Aquarel·la amb una panoràmica de Vallfogona de Riucorb.

A Vallfogona no hi ha fogons

El nom de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) està documentat al segle XIII com a ‘valle foecunda’, que vol dir vall fèrtil. Un altre possible origen és la de ‘Vallis Alfedis’, és a dir, la vall d’un tal Alfeu. Cadascú pensi el que li sembli.

Aquesta població és coneguda per dos fets. En primer lloc, tenim el balneari creat al segle XIX per aprofitar les aigües mineromedicinals.

Aquarel·la amb una panoràmica de Vallfogona de Riucorb.
Vallfogona de Riucorb.

El rector

Però et sonarà molt més pel llegendari Dr. Francesc Vicent Garcia, el famós rector de Vallfogona nascut al segle XVI i que va trobar en aquesta població la inspiració per escriure la seva obra. És considerat com el primer escriptor de la literatura barroca catalana, malgrat el seu llenguatge poc acadèmic. Nascut el 1579 de manera accidental a Saragossa, però passà a la seva infantesa a Tortosa amb una família benestant i culta. Malgrat que puguis pensar el contrari, aquest enginyós poeta introduïa als seus escrits l’escatologia i l’erotisme. Tot utilitzant el català barrejat amb el castellà, la seva obra cercava divertir i criticar la societat del seu temps. Per tots aquests motius, ha tingut un munt de detractors.

Plafó ceràmic amb un dels cants del rector.
Els cants del rector.

Passa per la plaça Major, porticada en altre temps, i continua pel carrer del Forn on hi ha un petit pont que uneix dues cases. El carrer rep el nom del forn comunal que hi havia al segle XVIII en un edifici actualment reconvertit en un museu on s’exposa l’obra del pintor postimpressionista Enric Pinet i Pàmies.

Carrer del Forn. Vallfogona de Riucorb
Salvant distàncies.

El fundador

Unes escales pugen pel costat del castell, documentat al segle XII, però ara molt reformat. Aquesta població, com moltes de la comarca, formava part d’una comanda, és a dir, un punt neuràlgic que aplegava cavallers de l’orde del Temple. La seva missió era protegir i allotjar els pelegrins cap a llocs sants.

Un gran monòlit de pedra s’aixeca en honor del fundador de la vila, Gombau II d’Oluja. Aquest senyor, que tenia una gran influència a la zona de la Baixa Segarra, rebé en herència un bon grapat de castells, com el de Rauric, Queralt, Santa Coloma i Montclar.

Ben relacionat amb l’orde templer, el 1191 els cedeix les possessions que tenia a Vallfogona de Riucorb, probablement per tal d’obtenir protecció de part de l’església davant del rei. Tanmateix, tantes possessions li requerien un munt d’obligacions, especialment de caire econòmic, que l’home no pogué afrontar i hagué d’empenyorà diverses propietats.

Monòlit de pedra dedicat a Gombau II d'Oluja. Vallfogona de Riucorb
Llarga vida al fundador.

L’església

L’església de Santa Maria és el resultat de mil canvis i afegits. Per exemple, la portalada romànica prové d’una ermita. Documentat al segle XII, el primitiu edifici fou ampliat un segle més tard i novament reformat al segle XIV. Una altra reforma tingué lloc en temps del rector Francesc Vicent que he comentat més amunt.

Inscripció a la façana de l'església de Santa Maria. Vallfogona de Riucorb
Descansi en pau.

L’estàtua de Sant Pere dalt la teulada té la seva història. Procedent de l’ermita de Sant Pere dels Bigats, va quedar arraconada en algun lloc de la nova parròquia, fins que al segle XVIII el bisbe va dir que allò era un afront i que si no la posaven en un lloc més alt, que l’enterressin. Dit i fet, els vilatans la col·locaren al lloc més alt de la façana, provocant un bon enrenou per aquesta gosadia. Des de llavors es coneix per Sant Pere de la Teulada.

Església de Santa Margarida. Vallfogona de Riucorb
Vigilant la parròquia.

La creu de terme renaixentista és una de les set que hi havia. Per una cara pots veure Crist crucificat i per l’altra la Verge i sants a la base.

Creu de terme reinaixentista. Vallfogona de Riucorb
La creu que va canviar de lloc.

Acosta’t a la interessant Font Vella dins una mena de capelleta, l’aigua de la qual va a parar a tres piques per abeurar el bestiar i rentar la roba. Al davant hi havia la creu que acabes de veure, dotant el lloc de la simbologia cristiana del naixement (aigua, bateig) i la mort.

Font amb tres piques. Vallfogona de Riucorb
Una font, diversos usos.

Religiós i militar

I així arribaràs a la plaça del Canonge Corbella, qui fou tot un personatge. Nascut en aquesta vila el 1850, Ramon Corbella i Llobet estudià al seminari de Vic. S’allistà a les files carlistes en esclatar la tercera guerra carlina i el 1873 participava, com a comandant del Terç de Voluntaris, en la conquesta de Santa Coloma de Queralt i poc després, de Molins de Rei. En guanyar la reina Isabel, s’exilià a Cubà on seria professor. Quatre anys després tornava al seminari de Vic, arribant al càrrec de canonge pontifici d’aquesta seu. És autor de diverses publicacions històriques, com la monografia dedicada al seu poble natal.

Para atenció al curiós monument dedicat a l’escolà que tingué el rector Francesc Vicent i que, després d’emmalaltir, va morir amb dotze anys. En Peret, que així es deia l’infant, tenia sis anys quan fou trobat pel rector pels voltants de Verdú. Veient que el nano era ben espavilat, l’adoptà i el feu el seu ajudant. L’estreta relació amb aquest nano el dugué a escriure-li un sentit epitafi, fent repàs als sis anys que havia servit a l’església.

Monument a l'escolà. Vallfogona de Riucorb
L’escolà també forma part de la història.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop