La capella de Sant Nicolau a Sabadell (Vallès Occidental).
Al marge esquerre del riu Ripoll, a Sabadell, es bastí al segle XI una capella dedicada a Sant Feliu. El lloc, que en aquell temps reculat era conegut com a Arraona, era tan despoblat que no sembla que tingués massa èxit entre la feligresia. Així doncs, un parell de segles més tard, concretament el 1391, li prengueren el protagonisme traslladant la parròquia a l’església del centre de la vila i passà a dir-se de Sant Fèlix o de Sant Feliu.
Aquest era un indret que, tot i ser despoblat, tenia la seva importància. Per aquí passaven diversos camins, com el que menava a Polinyà o el que, sortint de Castellar del Vallès anava fins a Barcelona. Una teoria que després resultà no tenir cap fonament, assegurava que l’edifici que actualment pots veure és només una part del creuer de què havia estat una església més gran. El que sí que queda clar és que no se sap com havia estat l’edifici original. I, malgrat que no s’ha trobat cap indici, sembla que tenia un senzill campanar d’espadanya, així com que al voltant s’hi feien enterraments.
La pobra ermita, sense ningú que hi anés, es rebatejà com a Sant Nicolau i fou adquirida per uns masovers que hi van construir casa seva. Així doncs, a segle XIX es va tancar definitivament. Actualment, després de la restauració duta a terme el 1928, la capella de Sant Nicolau a Sabadell sembla trobar-se encara al mig d’enlloc.

Un sant regalat
En primer lloc, hi ha diversos Nicolaus que són venerats per l’església catòlica. Però probablement la capella està dedicada a Nicolau de Bari —o de Mira—, nascut al segle III en un poble d’Anatòlia a l’actual Turquia.
El xicot era de casa bona i cristiana, però els parents se li van morir de la pesta. Així doncs, destinà la substanciosa herència en ajudar els necessitats, motiu pel qual és ben conegut durant les festes de Nadal. Finalment, arribà a bisbe i se li atribueixen no pocs miracles, en especial ressuscitant infants.
Quan els immigrants neerlandesos arribaren a Amèrica al segle XVII, dugueren amb ells la veneració a Sint Nikolaas o Sinteklaas, que és com ells pronuncien el nom d’aquest sant. El malparlar nord-americà va fer degenerar el mot en Santa Claus, aquell senyor grassonet i vestit de vermell que porta regalets inútils per Nadal. I això és tot.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Capella de Sant Nicolau: invarquit.cultura.gencat.cat
- Nicolau de Bari: vaticannews.va
- El campanar de la capella de Sant Nicolau: jaumebarbera.wordpress.com






En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: