La sagrera de Premià de Dalt (Maresme).
En primer lloc, es pensa que el topònim Premià pot derivar d’una antiga vil·la romana que no s’ha trobat, però que es diria Primiliano. Al segle X, ja amb una església edificada a l’edat mitjana aquest territori està esquitxat de masos dispersos. En aquell temps, els camperols catalans del segle XII havien perdut les seves llibertats i patien tants abusos per part dels senyors feudals que l’església va decidir ficar-s’hi pel mig.
Per això pactà amb els nobles la creació d’un espai sagrat de trenta passes al voltant dels edificis consagrats, sota pena d’excomunió, que era el pitjor que podia passar-li a un senyor. Aquest espai inviolable es coneix com a sagrera. Tampoc et pensis que això era una mesura altruista. De fet, l’església era un senyor més a qui també calia pagar a canvi de protecció.
Protegint la collita i la gent
A més de refugi per a les persones, també es garantia la seguretat dels béns. Per això s’anaren construint edificacions a tocar de les esglésies fins a conformar les sagreres. En un inici, aquestes construccions eren bàsicament per desar el gra i el vi i llavors rebien el nom de celleres.
Un bon exemple el trobem a la sagrera de Premià de Dalt que, a més de l’església i els habitatges, conserva la rectoria i la casa on es guardava la tercera part del delme —la recaptació, d’impostos, vaja. En aquest cas, aquest nucli antic se situa dalt d’un turó que el fa visible des de la distància. Passejar pels seus estrets carrerons és com transportar-te a una altra època on, amb tan poc espai, la convivència devia ser un tema primordial.
El rovell de l’ou
Entre els principals edificis que la conformen, destaca l’església de Sant Pere que, com he comentat abans, a més de tenir cura espiritual, també recaptava el delme, que era un impost sobre les collites. Es té constància que ja hi era al segle X, tot i que l’edifici actual és el resultat de nombroses reformes i ampliacions al llarg del temps.
Davant mateix s’alça la rectoria, és a dir, la casa on vivia el rector, probablement bastida al segle XVI. Un pont permetia accedir directament a l’església. Un edifici a l’esquerra de l’església es coneix com a Casa del Terçó, ja que era el lloc on es guardava la tercera part del delme —el terçó. A final segle XIX l’edificí passà ser un convent de monges i una escola femenina.
Finalment, al final del Torrent del Fondo veuràs la capella del Sant Crist que marcava el límit de la sagrera. De capelles com aquesta en trobaràs a nombroses poblacions. Era habitual que els caminants s’encomanessin a la protecció divina abans d’emprendre un viatge.
Com que la visita se’t farà curta, et recomano una passejada pels seus carrers per admirar, a més d’edificis rellevants, un munt de detalls. A continuació, en detallo alguns.
Devoció popular
A diversos indrets de la vila pots veure plafons ceràmics amb imatges de sants i verges. A final segle XVIII sorgiren per voluntat popular, els plafons ceràmics devocionals. Aquesta expressió artística serví per instaurar cultes específics a carrers i altres indrets, acabant per formar part de les festes tradicionals.
De vegades, s’aixoplugaven dins una fornícula a les façanes dels habitatges i es col·locaven estratègicament en cantonades i places. El motiu podia ser una manera d’agrair un fet o bé el final d’un temps d’adversitats, com la pesta.
Una bona època
Seguidament, caminant per la Riera de Sant Pere t’adonaràs de la quantitat de mansions que hi ha. Malgrat que el final de la Guerra de Successió —1713— deixà el territori fet una coca, el segle XVIII es visqué una etapa pròspera. Prova d’això és l’important increment de la població que es dedicarà en bona part a l’agricultura i, de manera especial i destacada, al conreu de la vinya. Precisament, és en aquell moment que la sagrera de Premià de Mar experimenta les primeres ampliacions i arreu es construeixen notables edificacions d’estil barroc, algunes de les quals han sobreviscut a l’especulació del segle XX.
Marcar les hores
Només entrar al carrer de la Cisa, et trobaràs amb una façana profusament decorada amb esgrafiats de la qual ningú en parla. Al centre hi ha un rellotge de sol on hi consten dues dates: 1894 – 1949. La primera probablement indica quan es feu la decoració i la segona quan fou restaurada.
Foren els grecs qui establiren el sistema horari tal com el coneixem actualment. També van ser ells qui descobriren que no a tot arreu es podia mesurar igual, ja que les ombres variaven en funció del lloc i de l’estació.
La gnomònica és la ciència que, a partir de l’observació de les ombres durant el dia, estudia la trajectòria del sol. Una de les aplicacions va ser el disseny dels rellotges de sol. El mot prové del grec i vol dir coneixement. D’aquí deriva gnòmon que és el nom del bastonet que projecta l’ombra. La determinació dels cicles diürns serviria per calcular les èpoques de sembra i collita així com establir calendaris religiosos o legals.
De mica en mica el sistema de comptabilitzar el temps s’anà perfeccionant, fins que al segle XVII s’inventà el rellotge mecànic i adéu bona nit al mesurament solar. Tot i això, per romanticisme, economia o perquè no calia un manteniment, es continuaren utilitzant fins avui.
L’aigua i la vida
Finalment, la ruta de l’aigua mereix un capítol a part. Des de sempre, l’aigua ha estat l’element primordial per la subsistència humana. A Premià de Dalt es conserven diversos elements que al llarg del temps s’han utilitzat per captar, emmagatzemar i distribuir l’aigua, tant pel consum particular com per regar els horts i conreus. A tall d’exemple, pots veure la restaurada sínia, una estructura de tracció animal creada cap al 1920 que permetia extreure aigua de les vetes subterrànies. La construcció se situa al carrer Vogi, nom que, precisament, designa la marca circular que deixava l’animal mentre donava voltes a la sínia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Església. Premià de Dalt
Saber més
- Itinerari: premiadedalt.cat
- Les sagreres a la Catalunya medieval, per V. Farías, R. Martí i A.Catafau
- L’ensagrerament, per R. Martí
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: