulars, vaja) utilitzades als segles XI i XII per a senyalitzar un enterrament. Ara són elements decoratius.

Esteles discoïdals al cementiri.
Decoració funerària.

L’església

La primera visió que tenim de l’església de Sant Miquel provoca un esglai. No ens haurem extralimitat amb l’afany de restaurar? És com veure un joc de peces de construcció de plàstic.

Obviem això i anem a veure la magnífica (i desgastada) portalada, dita de les Dones, potser pel fet que al segle XIV homes i dones entraven per portes diferents.

Observeu la delicada sanefa en ziga-zaga.

Detall del guardapols de la portalada dita de les Dones a l'església de Sant Miquel.
Com un delicat brodat.

El (que queda del) timpà, mostra una curiosa decoració de flors i creus, inusual en aquest tipus d’església, però que resta indesxifrable pel seu mal estat.

Detall del timpà de l'església de Sant Miquel.
Enigma al timpà.

Donant la volta a l’edifici descobrim la porta dels Homes, més petita i senzilla.

Porta dita dels Homes a l'església. Visita a Forès
O els homes eren baixets o les dones manaven més.

Donant la volta trobem una llosa sepulcral del segle XIX.

Detall d'una llosa sepulcral. Visita a Forès
Record de l’Anton.

Breu volta pel nucli

Davant l’església tenim Cal Fabregat, una casa del segle XVI. La ferradura a la llinda de la porta pot indicar l’ofici o el cognom del primer propietari.

Llinda amb una ferradura gravada. Visita a Forès
Aquí hi vivia un ferrer.

Una passejada pel carrer Major ens descobrirà la importància que va tenir aquesta població, com la porta de Cal Civit, una casa del segle XVII.

Picaporta amb forma de drac i de ferradura. Visita a Forès
El drac que guarda la casa.

Forès va ser un dels primers llocs on s’inicià la colonització de les terres reconquerides als sarraïns (s. XI).  En aquells temps el terme era molt extens, però de mica en mica es va anar disgregant fins que va passar a mans d’Alfons I (entenc que es tracta del comte de Barcelona, anomenat el Cast). Al segle XIII va ser vila reial fet que li donà dret a tenir veu i vot a les corts catalanes.

gàrgola a la paret. Visita a Forès
Testimoni mut d’un passat convuls.

Això és només un tast. Hi ha més per veure a Forès, però em caldrà una segona visita per explicar-ho.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop