Cardedeu

Fruit d’amor i de passió

A la portalada de l’església de Santa Maria de Cardedeu trobem un conjunt escultòric del segle XVIII. Al costat esquerra de la porta, veiem una cariàtide que representa una dona vella i a la dreta una de jove. Als seus peus hi ha representades unes decoracions de fruits, entre ells, una magrana mig oberta.

Santa Maria de Cardedeu

Erotisme i fecunditat

En primer lloc, el magraner és un arbre que prové del nord de l’Índia, on ja existia fa més de quatre mil anys. Els egipcis ja relacionaven la magrana amb la resurrecció, motiu pel qual dipositaven aquest fruit a les tombes.

Per altra banda, els grecs asseguren que el primer magraner el va plantar Afrodita, la deessa de l’amor, a Xipre.

La magrana s’associa amb la temptació, però també amb la fertilitat, segons grecs i romans, que a tot li donaven una explicació. Per això les núvies duien corones de flors de magraner.

Com que amaga moltes llavors també es vincula amb el matrimoni i la fecunditat. Vaja, una mena de fruit de la passió.

El mot magrana prové del llatí ‘granatum‘, que vol dir poma amb gra. Els romans coneixien aquest fruit com a ‘poma de Cartago‘ i l’associaven amb la fertilitat perquè deien que havia brollat de la sang de Dionís.

De fet a la mitologia clàssica trobem el mite de Persèfone que, en menjar sis grans de magrana, va quedar automàticament casada amb Hades, el déu de l’inframón. No volem saber què hagués passat si se la menja tota!

El seu conreu va ser introduït aquí pels àrabs que, més pragmàtics ells, li atorgaven propietats curatives.

Potser per alguna s’aquestes raons es van esculpir magranes a la portalada de Santa Maria de Cardedeu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de l’Església. Cardedeu

Saber més

Què veure a prop