Aigua calenta
Itinerari per Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Més de vint segles enrera els romans ja sabien viure bé. Van veure que a l’actual Caldes de Montbui l’aigua brollava a una temperatura més que considerable i a més tenia propietats curatives.
Aquell va ser l’inici d’una gran vitalitat per a aquesta població que va comptar amb un important centre termal, del qual segurament has sentit a parlar.
Feia anys que no hi havia tornat i m’he endut una agradable sorpresa en comprovar la millora en la conservació del patrimoni i els panells informatius. Ha estat com una redescoberta que vull compartir.
El centre més emblemàtic
Comencem la visita a la plaça de la Font del Lleó, rovell de l’ou. La coneguda font és del segle XVI, però es va restaurar en estil noucentista per Manuel Raspall (el de les cases de La Garriga). Els 74º de l’aigua fan difícil rentar-s’hi les mans.
Allà mateix trobem les restes de les termes, però, com que segur que les coneixes, passa per davant del museu (recomanable de visitar) i contempla l’estàtua de Ceres, la deessa romana de l’agricultura (Ceres = cereal) obra de Manolo Hugué, artista que visqué uns anys en aquesta població.
Segons la mitologia, Ceres -Demèter pels grecs- era la deessa protectora de la terra i de l’agricultura Ella és qui va transmetre a les persones el coneixement de les tècniques agrícoles, com plantar el blat i elaborar el pà.
Tot seguit, enfila pel carrer de Barcelona i entra als estrets carrerons de l’antic call jueu. A mà dreta, un d’ells duu al carrer de la Muralla. Una porta i unes escaletes baixen al safareig de la Portalera que s’omple cada dia amb l’aigua de la font del Lleó. S’explica que la Portalera era l’antiga porta de la muralla que donava pas a les Hortes de Baix.
Gran barroc
Surt per l’altra accés fins a arribar al carrer de Roma, que passa pel costat de l’església de Santa Maria. Documentada al segle XI, l’aparença actual és el resultat de la que es va començar a construir de nou al segle XVI i es va acabar dos-cents anys més tard.
Un cop al davant del temple observa les impressionants columnes salomòniques del segle XVIII. La inspiració d’quest peculiar element arquitectònic es remunta als temps bíblics quan -suposadament- s’edificà el temple de Salomó.
Aquesta portalada és considerada una obra mestra del barroc català. Uns ceps carregats de raïm s’enfilen per les columnes. Aquest fruit és àmpliament utilitzat a la Bíblia. Recorda que Jesús es va comparar amb un cep i als creients com a pàmpols.
L’edifici es va aixecar al segle XVI aprofitant algunes parets del ruïnós Palau Reial. A l’interior destaquen uns magnífics vitralls.
Molt interessants són també les vidrieres realitzades el 1957 per Joan Vila i Grau, autor de molts altres vitralls arreu de Catalunya.
La trajectòria d’aquest artista va començar amb una pintura figurativa que, a partir dels anys setanta derivaria cap a l’abstracció, amb obres mixtes, és a dir, pintura-escultura.
En el vitrall segueix una evolució similar, però acaba amb la desaparició de la iconografia, treballant només els valors del color i la llum. La seva culminació en aquest sentit, la trobem en la realització dels vitralls del Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
Abans de sortir ens fixa’t amb el pany de la porta on veuràs l’escut de la vila.
Vora la riera
Després d’això, gira pel darrere de l’església i baixa pel costat del safareig. Un caminet ben condicionat que voreja la riera et permetrà arribar fins al safareig dels Calciners, on rentaven amb calç la roba dels malalts per evitar contagis.
Seguidament continua fins a trobar unes escales des d’on pots veure el Molí de l’Esclop batejat així perquè el moliner també feia esclops.
Els graons pugen pel costat de la muralla del segle XIV i passen per sota d’un portal on hi ha la capella de Santa Susanna, del segle XIII. La biografia de Susanna de Roma té més de ficció que de realitat. Va néixer al segle III dC i era neboda d’un Papa. L’emperador Dioclecià es va fixar en la seva bellesa i bona educació i la va voler casar amb un nebot. Davant la negativa de la noia, que es volia mantenir pura per a Déu, l’emperador va enviar diverses persones per fer-la canviar d’opinió, però ni per aquestes. Així que li van tallar el cap i problema resolt.
Tornem al centre
Així doncs, arribaràs a un espai recentment restaurat que sembla extret d’una pintura metafísica de De Chirico. Correspon al que queda de Can Rius, un balneari del segle XVI que més tard va ser reformat per l’arquitecte Enric Sagnier.
A continuació, passa sota una alta volta que era l’entrada del recinte. Està pintada imitant cassetons, aquells quadrats en relleu tan utilitzats a l’antiguitat.
Un cop a l’altre costat, tornes a ser a la plaça de la Font del Lleó. Para atenció al balneari Broquetas, tota una institució que va tenir la seva època d’esplendor fa un parell de segles. Entra finalment al vestíbul per admirar els bonics enrajolats modernistes.
I aquí acabem aquest itinerari per Caldes de Montbui. Hi ha més per veure: si se t’ha fet curt, et recomano demanar més informació al museu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Informació dels punts d’interès: visiteucaldes.cat
- Història de la població: caldesdemontbui.cat
- Església de Santa Maria: wikiwand.com
- Joan Vila i Grau: joanvilagrau.net
- Can Rius: votv.xiptv.cat (video)
- Balneari Broquetas
Com sempre molt detallista amb uns recons que no he vist, en les moltes vegades que he estat a Caldes de Montbui.
Salutacions
Ramon Solé
Gràcies! Darrere del detall més petit hi ha una història per descobrir.