Un passeig per l’altre barri
Quarta passejada per Vilassar de Mar.
El Veral de l’Ocata.
Entre la riera de Vilassar i la de Cabrils trobem el barri del Veral de l’Ocata. El curiós topònim ve de “baral” que significa barri o nucli edificat i “ocata”, paraula d’orígen grec que ve a dir “a l’extrem”. És a dir, la barriada del final.
En marxa!
En primer lloc, ens situem a l’inici del romàntic passeig dels Pins, creat el 1924 arran de la urbanització de la carretera de Cabrils. Tot s’ha de dir que els veïns van haver de cedir gentilment part dels seus horts.
A mà esquerra tenim el carrer del Carme, que abans es deia dels Gitanos perquè hi havien plantat una barraca a prop. A més a més, aquest és un dels pocs carrers perpendiculars al mar.
Després entrem al tranquil carrer Sant Magí on, per motius urbanístics els horts es van situar a tocar de les vivendes. Poc a poc les cases es van anar vestint amb motius modernistes.
Regust colonial
Per veure una mica més d’aquest barri baixem pel carrer Buenos Aires i entrem al de la Concepció fins a arribar al passatge de l’estació, curiós i estret vial que ens porta al carrer Sant Jaume (la nacional).
A mig passatge podem entrar un moment al carrer de Sant Andreu per veure al número 28 la casa de Cal Pigat, sobrenom d’un intrèpid capità d’ultramar (i traficant d’esclaus) del segle XIX, perpetuat com a gegant de la població.
Un cop arribeu a la carretera aprofiteu per passar a l’altre costat de la via pel pas soterrani de l’estació, així veureu l’evocador port de pescadors amb les barques descansant a la sorra.
Tornem a creuar i seguim uns metres pel carrer Sant Jaume per veure el xalet de Can Santinyà d’estil neoclàssic amb una descomunal porta i una façana elegantment esgrafiada.
Pugem per Buenos Aires i entrem al carrer de l’Arpella, obert al segle XVIII. El nom li podria venir de quan hi abundàven aquestes aus rapinyaires als aiguamolls de la zona.
Infraestructures notables
Tot seguit, tombem a la dreta pel carrer de Cuba fins arribar a Maria Vidal per acostar-nos al Casal de Curació. Una epidèmia de grip va propiciar la creació d’aquest centre sanitari el 1919. El carrer porta el nom de la seva promotora, esposa de Lluís Jover.
Podem sortir pel costat dret del bonic jardí per enllaçar novament amb el carrer de Cuba.
A continuació, seguim fins trobar el carrer de Santa Eulàlia. A mà esquerra veiem la nova biblioteca.
Tombant a mà dreta apareix l’edifici de l’Escola Nàutica, actualment seu dels serveis socials de l’ajuntament.
Aquest sobri i elegant edifici construit el 1876 va ser el somni de l’enginyer naval menorquí Joan Monjo. Aquí es van impartir estudis per preparar els futurs pilots navals.
Girem per Santa Magdalena, després per Trafalgar i prenem el camí de Vilassar de Dalt, un carrer en biaix que passa pel costat de la darrera mansió indiana que veurem: El Gran Chaco.
Per acabar, podem baixar pel costat dret de la riera, pel passeig dels Pins fins el punt d’inici.
Finalment, amb aquesta passejada per Vilassar de Mar ja coneixeu una mica millor aquesta vila, que amaga molta història darrere les seves edificacions.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Itinerari: veure el plànol amb les indicacions
- Distància: 1,7 km (itinerari 3). El podeu fer en una hora i mitja. És una ruta gairebé circular.
Saber més
- Gran Chaco: canchanco.wordpress.com
- El Pigat: La captura de la goleta Matilde, per X. Sust
- Escola nàutica: bricbarca.org
- Casal de Curació: invarquit.cultura.gencat.cat
Bibliografia
- El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965. Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
- Sant Joan de Vilassar L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955
Hola,
Soy Javier (tengo la página de facebook “Vilassar de Mar Fotografías antiguas”). Como tú soy un enamorado de Vilassar, un melancólico al que le encanta mirar en las fotos del pasado…
Un placer seguir tus publicaciones.
Hola Javier! Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra saber que t’agrada el blog. Realment Vilassar de Mar té moltes històries per explicar i molt de patrimoni per documentar i preservar.