El campanar que va quedar orfe
A Sant Martí Sesgueioles (L’Anoia) trobem una curiositat: el campanar és a 100 metres de l’església, dalt d’un turó al límit de la població. Per què?
Esglésies i campanars
Aquesta torre del segle XVI formava part de l’anterior església del Puig. Aquesta va ser enderrocada al segle XVIII, imagino que per aprofitar la pedra, per bastir-ne una altra de més gran al mig del poble.
El campanar el van “indultar” i el van fer més alt, però segueix orfe i solitari als afores de la vila.
El peculiar topònim de la vila prové de la contracció de ‘ses esglesioles‘, és a dir ‘les esglesietes’. Imagino que es deu al fet que dins el terme, a més de l’església de Sant Martí, trobem la capella de Sant Valentí i la del Roser El 1933 es recuperà com a ‘Sesgleioles’.
Molt més a Sant Martí Sesgueioles
Però la vila conserva un interessant patrimoni. Per això, et recomano una volta per descobrir agradables racons, com la senzilla capella del Roser, els safareigs, l’església, les voltes gòtiques del carrer Vell o la bonica plaça amb la font d’Emili Donadeu d’aire noucentista.
Els Donadeu eren de la vila, pero van fer fortuna a Argentina, on els anys vint teníen la seva residència. Pel que sembla, en una de les seves visites a la població, al senyor Emili no li va agradar l’antiga font i va pagar aquesta de la seva butxaca.
Construits el 1950, els safareigs van suposar una gran millora en la qualitat de vida dels vilatans, que fins aquell moment, encara havíen de rentar la roba al torrent.
És d’agrair que a tot arreu de Sant Martí Sesgueioles hi ha panells informatius en diferents idiomes i amb detallades explicacions sobre el patrimoni.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Llocs d’interès: sesgueioles.cat
- Història: wikiwand.com