Dissabte no hi ha cebes a Sabadell

Itinerari per Sabadell (Vallès Occidental).

Resulta complicat conèixer l’origen del topònim de Sabadell. Malgrat la ceba que llueix l’escut, no sembla que sigui aquest bulb la raó del nom. Hi ha diverses teories, però podria ser que vingui de dissabte (sabbatum, sabbatellum) dia en què es feia el mercat. Sigui com sigui, aquesta ciutat que probablement mai has pensat incloure-la en una visita turística, mereix una passejada per descobrir una part del seu patrimoni.

Capitell de la Caixa de Sabadell
Seu de Caixa Sabadell.

Vendre sota cobert

En primer lloc, si aconsegueixes arribar al centre sense perdre’t, et recomano deixar el vehicle a l’aparcament sota el mercat central per començar aquest itinerari per Sabadell. En sortir aprofita per admirar aquesta interessant construcció projectada per Josep Renom i Costa i inaugurada el 1930. Nascut a Sabadell el 1880, Renom fou l’arquitecte municipal d’aquesta ciutat durant vint-i-un anys. La gran cúpula serveix per amagar el dipòsit d’aigua.

Mercat Central, Itinerari per Sabadell
Mercat central.

En sortir, fent cantonada amb el carrer d’en Font, veuràs un edifici modernista amb una bonica torre rodona. Tot i que actualment és la seu d’una fundació privada, fou inaugurat el 1911 com a seu de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. El projecte es deu a Jeroni Martorell i Terrats, arquitecte barceloní qui durant trenta-sis anys esdevingué director del Servei de Conservació de Monuments. És autor d’altres obres a Sabadell que després veurem i també d’edificis com la Casa Blanxart de Granollers o el celler d’Alella.

Itinerari per Sabadell
Carrer Escola Industrial, 18.

Estudiant el passat

Seguidament, entra pel carrer de l’Escola Industrial per visitar l’interessant Museu de Paleontologia. Aquesta institució creada el 2006 es dedica a la investigació en paleontologia i aplega l’antic Institut de Paleontologia fundat el 1969 per Miquel Crusafont i Pairó. L’edifici fou rehabilitat segons projecte de l’arquitecta Isabel Rodon, autora d’altres destacats edificis públics a diverses ciutats.

Museu de Paleontologia
Dinousaure al Museu de Paleontologia.

Modernisme bancari

A continuació, gira per l’animat carrer de Gràcia i atura’t davant de la seu de Caixa Sabadell, entitat fundada el 1859. Cinquanta-cinc anys després s’inaugurava aquesta joia modernista, que cal veure-la també per dins, segons el projecte de Jeroni Martorell, de qui ja he parlat abans. Els capitells exteriors són al·legories d’ocupacions tradicionals, com la filadora o la cosidora. Tanmateix, la resta de l’edifici és ple de motius florals i simbòlics.

Capitell de la Caixa de Sabadell
Seu de Caixa Sabadell. Gràcia, 17.

Estil d’estils

Tot seguit, dins d’aquest itinerari per Sabadell, entra pel carreró de la Rosa per veure el darrere de l’església. Ves a buscar el carrer Palanca, que després és de la Creueta. A la cantonada amb el carrer de la Lluna pots admirar un discret edifici amb petits detalls decoratius d’estil art-déco. En arquitectura, aquest estil que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, va arribar a cinemes, teatres, universitats, edificis d’oficines i habitatges particulars.

A diferència de ciutats com Nova York o Miami, on l’art-déco es va associar amb gratacels, velocitat i modernitat, en aquest país sovint es limità a formes geomètriques que fessin patxoca i fossin fàcils de produir. Els clients quedaven encantats amb un art modern i alhora econòmic, com un prêt-à-porter. Al final d’aquest recorregut veuràs una altra obra d’aquest estil.

Itinerari per Sabadell
Carrer de la Creueta (cantonada Lluna).

Art pràctic

Puja pel carrer de la Lluna, i tomba pel de les Paus. A la cantonada amb Font Nova veuràs els safareigs, perfectament restaurats. El 1892 Miquel Pascual i Tintorer projectava aquesta estructura per cobrir un safareig ja existent que disposava de diverses piques per rentar la roba blanca o de color. En cas de malaltia infecciosa, s’havia de rentar en una pica a part. A més d’edificis i esglésies a Barcelona i Sabadell, Pascual executà el projecte d’eixample d’aquesta ciutat.

Safareigs, Itinerari per Sabadell
Safareigs de la Font Nova.

Modernisme i noucentisme

L’itinerari per Sabadell encara no s’acaba, així que ara baixa pels carrers de la Font Nova, de la Creueta i del Carme. A la cantonada amb el carrer de l’Illa s’aixeca el notable edifici on hi havia el despatx de l’empresa tèxtil Genís i Pont. Fou projectat el 1915 per Eduard Maria Balcells i Buïgas, arquitecte barceloní autor de nombrosos i elegants xalets modernistes en diverses poblacions dels voltants, en especial a Cerdanyola del Vallès. A Sabadell, a més de diversos casals, també fou autor d’un parell d’edificis industrials.

Despatx Genís i Pont
Despatx Genís i Pont. Sant Josep, 29.

Clínica maternal

Davant mateix pots veure l’antiga clínica de Puericultura i Maternitat. El 1926 Josep Renom projectava aquest edifici, posteriorment reformat per l’arquitecte municipal Joaquim Manich i Comerma, autor de diverses construccions en aquesta ciutat, com el mercat i l’Escola Superior de Disseny. Decoren la façana diversos plafons ceràmics amb personatges juganers que, com que sempre tenen el sexe ocult no sabem si són nens o nenes.

Aquestes rajoles foren executats per Modest Casademunt i Giralt. Nascut a Barcelona el 1881, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona es convertí en un important dibuixant i decorador ceramista. Els primers anys, però, treballà en una foneria on dissenyava reixes, llums i vitrines. A continuació s’especialitzà en el dibuix d’exlibris. 

Quan vaig visitar l’edifici, aquest presentava un marcat estat de deixadesa. Nou anys després (2024) he tornat a passar i el conjunt continua oblidat per tothom. Caldrà esperar que caigui a trossos per lamentar-ne la pèrdua?

Fris ceràmic a l'antiga clínica de puericultura de Sabadell.
Edifici “La Puericultura”.

Arquitecte prolífic

Baixa per Sant Llorenç i gira per Indústria on veuràs altres interessants mostres d’habitatges modernistes, com les Cases Manent (números 16 i 18). Aquests habitatges unifamiliars foren edificats el 1918 per Juli Batllevell i Arús, arquitecte sabadellenc deixeble de Lluís Domènech i Montaner i ajundant de Gaudí. Batllevell fou un prolífic arquitecte, autor de nombrosos edificis de tota mena, tant a Sabadell, com a Badalona i Barcelona. Potser hauràs vist també la magnífica casa Antònia Burés a Barcelona. Tristament, algunes d’aquestes construccions foren escombrades per l’especulació d’anys passats.

El gegant

Quan travessis el carrer de Sant Cristòfol para atenció al plafó ceràmic que representa aquest personatge. És una altra obra de Modest Casademunt, probablement inspirada en algun gravat antic. Entre sants i beats i personatges singulars, l’església catòlica té en nòmina prop de vint Cristòfors o Cristòfols. I mira tu per on, que el que més es venera, el de Lícia, és precisament aquell qui té una existència tan dubtosa que fins i tot va ser retirat del santoral.

Diu la tradició catòlica, que no la història, que un tal Reprobus, un home molt alt i forçut, va néixer suposadament al segle III. La llegenda explica que buscava servir l’amo més poderós i valent. Per aquest motiu serví un important rei. Quan va veure que es persignava en sentir parlar del diable, Cristòfol deixà el rei i serví el dimoni. Però com que aquest tenia por de Crist, també l’abandonà. Llavors es dedicà a transportar gent a coll, passant un riu.

Un dia, un nen li demanà de passar a l’altra riba. El pes de l’infant augmentava a cada passa, fins que l’home quasi que no podia arribar. Al final, el nen li digué que era Crist i que ara ja sabia el que era portar el pes de món al damunt. D’això se’n diu pedagogia pràctica. Per aquest motiu, algú el va rebatejar com a Cristòfor, que en grec vol dir ‘qui porta Crist’. Fixa’t que per mostrar la força i grandària del sant, el dibuix el mostra duent una palmera com a bastó.

Plafó ceràmic executat per Modest Casademunt, que representa sant Cristòfol.
El gegant Cristòfol.

Estudiant l’esperit

A pocs metres d’aquesta cantonada, el 1908 l’arquitecte Juli Batllevell projectava una peculiar construcció per l’empresari tèxtil Joaquim Taulé i Coll, qui també es dedicava a la política. L’edifici estava destinat a despatx i a comercialització de teles. Trenta anys més tard, l’adquiria el també empresari Fèlix Lluch, motiu pel qual, es coneix com a Despatx Lluch.

Com a bon deixeble de Gaudí, Batllevell deixava en les seves obres detalls típicament modernistes, com l’ús del maó vist, el trencadís o els esgrafiats. Potser la part més interessant de la façana és la galeria porxada de la primera planta. És aquí on el 1912 s’instal·là durant un temps el “Centro de Estudios Psicológicos” el qual compartia la seu amb la “Federación Espiritista Española” i organitzava sessions espiritistes. En aquells temps, Sabadell esdevingué el principal centre de l’esperitisme de l’estat, arribant a conviure fins a quatre associacions d’aquesta doctrina.

Detall del trencadís del Despatx Lluch, edifici projectat el 1908 per Juli Batllevell.
Trencadís al Despatx Lluch.

Remeis de tota mena

Quan vagis a entrar al carrer del Pedregar, veuràs la farmàcia Argelaguet que fa cantonada. Fundat el 1881 pel sabadellenc Josep Argemí i Calvet, aquest establiment anà canviant de propietaris. És de tot punt imprescindible entrar-hi per contemplar una part de l’antiga farmàcia que tan encertadament han conservat.

Ambdues portes estan decorades amb mosaics executats entre el 1920 i el 1921 per Modest Casademunt, de qui ha t’he parlat una mica més amunt. A la part superior apareixen Hipòcrates i Galè. A banda i banda del rètol hi ha reproduit un pot de farmàcia o albarel i la copa d’Higiea amb la serp -el verí i el remei-. Dessota hi ha representades diverses plantes remeieres.

Plafó ceràmic de la farmàcia Argelaguet, executat per Modest Casademunt.
Farmàcia Argelaguet.

Prestigi familiar

Continuem l’itinerari per Sabadell. En aquest mateix carrer s’aixeca Can Duran, un gran casal renaixentista aixecat al segle XVI per una família benestat i de prestigi. A més ser propietari de camps de conreu i tallers de teixits de llana, Feliu Duran ostentà diversos càrrecs importants en aquesta ciutat. L’edifici disposa de les estances adients al nivell de la família, amb un gran saló i una capella, així com de cavallerisses, un pati i una escala per accedir a la planta principal i a les golfes on s’emmagatzemava la collita.

Itinerari per Sabadell. Enrajolat del sotabalcó del casal renaixentista de Can Duran.
Sotabalcó a Can Duran.

Propaganda escultòrica

Uns metres més endavant aniràs a espetegar a la plaça Major que -mai més ben dit- per major confusió de propis i forans, segons en quin punt et trobis pot anomenar-se passeig de la Plaça Major, Racó del Campanar, plaça del Doctor Robert o plaça de Sant Roc. Tria la que vulguis. El cas és que a la cantonada on acaba el carrer del Pedregar s’alça l’edifici de la Caixa de Pensions. No et pensis pas que aquest immoble sempre ha estat com el veus ara.

Fou projectat el 1921 per l’arquitecte barceloní Lluís Planas i Calvet com a sucursal d’aquesta entitat bancària. Disposava de planta baixa i un parell de plantes més. Tanmateix, no havien passat ni dos anys que Enric Sagnier ja l’estava reformant. Extremadament prolífic, Sagnier havia projectat altres edificis per la Caixa de Pensions, com la seu que hi ha a la Via Laietana de Barcelona. Però aquí no s’acaba l’historial de reformes. El 1947 s’afegien dues plantes més i tres anys després, Joan Padrós i Fornaguera projectava les pèrgoles de l’àtic i Frederic Marés el coronava amb un conjunt escultòric. És una al·legoria on una figura femenina -que representa l’entitat- acull una mare amb un infant i un ancià. A banda i banda, sengles personatges masculins sostenint una feixa de cereals i un engranatge fan esment als pilars econòmics de l’agricultura i la indústria.

Conjunt escultòric executat per Frederic Marès per l'edifici de la Caixa d'Estalvis.
Al·legoria bancària.

Banca organitzada

Abans de continuar l’itinerari per Sabadell, abaixa la vista i observa un relleu a un costat de la porta d’aquest mateix edifici. El nom de l’entitat apareix damunt d’un arbre, probablement un roure, símbol de fortalesa. A la part inferior es pot llegir “Instituto Internacional del Ahorro“. Un congrés sobre l’estalvi celebrat el 1921 a Milà motivà la creació d’aquesta associació internacional que treballa amb institucions financeres i publica estudis sobre el sector financer. Actualment es coneix per les seves sigles en anglès WSBI.

Placa de la Caixa d'Estalvis fent esment al Instituto Internacional del Ahorro.
Instituto Internacional del Ahorro.

El poder civil

Continuant aquest itinerari per Sabadell, aniràs a parar davant l’edifici de l’Ajuntament de final segle XIX, també de Juli Batllevell. Originalment destinat a l’Escola Pia, pocs anys després fou adquirit i reformat per ser la seu del Consistori i el pati del col·legi es convertí en la plaça de Sant Roc

Aquarel·la amb una vista de l'edifici de l'Ajuntament de Sabadell.
L’Ajuntament.

I el poder religiós

És precisament en aquesta plaça on s’aixeca l’església de Sant Fèlix de la que cal destacar el campanar barroc i les interessants vidrieres executades el 1962 per la prestigiosa empresa Rigalt, Granell i Cia. En realitat, la primitiva esglesiola del segle XI que hi havia aquí estava dedicat a Sant Salvador, mentre que l’església parroquial de Sant Fèlix es trobava a uns tres quilòmetres del centre, a l’altre costat del riu Ripoll, on ara hi ha la capella de Sant Nicolau.

Itinerari per Sabadell. Detall de dos vitralls de l'església de Sant Fèlix, obrats per Rigalt, Granell i Cia.
Vitralls de Sant Fèlix.

Com que devia quedar prou lluny, el 1373 es traslladà aquí la parròquia i trenta anys després s’inicià un nou temple que estaria en obres prop de quatre segles. Fins que el 1909, durant la Setmana Tràgica, fou cremada i tot se n’anà en orris.

Seguidament, l’arquitecte barceloní Enric Sagnier i Villavecchia projectà un nou edifici en estil neogòtic que, amb el pas i les destrosses de la Guerra Civil, mai es va acabar -manquen dues torres bessones-. Amb prop de tres-cents edificis documentats, Sagnier fou, de llarg, l’arquitecte més prolífic de Barcelona. Per exemple, entre molts altres, segurament et sonarà el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.

Sabadell
Església de Sant Fèlix.

Vendre olors

Finalment, dona la volta a l’església i entra al carrer de Gràcia. Al número 1 hi ha el rètol d’una desapareguda Perfumeria Soley. Està situada un edifici de mitjan segle XIX conegut com a cases d’en Salvany pel cognom de la família propietària. Els baixos foren remodelats cap al 1901. Trenta anys més tard el local era novament reformat, moment en el qual es decorà amb el magnífic fris amb relleus al·legòrics de l’activitat comercial. L’obra, d’un delicat estil art-déco, es deu a Camil Fàbregas Dalmau, un peculiar artista amb una irregular producció.

Nascut a Moià el 1906, després de viure un temps a Badalona, Fàbregas continuà els estudis a l’Escola Industrial de Sabadell, després a la Llotja de Barcelona i també a París. Conegué nombrosos artistes i intel·lectuals amb els quals participava en tertúlies. Executà nombrosos monuments públics de personatges, així com decoració en esglésies i entitats privades. Després de comparar la seva producció, em fa tot l’efecte -opinió meva personal- que Camil Fàbregas no tenia un estil definit, sinó que el canviava segons el moment i el tipus de clientela. Per exemple, no hi ha cap altra obra d’aquest artista que tingui res a veure amb el fris de la Perfumeria Soley.

Relleu escultòric executat per Camil Fàbregas per la perfumeria Soley de Sabadell.
Perfumeria Soley.

Per acabar, ja pots tornar al punt d’inici. Com sempre dic, aquest itinerari per Sabadell és només un tastet. La ciutat té molt més a veure!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el plànol

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).