Aquarel·la de l'església mig enrunada de Santa Eulàlia de Tapioles, al terme de Vallgorguina (Vallès Oriental).

El temps tot ho esborra

L’abandonada església de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina.

El parc del Montnegre i el Corredor és ple d’indrets especials. Passejant per la pista que ve de Vallgorguina veiem un campanar al mig del bosc i pensem “què fa això aquí?”

Aquarel·la de l'església mig enrunada de Santa Eulàlia de Tapioles, al terme de Vallgorguina (Vallès Oriental).

Es tracta de les ruïnes del temple de Santa Eulàlia de Tapioles els orígens del qual es remunten al segle IX, tot i que algunes de les restes, com per exemple l’absis, daten del XII.

Diu la tradició, que Eulàlia era una noia que vivia a Sarrià (Barcelona) al segle III. Durant les persecucions als cristians, la van condemnar a patir tretze turments, un per cada any que tenia.

Un dels més coneguts va consistir a tancar-la dins una bóta plena d’objectes tallants, que van fer rodolar per l’actual baixada de Santa Eulàlia de Barcelona. Va morir quan la van clavar en una creu en forma d’aspa.

Santa Eulàlia de Tapioles
L’àbsis és la part més antiga.

De mà en mà i de reforma en reforma, la primera capella resta abandonada més de tres segles a causa de la pesta negra, fins que al segle XVIII es torna a habitar afegint-li noves edificacions.

Fins que finalment, arribats al segle XIX el propietari de la finca, en Pau Pradell, que ja coneixem per la seva peculiar restauració del dolmen de Pedra Gentil, la refà completament en estil barroc.

Santa Eulàlia de Tapioles
Decoració del campanar.

Així doncs, ara la trobem perduda al mig del bosc, enrunada pel pas del temps i espoliada per la mà humana que tampoc perdona. Però és tan irreal (i una mica inquietant també), que segur que la visita us agrada.

El campanar

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop