A Vallfogona no hi ha fogons
El nom de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) està documentat al segle XIII com a ‘valle foecunda’, que vol dir vall fèrtil. Un altre possible origen és la de ‘Vallis Alfedis’, és a dir, la vall d’un tal Alfeu. Cadascú pensi el que li sembli.
Aquesta població és coneguda per dos fets. En primer lloc, tenim el balneari creat al segle XIX per aprofitar les aigües mineromedicinals.
Però us sonarà molt més pel llegendari Dr. Francesc Vicent Garcia, el famós rector de Vallfogona nascut al segle XVI i que va trobar en aquesta població la inspiració per escriure la seva obra. Està considerat com el primer escriptor de la literatura barroca catalana, malgrat el seu llenguatge poc acadèmic.
Passem per la plaça Major, porticada en altre temps i seguim pel carrer del Forn, amb un petit pont que uneix dues cases.
El fundador
Unes escales pugen pel costat del castell, documentat al segle XII, però ara molt reformat. Aquesta població, com moltes de la comarca, formava part d’una comanda, és a dir, un punt neuràlgic que aplegava cavallers de l’orde del Temple. La seva missió era protegir i allotjar els pelegrins cap a llocs sants.
També veiem un gran monòlit de pedra en honor del fundador de la vila, Gombau II d’Oluja.
L’església
L’església de Santa Maria és el resultat de mil canvis i afegits. Per exemple, la portalada romànica prové d’una ermita.
L’estàtua de Sant Pere dalt la teulada té la seva història. Procedent de l’ermita de Sant Pere dels Bigats, va quedar arraconada en algun lloc de la nova parròquia, fins que al segle XVIII el bisbe va dir que allò era un afront i que si no la posaven en un lloc més alt, que l’enterressin. Dit i fet, els vilatans la col·locaren al lloc més alt de la façana, provocant un bon enrenou per aquesta gosadia. Des de llavors es coneix per Sant Pere de la Teulada.
La creu de terme renaixentista, és una de les set que hi havia. Per una cara veiem Crist crucificat i per l’altra la Verge i sants a la base.
Ens acostem a la interessant font formada per tres piques per abeurar el bestiar i la font dins una capelleta. Al davant hi havia la creu que hem vist abans, dotant el lloc de la simbologia cristiana del naixement (aigua, bateig) i la mort.
I així arribem a la plaça del Canonge Corbella, on ens fixarem amb el curiós monument dedicat a l’escolà que tingué el rector i que va morir amb 12 anys.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Francesc Vicent Garcia: escriptors.cat – vallfogona.usuaris.net
- Vallfogona de Riucorb: vallfogonaderiucorb.cat
- Sant Pere de la Teulada: L’escultura sublimada, per D. Corbella (pàg. 30)
- Excavacions de les tombes de l’església, per M. Teresa Miró
- Santa Maria de Vallfogona: patrimoni.concadebarbera.cat
- La comanda de Vallfogona: monestirs.cat