Contra la ràbia, pastissets

El santuari de Santa Quitèria a Vilanova del Vallès.

Les històries de sants de vegades poden arribar a ser com una telenovel·la, de la qual t’has perdut alguns capítols i et fas un bon embolic. El que s’explica sobre santa Quitèria, podria donar per a un guió que tindria més èxit que les sèries de vampirs.

Una de les variades versions que he trobat, explica que era una de les nou filles d’un rei, qui només volia que un noi fos l’hereu -ja comencem amb problemes masclistes-. La mare les ajudà a fugir, però ell envià un grapat de gossos que les mossegaren fins a morir.

Quitèria va escapar i s’amagà dins el tronc d’un arbre. Un pagès la va delatar i els seus gossos es van girar contra ell i el mossegaren, passant-li la ràbia. El pagès va implorar perdó a la santa i aquesta el va guarir. Però a ella li van tallar el cap.

Altres diuen que els gossos van mossegar Quitèria i va contraure la malaltia, però miraculosament es va curar. Per aquest motiu, s’invoca en casos de contagi de la ràbia.

Mènsula amb la imatge de Sant Mateu al Santuari de Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

De Galícia a Catalunya

Sembla que aquesta santa va néixer a Pontevedra al segle II. Com que es trobava en ple camí de Sant Jaume, el culte s’escampà ràpidament i va arribar fins al Vallès, per on passava un tram de la Via Augusta romana, una mena d’autopista que connectava Roma amb Cadis.

Documentada 4.000 anys abans de Crist i coneguda com el ‘càstig dels déus’, la ràbia va afectar nombrosos indrets. Fins que, a finals del XIX, Pasteur va descobrir la vacuna contra aquest virus. M’hi jugo un peix que aquest senyor també venerava santa Quitèria.

Vista de la llanterna des de l'interior del Santuari de Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

La llegenda

A Vilanova del Vallès deuen tenir un mal record d’aquesta malaltia contagiosa. Una llegenda del segle XIX explica que un brot de ràbia va amenaçar la població i van fer una prometença a la santa, que els deslliurà. Des d’aquell moment se celebra un aplec al maig, data en què es fan unes rosques de pa, que es beneeixen i es mengen, com a antídot contra la ràbia.

Potser per això, només independitzar-se el 1983, el municipi va decidir que a l’escut apareguin els atributs de la santa: la palma del seu martiri i el gos que la va mossegar -que a mi em recorda al d’una antiga sèrie de dibuixos animats-.

D’altra banda, diu la tradició que Quitèria va morir a la Roca del Vallès, a mans del seu pare i dels seus germans, enfurismats perquè la noia volia ser cristiana tant si com no.

Aquarel·la del santuari de Santa Quitèria a Vilanova del Vallès.

L’edifici

El santuari, situat dalt d’un turó, gaudeix de bones vistes. Tot i que documentat al segle X, nombroses reformes al llarg del temps li han canviat la fesomia. A la façana, del segle XVII, hi ha dues columnes amb l’escut de la vila. Dins una fornícula, la santa presideix l’entrada. Al seu damunt, un escut amb els anagrames de Jesús i Maria.

Escultura de Santa Quitèria en una fornícula a la façana.

Les inicials IHS representen les tres primeres lletres del nom de Jesús en grec. Aquest acrònim es comença a utilitzar al segle VII. Com que en llatí pot tenir diversos significats cristians, al segle XVII s’estengué el seu ús i s’hi afegí una creu.

De l’altre monograma, tothom dóna per fet que correspon a Maria. Quan l’àngel visità a Maria per dir-li que seria mare, la va saludar a la romana dient ‘Ave Maria’, tot i que sembla que més aviat significaria ‘Auspice Maria’, és a dir, sota la protecció de Maria. Però aquí només es veu una A entre dos pals o bé una M invertida. El petit arc damunt la lletra A podria representar la muntanya del Gòlgota -tret molt comú a l’Edat Mitjana-, fent referència a la passió de Crist.

Escut amb els acrònims de Jesús i Maria. El Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Més coses

El santuari de Santa Quitèria, conserva unes interessants mènsules a la capella de la Puríssima, probablement gòtiques, que representen els quatre evangelistes.

El Santuari Santa Quitèria presenta unes interessants mènsules a la capella de la Puríssima. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

També cal destacar la cúpula de la capella de la Mare de Déu, del segle XVII, on unes cintes descriuen diversos atributs de Maria.

Des de l’exterior podeu veure la llanterna de la cúpula, que ha perdut part de la ceràmica que la recobria.

Vista exterior de la llanterna de la capella de la Mare de Déu. El Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Uns bancs de pedra duen la inscripció Sta. Quitèria i l’any 1921. Podria tractar-se de quan el santuari rebé una important visita pastoral i s’inventarià el patrimoni existent.

Banc davant el Santuari Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Si el trobeu obert, no deixeu de donar una ullada al senzill, però romàntic cementiri.

nínxol del cementiri. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

Abans de pujar al vehicle, aneu fins al final de l’esplanada de l’aparcament per observar l’espectacular mas de Can Bosc Vell, del segle XIX.

Can Bosc Vell. Vilanova del Vallès. Vallès Oriental

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Passeig de Santa Quitèria s/n, Vilanova del Vallès

Saber més

Què veure a prop

5 comentaris

  1. jo sí recordo als anys 70 I 80, les tombes en arcades reseguint tota l’ermita Des del banc del costat de les escales d’accès a l’interior fins les de sortida cap a sofa l’arcada de l’entrada. les deurien tapar quan van asfaltar I arreglar el jardí, cap 1984-85

    • Moltes gràcies per l’aclariment. Jo no he estat capaç de trobar cap document que en parli ni cap imatge antiga on apareguin. Tan de bo algú ens pugui facilitar informació de quan van fer aquesta intervenció.

  2. ola mira soc de vilanova del valles tinc 82anys i avui en posat una foto de sta quiteria que diuen que en el banc que ya avian tombes ningu sap donar rao de axio me agraderia si sap algo mu expliques
    gracias

    • Bona tarda, Paquita.
      Moltes gràcies per la consulta. De moment, no tinc constància de les tombes que comenta, però faré el possible per esbrinar-ho. Probablement, quan es va enrajolar el terra es va perdre aquesta informació. Antigament era habitual fer enterraments a l’interior de les esglésies, especialment si eren persones religioses o d’una certa importància.

    • Benvolguda Paquita,
      Després de buscar informació a diversos llocs, només he trobat que el 1914, quan es va enrajolar l’església, es localitzaren els fonaments del primitiu edifici. En cap moment s’esmenten els enterraments. Tot i que no tinc cap constància, hi ha la possibilitat de que recentment s’hagi dut a terme una excavació arqueològica de la qual encara no s’han publicat dades. Sento molt no tenir més informació.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).