Aquarel·la del port de pescadors de Vilassar de Mar.

Un passeig per l’altre barri

Quarta passejada per Vilassar de Mar.
El Veral de l’Ocata.

Entre la riera de Vilassar i la de Cabrils trobem el barri del Veral de l’Ocata. El curiós topònim ve de “baral” que significa barri o nucli edificat i “ocata”, paraula d’orígen grec que ve a dir “a l’extrem”. És a dir, la barriada del final.

En marxa!

En primer lloc, ens situem a l’inici del romàntic passeig dels Pins, creat el 1924 arran de la urbanització de la carretera de Cabrils. Tot s’ha de dir que els veïns van haver de cedir gentilment part dels seus horts.

Passeig dels Pins
Passeig dels Pins.

A mà esquerra tenim el carrer del Carme, que abans es deia dels Gitanos perquè hi havien plantat una barraca a prop. A més a més, aquest és un dels pocs carrers perpendiculars al mar.

Passejada per Vilassar de Mar
Carrer del Carme 15.

Després entrem al tranquil carrer Sant Magí on, per motius urbanístics els horts es van situar a tocar de les vivendes. Poc a poc les cases es van anar vestint amb motius modernistes.

Passejada per Vilassar de Mar
Carrer Sant Magí.

Regust colonial

Per veure una mica més d’aquest barri baixem pel carrer Buenos Aires i entrem al de la Concepció fins a arribar al passatge de l’estació, curiós i estret vial que ens porta al carrer Sant Jaume (la nacional).

A mig passatge podem entrar un moment al carrer de Sant Andreu per veure al número 28 la casa de Cal Pigat, sobrenom d’un intrèpid capità d’ultramar (i traficant d’esclaus) del segle XIX, perpetuat com a gegant de la població.

Passejada per Vilassar de Mar
Reixa de Cal Pigat.

Un cop arribeu a la carretera aprofiteu per passar a l’altre costat de la via pel pas soterrani de l’estació, així veureu l’evocador port de pescadors amb les barques descansant a la sorra.

Aquarel·la del port de pescadors de Vilassar de Mar.

Tornem a creuar i seguim uns metres pel carrer Sant Jaume per veure el xalet de Can Santinyà d’estil neoclàssic amb una descomunal porta i una façana elegantment esgrafiada.

Passejada per Vilassar de Mar
Can Santinyà. Carrer Sant Jaume 23.

Pugem per Buenos Aires i entrem al carrer de l’Arpella, obert al segle XVIII. El nom li podria venir de quan hi abundàven aquestes aus rapinyaires als aiguamolls de la zona.

Passejada per Vilassar de Mar
Carrer de l’Arpella 30.

Infraestructures notables

Tot seguit, tombem a la dreta pel carrer de Cuba fins arribar a Maria Vidal per acostar-nos al Casal de Curació. Una epidèmia de grip va propiciar la creació d’aquest centre sanitari el 1919. El carrer porta el nom de la seva promotora, esposa de Lluís Jover.

Aquarel·la del Casal de Curació de Vilassar de Mar.
Casal de Curació. Carrer Maria Vidal 44.

Podem sortir pel costat dret del bonic jardí per enllaçar novament amb el carrer de Cuba.

Passejada per Vilassar de Mar
Casal de Curació. Carrer Maria Vidal 44.

A continuació, seguim fins trobar el carrer de Santa Eulàlia. A mà esquerra veiem la nova biblioteca.

Biblioteca Municipal
Biblioteca municipal. Carrer de Santa Eulàlia 66.

Tombant a mà dreta apareix l’edifici de l’Escola Nàutica, actualment seu dels serveis socials de l’ajuntament.

Aquest sobri i elegant edifici construit el 1876 va ser el somni de l’enginyer naval menorquí Joan Monjo. Aquí es van impartir estudis per preparar els futurs pilots navals.

Escola Nàutica
Escola nàutica. Carrer de Santa Eulàlia 44.

Girem per Santa Magdalena, després per Trafalgar i prenem el camí de Vilassar de Dalt, un carrer en biaix que passa pel costat de la darrera mansió indiana que veurem: El Gran Chaco.

Passejada per Vilassar de Mar
Gran Chaco. Carrer Santa Maria 2.

Per acabar, podem baixar pel costat dret de la riera, pel passeig dels Pins fins el punt d’inici.

Finalment, amb aquesta passejada per Vilassar de Mar ja coneixeu una mica millor aquesta vila, que amaga molta història darrere les seves edificacions.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Itinerari: veure el plànol amb les indicacions
  • Distància: 1,7 km (itinerari 3). El podeu fer en una hora i mitja. És una ruta gairebé circular.

Saber més

Bibliografia

  • El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965. Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
  • Sant Joan de Vilassar L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955

Què veure a prop